Obre el menú principal

Canvis

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Els '''Estats Units d'Amèrica''' ([[anglès]]: The '''United States of America''') són una [[república]] [[República federal|federal]] i [[República constitucional|constitucional]] integrada per [[organització territorial dels Estats Units|50 estats i un districte federal]]. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent [[Nord-amèrica|nord-americà]], on es troben els [[Estats Units contigus|48 estats contigus o continentals]] i [[Washington DC]], el districte capital, que limita al nord amb [[Canadà]] i al sud amb [[Mèxic]]. L'estat d'[[Alaska]] es troba al nord-oest del subcontinent, limita amb [[Canadà]] a l'est i al sud i amb [[Rússia]] a l'oest, creuant l'[[Estret de Bering]]. L'estat de [[Hawaii]] es troba al centre-nord de l'[[Oceà Pacífic]]. Els Estats Units també administren diversos territoris i àrees insulars del Oceà Pacífic i la [[mar Carib]].<ref>{{GEC|0025184|Estats Units d'Amèrica}}</ref>
 
Amb una superfície de 9,38 milions de&nbsp;km², i amb més de 300 milions d'habitants, els Estats Units d’Amèrica són el tercer país més gran del món en àrea i en població. És un dels països més diversos ètnicament, resultat de la immigració massiva de molts continents.<ref name="Dealing with Diversity">Adams, J.Q., and Pearlie Strother-Adams (2001). ''Dealing with Diversity''. Chicago: Kendall/Hunt. {{ISBN |078728145X}}.</ref> L'[[economia dels Estats Units]] és l'economia nacional més gran del món, amb un [[producte interior brut]] (PIB) nominal superior als 13 bilions de dòlars, el [[2006]], és a dir el 19% de la producció mundial.<ref name="IMF GDP"/>
 
La nació es va fundar per tretze colònies de [[Gran Bretanya]] localitzades a la costa Atlàntica. Proclamant-se "estats", van fer la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració d'Independència]] el [[4 de juliol]] de [[1776]]. Els estats rebels van derrotar a Gran Bretanya en la guerra, la primera guerra d'independència colonial reeixida d'[[Amèrica]].<ref>Dull, Jonathan R. (2003). "Diplomacy of the Revolution, to 1783," pàg. 352, chap. in ''A Companion to the American Revolution'', ed. Jack P. Greene and J. R. Pole. Maiden, Mass.: Blackwell, pàg. 352–361. {{ISBN|1405116749}}.</ref> La [[Convenció de Filadèlfia]] va adoptar l'actual [[constitució dels Estats Units]] el [[17 de setembre]], [[1787]]; la ratificació d'aquesta l'any següent va fer dels estats parts integrants d'una sola república. La ''[[Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units]]'', que conté deu esmenes sobre els drets i llibertats dels ciutadans, es va ratificar el [[1791]].
== Cultura i lleure ==
[[Fitxer:Motherhood and apple pie.jpg|thumb|Alguns elements culturals emblemàtics estatunidencs: pastís de poma, l'equip per jugar el [[beisbol]] i la bandera.]]
Els Estats Units són una nació culturalment diversa, llar d'una gran varietat de grups ètnics, de tradicions i de valors.<ref name="Dealing with Diversity"/><ref name="Society in Focus">Thompson, William, and Joseph Hickey (2005). ''Society in Focus''. Boston: Pearson. {{ISBN |020541365X}}.</ref> La cultura "americana" o "occidental" es deriva principalment dels immigrants d'[[Europa occidental]], començant amb els assentaments anglesos i neerlandesos dels primers colonitzadors. Les cultures alemanya, irlandesa i escocesa també van influir significativament a la cultura americana, així com algunes tradicions dels amerindis nord-americans i dels esclaus africans.<ref>Queralt, Magaly (2000). ''The Social Environment and Human Behavior: A Diversity Perspective''. Boston: Allyn & Bacon, pàg. 83. {{ISBN|0023971916}}.</ref> L'expansió cap a l'oest va posar la cultura en contacte amb la cultura mexicana, incorporant-la en moltes expressions d'oci i de cuina del sud dels Estats Units (que allà s'anomena la zona del "Midwest", més Texas i la costa oest - West Coast), sobretot als estats originalment mexicans, com ara Texas, Nou Mèxic i Califòrnia, però també gran part del vocabulari del vaquer americà, el "cowboy", i el relacionat amb els cavalls en general, sovint massa deformats per reconèixer la paraula original, i a vegades amb el sentit també transfigurat (per exemple, ''mustang, pinto, palomino, lassoo, chaps, cinch, rodeo'', i, per descomptat, el ''saloon'' i, en un ambient més casolà, la ''veranda''). La immigració massiva d'europeus del sud (en particular italians, però també molts d'altres) i l'est del continent va introduir-hi nous elements.
 
La cultura nord-americana s'ha descrit com un gresol en què els immigrants assimilen la cultura americana unificada que incorpora les cultures de tots els immigrants. Uns altres models, tanmateix, suggereixen que la cultura no és un gresol sinó una amainada en què les cultures dels immigrants conserven llurs característiques sense mesclar-se completament en una cultura unificada. Els sociòlegs moderns suggereixen que la manera en què la societat nord-americana aconseguirà l'harmonia ètnica i racial és mitjançant el pluralisme i no pas l'assimilació, i que, per tant, s'ha d'eliminar el concepte del "gresol" cultural.
Els [[amerindi nord-americà|pobles indígenes del territori continental dels Estats Units]] incloent-hi [[Alaska]] arribaren des de l'Àsia, segons la hipòtesi més acceptada del poblament del continent. Començaren a arribar fa 12.000 o 40.000&nbsp;anys.<ref>{{ref-web
| url = http://anthropology.si.edu/HumanOrigins/faq/americas.htm| títol=What is the earliest evidence of the peopling of North and South America?|editor = Smithsonian Institution, National Museum of Natural History| data = 19-06-2007
}}</ref> Diverses comunitats indígenes de l'[[civilitzacions precolombines|era precolombina]] desenvoluparen tècniques [[agricultura|agrícoles]] avançades, complexos [[arquitectura|arquitectònics]] i societats de ciutat-estat. El 1492, l'explorador [[Cristòfor Colom]], sota el contracte de la [[Regne de Castella|corona espanyola]] arribà a les illes del [[Carib]], el primer contacte europeu amb els pobles nadius. Durant els anys següents, la majoria dels pobles nord-americans foren morts a causa de les epidèmies europees desconegudes al [[Nou Món]].<ref>Mann, Charles C. (2005). ''1491: New Revelations of the Americas Before Columbus''. New York: Knopf. {{ISBN |140004006X}}.</ref>
 
[[Fitxer:MayflowerHarbor.jpg|left|thumb|El ''[[Mayflower]]'' transportà els pelegrins al Nou Món el 1620; pintura de [[William Halsall]], ''The Mayflower in Plymouth Harbor, 1882]]
383.797

modificacions