Belforts de Bèlgica i França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
normalitzo protecció PH |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 25:
Un conjunt de cinquanta-sis '''[[Campanar|campanars]]''', de tipus "'''''[[Belforts de Bèlgica i França|beffroi]]'''''", a [[Bèlgica]] i [[França]] han estat declarats per la [[UNESCO|Unesco]] com un lloc [[Patrimoni de la Humanitat]], en reconeixement a la manifestació arquitectònica de l'emergent independència cívica del [[Flandes]] històric i les regions veïnes d'influències feudals i religioses, portant a un grau de democràcia local de gran significat en la història de la Humanitat.
La Unesco va inscriure 32 torres en la seva llista de «Campanars de Flandes i Valònia» l'any [[1999]]. L'any [[2005]], el campanar de [[Gembloux]] a la [[Valònia|regió valona]] de Bèlgica i 23 campanars de les [[Regió francesa|regions]] de [[Nord - Pas de Calais]] i [[Picardia]] a l'extrem nord de França van ser afegides a la llista que va ser rebatejada com a «Campanars de Bèlgica i França».<ref>{{
A part de campanars cívics, o edificis com els ajuntaments que bastant òbviament han prestat un servei similar, la llista inclou edificis religiosos que també van servir com a talaies o [[Campanar|campanars]] d'alarma: la [[Catedral d'Anvers|Catedral de La nostra Senyora]] a [[Anvers]], la [[Catedral de Mechelen|Torre de Sant Rumold]] a [[Malines]] i l'Església de Sant Lleonat a [[Zoutleeuw]] (les tres a [[Flandes]], Bèlgica). Poques de les torres són exemptes.
| |||