Nazisme: diferència entre les revisions

El '''nazisme''' o '''nacionalsocialisme''' (de l'[[alemany]] ''Nationalsozialismus''; AFI: [n&#593;t&#865;si&#815;o&#712;n&#593;&#720;lzot&#865;si&#815;&#593;&#716;l&#618;sm&#650;s])<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-9055014/National-Socialism National Socialism]'' Encyclopædia Britannica.''</ref><ref>{{GEC|0125503|Nacionalsocialisme}}</ref><ref>[[Lev Trotski]], [http://www.marxists.org/catala/trotsky/textos/feixisme/20-nacionalsocialisme.htm «Què és el nacionalsocialisme?»], ''La lluita contra el feixisme: el proletariat i la revolució,'' traducció catalana de l'original a la revista ''The Modern Thinker,'' octubre de 1933</ref> és la [[ideologia]] i pràctiques del [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys|Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP)]] d'[[Adolf Hitler]]; i les polítiques adoptades pel govern de l'[[Alemanya Nazi]] a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a [[Tercer Reich]].<ref>Mar Masip Colomoer, [http://larepublicadeweimarielnazisme.wordpress.com/nacionalsocialisme/ «4. El nacionalsocialisme»], [http://larepublicadeweimarielnazisme.wordpress.com ''De la república de Weimar al nazisme,''] Institut Obert de Catalunya, 2012</ref><ref>Kele, Max H. (1972). Nazis and Workers: National Socialist Appeals to German Labor, 1919–1933. Chapel Hill: The University of North Carolina Press.</ref><ref name="payne1995a">Payne, Stanley G. 1995. A History of Fascism, 1914–45. Madison, WI: University of Wisconsin Press.</ref><ref>Eatwell, Roger. 1996. "On Defining the ‘Fascist Minimum,’ the Centrality of Ideology", ''Journal of Political Ideologies'' 1(3):303–19. Eatwell, Roger. 1997. Fascism: A History. New York: Allen Lane.</ref> El nom oficial alemany del partit era ''Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei'' 'NSDAP). El nacionalsocialisme estava relacionat amb el [[feixisme]], per bé que alguns autors l'han considerat la versió més radical i violenta d'aquest, sobretot per les consideracions [[racisme|racistes]],<ref>[[Ferran Gallego Margalef|Gallego, Ferran]] (2001) ''De Múnich a Auschwitz. Una historia del nazismo, 1919-1945'' {{es}}, Plaza & Janés Editores {{ISBN |84-01-53044-X}}</ref> especialment [[antisemitisme|antisemites]]. Alguns altres elements definidors d'aquesta ideologia són l'antiparlamentarisme, el nacionalisme ètnic, l'oposició al [[liberalisme]] social, polític i [[liberalisme econòmic|econòmic]], l'[[anticomunisme]], la ideologia de [[Blut und Boden|sang i sòl]] o l'[[eugenèsia]] de «[[vida no mereixedora de vida]]» que va culminar en l'[[Holocaust]].

El 12 de març de 1938 [[Àustria]] va ser annexada al Reich. El programa original del partit nazi, que existia des de la seva creació com a ''Partit Obrer Alemany'', va ser mantingut en principi, però en realitat la percepció era que "Hitler és el partit", la qual cosa va crear una situació més aviat confusa en la pràctica.<ref>Ronald Gray (199) [http://books.google.com/books?id=gie5rqiypmac&pg=pa15&lpg=pa15&dq=principio+de el+lider+%3D+Hitler&source=bl&ots=i0eQa-d69K&sig=KxkpwPGJvzvdjcxQH84heoekDIc&hl=en&ei=uUJUTMylGaX40wS1lbG4Cw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&vegeu=0CBUQ6AEwATgU#v=onepage&q&f=false Hitler i els alemanys] (vegeu especialment Economia política dels nazis, més a baix).</ref> Aquest programa incloïa: Abolició del Tractat de Versalles. Unificació en un territori i sota un govern comú a tots els alemanys amb terres i territoris (colònies) suficients com per mantenir als ciutadans (La Gran Alemanya). Solament els membres de "la raça" poden ser ciutadans. Expulsar dels territoris alemanys a tots els no alemanys que hagin arribat des de 1914 i manteniment de la resta amb permís del govern i com a hostes. Obligació de l'Estat de proveir l'oportunitat de bona vida per a tots els ciutadans. Obligació dels ciutadans de treballar físicament i espiritualment. Abolició d'ingressos que no siguin del treball. Establiment i defensa d'un "cristianisme positiu", hi ha gran confusió del que s'entenia per aquest terme,<ref>vegeu, per exemple, Richard Steigmann-Gall (2004) [http://www.cambridge.org/uk/catalogue/catalogue.asp?isbn=0521603528 The Holy Reich Nazi Conceptions of Christianity, 1919–1945] {{{{ISBN |9780521603522|978052160352}}2|0521603528 }}</ref> no obstant això, en la pràctica, va significar la promoció pel govern nazi d'una "Església Alemanya', que, es proposava, eventualment aboliria tot element jueu del culte, tals com la [[Bíblia]] i els [[crucifix]]s, canviant-los pel Mein Kempf i una espasa. Govern en benefici de l'interès nacional sobre el particular, imposar l'ordre, etc.

