Acròpoli d'Atenes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 66:
Posteriorment, amb la [[Batalla del riu Cefís#Conseqüències|dominació catalana]], el [[Partenó]] passà a ser [[Església Catòlica Romana|església catòlica]] amb el nom de Santa Maria de Cetines: [[Pere el Cerimoniós]] manà que fos custodiat nit i dia per una guàrdia especial<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0049144 Article sobre el Partenó a l'Enciclopèdia Catalana en línia]</ref> i el qualifica de «la pus rica joia que al món sia».<ref>[http://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&pg=PA205&lpg=PA205&dq=%22La+pus+rica+joia+que+al+m%C3%B3n+sia%22&source=web&ots=SyXmqh22LQ&sig=j5uli1dkd_kkr1MgVPKNuC2Glhs&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result Coll i Alentorn, Miquel, ''Història - 1'' (1992)], Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 205</ref> L'últim arquebisbe català que digué missa al Partenó fou [[Antoni Ballester]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=5Gm79HuBY0cC&pg=PA463&lpg=PA463&dq=%22Antonio+Ballester%22+Athens&source=web&ots=XE5sVCef6A&sig=lP5y0tkoAIBiSZfcbcBf6jBvW7o&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result#PPA463,M1 Setton, Kenneth M., ''The Papacy and the Levant, 1204-1571'' (1976), «The Catalans and Florentines in Athens»], Darby (PA), Diane Publishing, pàg. 463-464</ref>
Durant l'[[imperi otomà]] ([[1299]]-[[1923]]), els turcs van ocupar [[Grècia]] l'any [[1453]] amb la conquesta d'Atenes, fins a la independència hel·lènica el [[1832]].<ref name="Maggi">Maggi - Troso (2006), pàg. 46</ref> Els [[Propileus]], per la seva banda, van esclatar per un incendi el [[1640]] quan feien la funció de polvorí per al govern turc.<ref>''Enciclopedia Salvat'', volum 1 (1997), Barcelona, Salvat, {{ISBN
El temple del [[Partenó]] es va transformar en església [[Cristianisme|cristiana]] durant l'[[edat mitjana]]. Es faria servir també com polvorí durant el setge d'Atenes pels [[Venècia|venecians]]. L'any [[1687]], amb l'explosió d'una bomba, se'n van desplomar moltes columnes de les façanes laterals, que van ser les més afectades. A començaments del [[segle XIX]] se'n van arrencar una gran quantitat d'escultures amb el consentiment del govern otomà, les quals van ser adquirides per l'ambaixador anglès Lord Elgin i venudes el [[1816]] al [[Museu Britànic]].<ref>Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 176.</ref>
Línia 141:
És interessant la carcassa del sostre, que es va fer amb bigues de marbre de més de set metres i armant els [[arquitrau]]s que sostenien aquestes bigues amb una barra metàl·lica.<ref>Els teginats del sostre tenien un revestiment de [[lapislàtzuli]] amb estrelles d'or.</ref>
A l'ala nord hi hagué situada la primera [[pinacoteca]] del món: entre les pintures que s'hi exposaven hi havia l'obra del pintor grec [[Polignot]] ([[segle V aC]]), conegut per les descripcions de les seves obres fetes per [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] i per [[Plini]].<ref>''La Gran Enciclopèdia en català'', volum 16 (2004), Barcelona, Edicions 62, {{ISBN
==== [[Temple de Nike Àptera]] ====
| |||