Diferència entre revisions de la pàgina «Alt Camp»

8 bytes afegits ,  fa 1 any
m
m
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
m (m)
L'Alt Camp és una concentració eminentment agrícola. La indústria és molt concentrada al voltant de Valls, reforçada per la proximitat del complex petroquímic del Tarragonès.
 
== Relleu ==
[[Fitxer:Monestir Santes Creus.jpg|thumb | [[Claustre]] del [[monestir de Santes Creus]] (Aiguamúrcia)]]
L'Alt Camp comprèn dues grans unitats de relleu, evidenciades per la topografia: una plana, que és el sector septentrional de la depressió de Valls-[[Reus]], inclosa dins de la [[Depressió Prelitoral]], i un conjunt de serres pertanyents a la [[Serralada Prelitoral]].
Aquesta topografia dificulta les comunicacions, excepte cap al sud. La línia ferroviària i la carretera de Reus a [[Montblanc]] aprofita l'estret de [[la Riba]] que ha obert el Francolí. La carretera de Tarragona a [[Lleida]], que passa per Valls, puja pel coll de l'Illa. L'autopista de Lleida fa com unes muntanyes russes, entre el Penedès i el [[Segrià]]. Primer puja per salvar els relleus de la serra de [[Bonastre]], al límit amb el Baix Penedès; després baixa fins a la depressió de Valls per ascendir suaument cap al nord, fins al peu de la serra de Miramar; s'enfila en un fort pendent entre la serra de Miramar i la serra del Cogulló; després de passar el coll de [[Cabra]], baixa al fons de la Conca de Barberà. Abans d'arribar al Segrià, encara torna a pujar pels colls de [[l'Albi]] i [[Vinaixa]].
 
== Hidrografia ==
Els rius [[Francolí]] i [[Gaià]] travessen l'Alt Camp de nord a sud. Tenen un curs paral·lel amb nombrosos afluents que baixen de les serres circumdants, que divaguen per la plana. Tots dos neixen més al nord de la comarca.
[[Fitxer:Brugent.jpg|thumb|200px|dreta|El Brugent abans de desembocar al Francolí]]
El Francolí té una conca més gran i penetra a l'Alt Camp pel congost de la Riba, d'onze quilòmetres de longitud, un dels estrets més característics i espectaculars que hi ha a la [[Serralada Prelitoral]]. Rep les aigües del [[Brugent del Francolí]] i del [[riu Glorieta]] per la dreta. El primer descendeix de les muntanyes de Prades; desguassa al Francolí just abans del congost de la Riba. Part del sector occidental de la comarca és drenada pel [[riu Glorieta]], que desguassa al Francolí ja dins del Tarragonès. Per l'esquerra rep la [[riera de Sant Francesc]], que passa per Valls, i el torrent de [[Vallmoll]].
 
== Clima ==
L'Alt Camp té un clima mediterrani amb influència marítima. La topografia facilita la influència marítima i dificulta la penetració de les masses d'aire fred del nord i sec de l'oest. És com un gran amfiteatre obert al mar.
[[Fitxer:Figuerola Miramar.JPG|thumb|200px|esquerra|El cel blau i el camp de cereals signifiquen el clima de l'Alt Camp]]
Les precipitacions hi són escasses, amb mitjanes mensuals entre 500 i 600&nbsp;mm. un xic més abundoses als cims de les muntanyes de Prades. L'estiu és l'estació menys plujosa. Les precipitacions són més importants a la tardor. Sovint les pluges són torrencials, fet que provoca desbordaments en els cursos d'aigua.<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/climatologies_comarcals/documents/comarques.pdf|consulta=29 novembre 2014|títol=Climatologia de Catalunya per comarques|obra=web|editor=[[Servei Meteorològic de Catalunya]]. Departament de Medi Ambient i Habitatge. [[Generalitat de Catalunya]]}}</ref>
 
== Vegetació ==
[[Fitxer:Omis-15.jpg|thumb|220px|dreta|Pi blanc abundós a l'Alt Camp]]
La vegetació actual de la plana és escassa, a causa del predomini dels conreus. A les parts més baixes a prop dels rius hi predominen els [[jonc]]s. Als vessants inferiors també hi predominen els [[agricultura|conreus]], però hi ha força brolles de [[romaní]], [[Garrigar|garrigues]] (formades principalment pel [[Garric|coscoll]], [[cua de cavall|cues de cavall]] amb el [[pi blanc]] i els [[salze]]s. A la muntanya mitjana hi dominen les [[brolla|brolles]] i [[màquia|màquies]] amb pi blanc, amb sectors d'[[alzina]]r, [[àlber]]s i [[om]]s. Als vessants més humils i frescals hi ha també [[roure]]des de [[roure valencià]] (o de fulla petita) amb [[Pi (arbre)|pinassa]].<ref>{{ref-llibre |cognom=M. Calbet |nom=Josep |coautors=Teresa M. Jové |títol=Alt Camp: marc físic marc humà |editorial=Generalitat de Catalunya |lloc=Valls |data=maig de 1983 |isbn=84-300-8291-3}}</ref>
Bona part de les brolles i garrigues actuals provenen d'antics conreus de [[vinya]], [[garrofer]] o [[olivera]], que han estat abandonats en els darrers cents anys. Els incendis periòdics fan que aquestes comunitats arbustives es mantinguin. La tendència és, si el foc no la deté, l'evolució cap a boscos diferents segons el clima i els sòls.
 
