Kahta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
- {{Inacabat|data=març de 2017}}
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Kahta''' o '''Kâhta''' ([[turc]]) és una vila i districte de la [[Provínciaprovíncia d'Adıyaman]], Turquia. És famós pel [[Montmont Nemrut]]. La seva població (2015) és de 118.646 habitants, entre 72.145 metropolitans i 46.501 rurals i entre 59.914 homes 5873258.732 dones. Aquesta població va augmentar a 120.378 (61.071 homes i 59.307 dones) el 2016.<ref>http://www.nufusu.com/ilce/kahta_adiyaman-nufusu</ref> ÉsEs troba a una distancià de 35 km del centre d'[[Adıyaman|d'Adıyaman]], la capital de la província.<ref>http://www.arasikackm.com/merkez-adiyaman_kahta-adiyaman_arasi</ref>
 
== Història ==
[[Fitxer:NemrudOstThrone.jpg|thumb|300px|[[Tron]]s al Montmont Nemrut.]]
Kahta té una fortalesa en ruïnes que ha estat identificada com l'antiga [[Arsània]], Arsanea o Arsaneia, a l'antiga [[Commagena]].
 
El nom Kahta (en algunes fonts en anglès ''Kakhta''<ref>http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/kakhta-SIM_3801</ref>) no va aparèixer almenys fins al [[segle XII]]. Fou una fortalesa secundària que no es va desenvolupar fins al {{segle|XI}} amb l'emigració [[Armenis|armènia]] i dels [[turcmans]]; fou conquerida temporalment pel comtes d'[[Urfa|Edessa]]. Aleshores tenia proper el monestir de [[Mar Barsawma]], una de les principals residències [[monofisites]] ([[Església Ortodoxa Siríaca|jacobites]]) cristianes.
 
El [[1150]] va passar del [[Comtatcomtat d'Edessa]] a l'[[emir]] [[ortúquida]] [[Kara Arslan]] de d'[[Hisn Kayfa]] i de [[Khartpert]] (1144-1174) i després al seu fill [[Nur al-Din Muhammad]] de d'Hisn Kayfa i de Khartpert (1174-1185) d'[[Amida (Armènia)|Amida]] (1183-1185), [[Kutb al-Din Sukman II]] de d'Hisn Kayfa i Amida (1185-1200), [[Nasir al-Din Mahmud]] de d'Hisn Kayfa i [[Diyarbakır|Amida]] (1200-1222) i [[Rukn al-Dun Mawdud]] de d'Hisn Kayfa i Amida (1222-1232); passantpassà durant el govern d'aquest a mans del [[Soldanat Seljúcida de Rüm|seljúcides de Rum]] (1226). El [[1280]] fou ocupada pel [[sultà|soldà]] [[mameluc]] [[Qalàwun]], que la va reforçar i restaurar (obres acabades pel seu fill [[An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun|An-Nàssir Muhàmmad]]).
 
Els mamelucs al [[segle XV]] la van disputar amb els [[aqAq qoyunlu]]. Els [[Imperi Otomà|otomans]] se'n va apoderar el [[1516]].
 
== Referències ==
Línia 17:
== Bibliografia ==
{{MR|data=març de 2017}}
* [[Bar Hebraeus]], ''Chronography'', traducció d'E. G. W. Budge.
*Cahen, Cl.. "Kak̲h̲tā.", [[Encyclopaedia of Islam|''Encyclopaedia of Islam'']], segona edició., 2012.
 
{{Commonscat}}