Cartoixa de Porta Coeli: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 108:
 
* '''Església conventual''': La primera església es construí el [[1325]], el [[1497]] s'allargaria la nau i es cobreix amb una [[volta de creueria]] de l'últim gòtic, observable encara per sota de la volta actual. Posteriorment en [[1602]] es construeix el transsagrari i el tabernacle.
En els deu anys que van des de [[1770]] fins a [[1780]] es remodelà completament l'església: es prolonga dos trams més, es construeix la volta de canó sota la gòtica, s'obri la portada lateral i es reforma i pinta tota la nau. La nova decoració de l'església mostra grans semblances amb l'[[Església i Palau del Temple|església del Temple]] de [[València]], com ara les motllures daurades dels arcs, les [[Lluneta (arquitectura)|llunetes]] semicirculars amb tondos i triangles curvilinies amb garlandes als extrems, el requadre dels costats menors còncaus o la disposició dels apilastraments de la nau per allotjar entre elles pintures i relcolzades en el cadiratge del cor que recorda el presbiteri del Temple.<ref name="Bérchez02">Bérchez, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', València 1987, p. 182 {{ISBN |84-85402-43-X}}</ref>
 
A la portada (realitzada l'any [[1775]]<ref name="Bérchez02"/>) (de dos cossos, un d'ordre toscà i el segon jònic) hi ha estàtues obra de [[Josep Puchol i Rubio|Josep Puchol]]: [[Bru de Colònia|Sant Bru]], [[Sant Joan Baptista]] i la Mare de Déu de Portaceli. L'autor de la renovació de l'església segons [[Marc Antoni Orellana|Orellana]] fou fra Tomàs de Peñarroja.<ref name="Bérchez02"/>
Línia 115:
 
[[Fitxer:Ribalta-virgen de portacoeli.jpg|thumb|Mare de Déu de Portaceli, de Ribalta.]]
* '''Transsagrari''': Creat el [[1602]], però remodelat els mateixos anys que l'església, al voltant de l'any [[1780]].<ref name="Bérchez01">Bérchez, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', València 1987, p. 179 {{ISBN |84-85402-43-X}}</ref> El seu arquitecte fou [[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]].<ref name="Bérchez">Bérchez, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', València 1987, p. 178 {{ISBN |84-85402-43-X}}</ref> És un espai centralitzat cobert per una petita cúpula amb tambor, i com l'església està decorat amb marbres i pintures (amb un programa iconogràfic exaltant l'Eucaristia). La seua composició decorativa és molt semblant a les capelles laterals de la [[catedral de València]], del mateix arquitecte.<ref name="Bérchez"/> Varia, però, el grau de participació de les arts plàstiques, mentre que a la catedral l'escultura és la que domina, ací té més protagonisme la pintura, que ocupa altars, [[Petxina (arquitectura)|petxines]], timpans i cúpula. Així i tot el transsagrari repeteix el disseny de pilastres i la manera d'articular parets i la coberta de les capelles catedralícies.<ref name="Bérchez01"/>
 
* '''Sagristia''': També de nova planta de [[1626]], on hi havia una capella gòtica, i es remodela igual que l'església a finals del s. XVIII.