Canadà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 79:
}}</ref>
 
Els europeus hi arribaren per primera vegada quan els [[víkings]] s'establiren a [[L'Anse aux Meadows]] al voltant del 1000 dC. La costa atlàntica del Canadà fou explorada per [[John Cabot]] el [[1497]] en nom del [[Regne d'Anglaterra]]<ref>{{ref-enciclopèdia|any= |títol= John Cabot = |enciclopèdia= Encyclopædia Britannica Online |editorial= Encyclopædia Britannica|url = http://www.britannica.com/eb/article-9018457/John-Cabot}}</ref> i per [[Jacques Cartier]] el [[1534]] en nom de [[França]];<ref>{{ref-enciclopèdia|enciclopèdia= World book Encyclopedia |títol= Cartier, Jacques |consulta=2007-09-01 |editorial= World Book, Inc.|id= {{ISBN |0-7166-0101-X}} }}</ref> els baleners i pescadors temporals bascos treballaren entre els [[Grancs Bancs de Terranova]] i [[Tadoussac]] per més d'un segle.<ref>{{ref-enciclopèdia|any= 2007 |títol= Basques |enciclopèdia= The Canadian Encyclopedia |editorial= Historica|url = http://www.thecanadianencyclopedia.com/index.cfm?PgNm=TCE&Params=A1ARTA0000550}}</ref> L'explorador francès [[Samuel de Champlain]] hi arribà el 1603 i establí el primer assentament europeu permanent a [[Port Royal]] el [[1605]] i la [[ciutat de Quebec]] el [[1608]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Litalien |nom=Raymonde |cognom2=Roth |nom2=Käthe |cognom3=Vaugeois |nom3=Denis |títol=Champlain: the birth of French America |url=http://books.google.cat/books?id=ZnE0tjj9MbgC&pg=PA146&dq=quebec+champlain+1608&hl=ca&sa=X&ei=mokST96qBMmAhQeEiv2uAg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=quebec%20champlain%201608&f=false |llengua=anglès |editorial=McGill-Queen's Press |data=2004 |pàgines=p.146 |isbn=0773528504 }}</ref> les quals es convertirien en les capitals d'[[Acàdia]] i el Canadà, respectivament. Entre els colons francesos de la [[Nova França]], els canadencs s'assentaren sobretot a la vall del [[riu Sant Llorenç]], mentre que els acadians s'establiren a les actuals [[províncies marítimes]]; els mercaders de pells i els missioners catòlics exploraren els Grans Llacs, la [[Badia de Hudson]] i les vores del [[riu Mississipí]] cap a [[Louisiana (Nova França)|Louisiana]]. Amb el temps esclatà la [[guerra francesa-iroquesa]] sobre el control del comerç de pells.
 
Els anglesos establiren assentaments de pescadors a [[Terranova]] al voltant del 1610, i colonitzaren les [[Tretze Colònies]] al sud. Una sèrie de [[Guerres Franco-índies|guerres intercolonials]] esclataren entre 1689 i 1763. La [[Nova Escòcia]] continental passà al control britànic després del [[Tractat d'Utrecht]] (1713); el [[Tractat de París (1763)]] cedí el Canadà la major part de la Nova França a l'[[imperi Britànic]] després de la [[Guerra Franco-Índia]]. La [[Proclamació Reial de 1763]] tragué la província del Quebec de Nova França i annexà l'[[illa Cape Breton]] a la Nova Escòcia. També restringí la llengua i els drets religiosos dels [[francocanadenc]]s. El 1769, l'illa St. John (en l'actualitat, l'[[illa del Príncep Eduard]]) es convertí en una colònia separada. Per prevenir el conflicte amb el Quebec, l'[[Acta del Quebec]] de 1774 expandí el seu territori cap als Grans Llacs i al [[riu Ohio]] i hi restablí la llengua francesa, la fe catòlica i la llei civil francesa, la qual cosa molestà als residents de les Tretze Colònies del sud, i fou un dels catalitzadors de la Guerra d'Independència dels Estats Units.<ref>{{ref-web| url = http://www.civilization.ca/cwm/gallery1/revolution2_e.html| títol = Wars on Our Soil, earliest times to 1885| consulta = 2006-08-21