Obre el menú principal

Canvis

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Un dels arguments tradicionals de l'incompatibilisme està basat en el "bombament d'intuició" (en [[anglès]], ''intuition pump''): si una persona té les seves accions o eleccions determinades, aleshores es comporta com altres objectes mecànics que tenen determinat el seu curs d'acció, com una joguina, una taula de billar, un peluix o un robot. Com que aquests objectes no tenen lliure albir, aleshores les persones no poden tenir lliure albir, si el determinisme és cert.<ref> Fischer, J.M. (1983) "Incompatibilism" in ''Philosophical Studies''. 43:121-37 </ref><ref name="Wagen" /> Aquest argument és rebutjat pels compatibilistes com Daniel Dennett, pel fet que, fins i tot si els éssers humans tenen quelcom a veure amb aquests objectes, no se'n segueix que no hi hagi diferències importants.<ref name="DD1" />
 
Un altre argument per a l'incompatibilisme és la "cadena causal". L'incompatibilisme és clau en la teoria [[idealisme|idealista]] del lliure albir. La majoria d'incompatibilistes rebutgen la idea que la llibertat consisteixi simplement en el comportament "voluntari". Insisteixen que, més aviat, el que el lliure albir significa és que l'ésser humà sigui la "primera" o la "última" causa de les seves accions. Ha de ser una "causa pròpia" (''causa sui''), seguint l'expressió tradicional. Ser responsable de les eleccions de cadascú significa ser la primera causa d'aquestes eleccions, en què primera causa significa que no hi ha una causa antecedent a aquesta. L'argument és, doncs, que si la persona té lliure albir, aleshores és la causa final de les seves accions. Si el determinisme és cert, aleshores totes les eleccions de l'ésser humà són causades per esdeveniments i fets fora del seu control, i per tant no pot ser causa última de les seves accions. En conseqüència, no pot tenir lliure albir.<ref>Kane, R. (1996) ''The Significance of Free Will'', Oxford:Oxford University Press. {{ISBN|0-19-512656-4}}</ref><ref>Campbell, C.A. (1957) ''On Selfhood and Godhood'', London: George Allen and Unwin. {{ISBN|0-415-29624-2}}</ref><ref>Sartre, J.P. (1943) ''Being and Nothingness'', reprint 1993. New York:Washington Square Press. [[Sartre]] també proporciona una versió psicològica de l'argument argumentant que si les accions de l'home no són pròpies, actuaria per ''mala fe''.</ref> Aquest argument ha suposat un repte per a diversos filòsofs compatibilistes.<ref>Fischer, R.M. (1994) ''The Metaphysics of Free Will'', Oxford:Blackwell</ref><ref>Bok, H. (1998) ''Freedom and Responsibility'', Princeton:Princeton University Press. {{ISBN |0-691-01566-X}}</ref>
 
Un tercer argument a favor de l'incompatibilisme va ser formular per [[Carl Ginet]] als anys 60, i ha rebut molta atenció en els treballs recents. L'argument simplificat diu que si el determinisme és cert, aleshores no tenim control sobre els esdeveniments del passat que han determinat el nostre estat present, i tampoc no tenim control sobre les lleis de la natura. Atès que no podem controlar aquests aspectes, tampoc no podem tenir control sobre les ''conseqüències'' d'aquests. Com que les nostres eleccions i actes presents, assumint el determinisme, són una conseqüència necessària del passat i les lleis de la natura, aleshores no tenim control sobre aquestes i, per tant, no podem tenir lliure albir. Aquest argument és conegut com a ''argument de la conseqüència''.<ref>Ginet, C. (1966) "Might We Have No Choice?" In Lehrer, 1966: 87–104.</ref><ref name="Ving"> Van Inwagen, P. and Zimmerman, D. (1998) ''Metaphysics: The Big Questions''. Oxford:Blackwell</ref> Peter van Inwagen remarca que C. D. Broad tenia una versió d'aquest argument de la conseqüència ja als anys 30.<ref>Inwagen, P. (n.d.) [http://philosophy.nd.edu/people/all/profiles/van-inwagen-peter/documents/HowThinkFW.doc "How to think about free will"] (en anglès), p. 15.</ref>
383.797

modificacions