Presidents del Club Joventut Badalona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Vegeu també
Lluís Conesa dimiteix
Línia 10:
En el mes de juliol de 1978 deixà la presidència,<ref>{{ref-notícia|títol=Núcleo verdinegro|publicació=La Vanguardia|url=http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-1%C2%AA-edici%C3%B3n/20131210/282999692644034|consulta=29 maig 2018|data=10 desembre 2013}}</ref> arribant al final del termini del període electoral sense cap candidatura. Poc abans d'haver de recòrrer a una Junta gestora, el Sr. Mas va proposar per al càrrec a [[Josep Lleal Riambau|Josep Lleal]], qui faria tàndem amb [[Joan Rosàs]]. Tots dos van dimitir al finalitzar la [[Temporada 1979-1980 del Club Joventut Badalona|temporada 1979-80]] degut a mala situació econòmica.<ref>{{ref-llibre|cognom=Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón|títol=Joventut Badalona. La quinta esencia del basket|pàgines=117|lloc=Barcelona|any=1992|consulta=30 maig 2018}}</ref><ref>{{ref-notícia |cognom=Casanova |nom=Juan Antonio |títol=Josep Lleal es el hombre |publicació=La Vanguardia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/07/19/pagina-32/33743943/pdf.html |consulta=30 maig 2018 |data=19 juliol 1978 |llengua=castellà}}</ref> En el mes de maig de 1980 es van presentar dues candidatures per presidir la Penya: la de [[Santiago March i Blanch|Santiago March]] i la d'Antoni Barberà.<ref>{{ref-notícia |títol=La "Penya" busca presidente: ¿Antonio Barberá o Santiago March? |publicació=Mundo Deportivo |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1980/05/11/MD19800511-021.pdf |consulta=30 maig 2018 |data=11 maig 1980 |llengua=castellà}}</ref> El 14 de maig sortiria escollit l'exalcalde de Badalona, el qual romandria en el càrrec fins a la seva dimissió el 17 de maig de 1982, a penes dos anys després del seu nomenament.<ref>{{ref-notícia |títol=¡El Joventut, roto! |publicació=Mundo Deportivo |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1982/05/19/MD19820519-028.pdf |consulta=30 maig 2018 |data=19 maig 1982 |llengua=castellà}}</ref> Després de la seva dimissió, [[Xavier Estruch]] va presidir la junta gestora que va dirigir el Joventut, fins que en el mes de juny del mateix any va sortir escollit [[Lluís Conesa Espín|Lluís Conesa]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Román|nom=Jorge|títol=La gestora tomó el mando|publicació=Mundo Deportivo|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1982/05/27/MD19820527-025.pdf|consulta=14 maig 2018|data=27 maig 1982|llengua=castellà}}</ref>
 
Conesa, que va ser president des de 1982 fins a 1995, es va convertir el president més llorejat de la història del club.<ref>{{ref-llibre|cognom=Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón|títol=Joventut Badalona. La quinta esencia del basket|lloc=Barcelona|any=1992|consulta=28 maig 2018}}</ref> Durant el seu mandat es van obtenir diversos títols, d'entre els quals destaquen la [[Copa d'Europa de Bàsquet|Copa d'Europa]] de 1994, sent el primer club català ​​aa obtenir el màxim títol europeu. També es van guanay dues lligues, una [[copa Korac]] i dues [[Supercopa d'Espanya de basquet|Supercopes d'Espanya]], entre altres títols. En acabar el darrer partit de la [[Temporada 1994-1995 del Club Joventut Badalona|temporada 1994-95]] Conesa va anunciar la dimissió en bloc de tot el Consell d'Administració, arrossegat per una mala situació tant deportiva, amb la pitjor classificació a la lliga fins a la data, com econòmica, amb un deute superior als 400 milions de pessetes.<ref>{{ref-llibre |cognom=Rius |nom=Jaume |títol=Joventut, de la crisi... a la copa |pàgines=109 |lloc=Barcelona |any=1997 |isbn=84-605-6022-8 |consulta=17 agost 2018}}</ref> El 9 de maig de 1995 [[Jordi Parra Estévez|Jordi Parra]] agafava la presidència del club després de la dimissió de Lluís Conesa i de la seva directiva.<ref>{{ref-notícia|títol=Parra, presidente del 7Up Joventut|publicació=Mundo Deportivo|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1995/05/09/MD19950509-046.pdf|consulta=27 maig 2018|data=9 maig 1995|llengua=castellà}}</ref>
 
A l'estiu de 1996 hi va haver eleccions al Joventut, sent les de Jordi Parra i [[Genís Llamas]] les dues úniques candidatures presentades.<ref>{{ref-notícia|títol=Gran cónclave|publicació=Mundo Deportivo|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1996/07/01/MD19960701-051.pdf|consulta=27 maig 2018|data=1 juliol 1996}}</ref> El dia 2 de juliol els accionistes devien triar el nou president però un dia abans Parra va retirar la seva candidatura i Genis Llamas va ser triat nou president del club.<ref>{{ref-notícia|cognom=Rodés|nom=Gemma|títol=Presidente|publicació=Mundo Deportivo|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1996/07/02/MD19960702-039.pdf|consulta=27 maig 2018|data=2 juliol 1996|llengua=castellà}}</ref> Llamas havia estat prèviament vicepresident i màxim responsable econòmic de la directiva que va presidir Lluís Conesa.<ref>{{ref-notícia|títol=Genís Llamas presidirá al Joventut y Julbe será su técnico|publicació=El País|url=https://elpais.com/diario/1996/07/03/deportes/836344807_850215.html|consulta=27 maig 2018|data=3 juliol 1996|llengua=castellà}}</ref>