== Població ==
L'Alt Camp és la comarca menys poblada de les tres que integren el Camp de Tarragona. És una comarca essencialment rural, amb un sol centre urbà de mida mitjana. Sens dubte, el territori de l'Alt Camp tingué una ocupació important en temps dels romans, per la proximitat de [[Tàrraco]]. La plana havia de ser el sector més romanitzat. Hi havia força vil·les romanes ([[Vila-rodona]], [[Alcover]]). D'aquesta època, destaca el [[Columbari de Vila-rodona]], de caràcter funerari, i les restes de l'aqüeducte romà que anava des del [[Pont d'Armentera]] fins a Tarragona, i passava per on ara hi ha [[Santes Creus]], Vila-rodona, [[Puigpelat]] i [[Vallmoll]].
 
Durant les dues dècades següents la població comarcal es recupera lentament. Es detecta que la població de Valls augmenta més que el total comarcal. Això vol dir que el despoblament de la resta dels municipis és molt més elevat que el creixement de Valls. A conseqüència d'aquesta tendència, l'Alt Camp té en els últims 25 anys del segle XX, una plana força poblada i un entorn pràcticament desert des del punt de vista demogràfic. Valls, amb 19.577 habitants ([[1986]]), conté més de la meitat del total comarcal. El segon municipi és Alcover, amb 3.465 habitants. Només dos altres municipis (el Pla de Santa Maria i Vila-rodona) superen el miler.
 
== Economia ==
=== Agricultura i ramaderia ===
L'agricultura al segle XVIII es basava fonamentalment en la vinya, l'olivera i els [[cereal]]s. Durant la segona meitat del segle XX, la vinya anà guanyant superfície i els cereals van anar retrocedint. La vinya s'estenia principalment pels municipis del centre i sud de la plana (Valls, Vallmoll, [[Vilabella]] i [[Vila-rodona]]). Els cereals predominaven sobretot cap al nord de la comarca [[Cabra del Camp]]. L'olivera es feia més aviat als vessants de la serra de Prades. En l'escàs regadiu hi havia hortalisses, cereals i [[cànem (fibra)|cànem]]. Valls ocupava aleshores un segon lloc en el comerç de l'[[aiguardent]], juntament amb [[Vilafranca del Penedès]] i [[Reus]], que era al davant. Al llarg del segle XIX la vinya s'estengué encara més.
La [[ramader]]ia és una activitat en el conjunt comarcal. En destaca només l'[[aviram]] (Valls, Cabra del Camp, [[la Masó]]) i el [[bestiar]] [[porcí]] (Valls, Vilebella i Alcover). Tenen una importància ben escassa la ramaderia [[bovina]] i [[ovina]].
 
=== Indústria ===
[[Fitxer:Escut de la Riba.svg|thumb|80px|Molí paperer en l'escut de la Riba que mostra l'activitat industrial d'aquest sector en la zona]]
L'activitat industrial més activa en el moment de màxim econòmic de l'Alt Camp, entre [[1750]] i [[1850]], fou la tèxtil de [[cotó]], al Pla de Santa Maria, Valls, [[Picamoixons]], la Riba i Pont d'Armentera. Hi havia [[adober]]ies i aiguardents a Valls, i [[paper]]eres a la Riba, Alcover, Valls, Vila-rodona, el [[Milà]] i el [[Rourell]].
La indústria metal·lúrgica és la base industrial de l'Alt Camp; ocupa gairebé la meitat de la població industrial i és localitzada sobretot a Valls. El sector alimentari és constituït per petites empreses, ubicades principalment a Valls. El sector tèxtil, que ha perdut importància en els darrers anys, és a Valls, al Pla de Santa Maria, Vila-rodona, Pont d'Armentera i Vilabella. La indústria de la fusta i dels mobles és localitzada també a Valls. La indústria del paper és a la Riba i Alcover. La indústria química és a Valls i al Pla de Santa Maria. En materials per a la construcció destaquen algunes indústries de Valls i a les pedreres d'Alcover.
 
=== Comunicacions ===
L'Alt Camp resta aïllat de les línies de comunicació bàsiques. La seva localització en un [[cul-de-sac]] no afavoreix pas l'establiment de vies principals. Fins a principis de la segona meitat del segle XX la carretera de Tarragona a Lleida era l'eix bàsic en les comunicacions, el qual era completat per la carretera del [[Vendrell]] i la de Reus a Montblanc. Els anys [[1970]] l'Alt Camp va estar afavorit per l'establiment de l'[[autopista]] AP-2, que enllaça l'AP-7 amb Lleida i [[Saragossa]]. L'autopista creua en diagonal el pla, amb dues sortides, l'una prop de Valls i l'altra al Pla de Santa Maria. Aparentment l'Alt Camp té una bona xarxa de ferrocarrils. Hi passa la línia de [[Barcelona]] a Lleida per [[Sant Vicenç de Calders]], i la línia de Reus a Picamoixons, que enllaça amb l'anterior. Són línies que es remodelen constantment, però no tenen pas un trànsit gaire freqüent.
{{Taula:Alt Camp}}
36.230

modificacions