A partir de 1935-36, es va desenvolupar un debat entre els encarregats de la política econòmica general. Schacht -juntament amb Carl Friedrich Goerdeler, encarregat del control dels preus- van encapçalar una facció "pro compra lliure" que urgia a Hitler a reduir la despesa militar, abandonar el proteccionisme implícit en el projecte d'autarquia i reduir la intervenció estatal en l'economia. Aquesta facció va ser oposada per l'encapçalada per [[Hermann Göring]], qui proposava mantenir aquestes posicions.<ref>Hans-Joachim Braun (1990): "The German Economy in the Twentieth Century", Routledge</ref> Eventualment la posició de Göring es va imposar (el que va portar a la renúncia de Schacht). Göring va prendre el seu càrrec i en addició al manteniment en general de les polítiques descrites, va introduir (juliol de 1937) un organisme (el ''Reichswerke'') dedicat a la promoció i la construcció de fàbriques, que eventualment van arribar a ser un dels complexos industrials més grans del món, emprant mig milió de treballadors i amb un capital de 2.400 milions de marcs.<ref>Neumann, Klaus (2000). Shifting memories: the Nazi past in the new Germany. University of Michigan Press. {{ISBN |0-472-08710-X}}.</ref>

Els jueus van ser considerats globalment responsables de l'atac i obligats a reparar els danys, a indemnitzar a l'Estat alemany per les destrosses i a lliurar els diners rebuts a companyies d'assegurances. Els hi va excloure de la vida econòmica, se'ls va prohibir l'accés a les universitats, l'ús de transports públics i el freqüentar llocs públics com a teatres o jardins. Addicionalment aquest moment va marcar el començament d'un programa organitzat d'internament dels jueus en [[camps de concentració]]: en un telegrama d'instruccions signada per [[Reinhard Heydrich]] — marcat “Urgent i secret” — en preparació a la Kristalnacht s'estableix (punt 5): "Tan aviat com el curs dels esdeveniments durant aquesta nit permeti l'ús dels oficials de policia assignats per a aquest propòsit, seran arrestats tants jueus com sigui possible acomodar en els llocs de detenció de cada districte —especialment jueus rics. De moment solament seran arrestats jueus homes en bon estat de salut, d'edat no gaire avançada. Immediatament que l'arrest tingui lloc, es contactés el camp de concentració adequat per situar als jueus tan ràpidament com sigui possible en aquests camps....".<ref>Vegeu [http://www.ushmm.org/museum/exhibit/online/kristallnacht/issues/kn-1-3.htm Copy of Most Urgent telegram from Munich on November 10, 1938, 1:20 a. m.]</ref> Aquests camps en realitat eren “camps de treball forçat” en els quals s'explotava als internats fins a la mort. En els “camps de treball” els presoners estaven sotmesos al programa de "Vernichtung durch Arbeit" (Extinció o obliteració a través del treball), per mitjà del seu esgotament i de privació de tot tractament mèdic o ajuda: la mitjana de vida d'un presoner era menor a quatre mesos.<ref>Vegeu [[Raul Hilberg]]: ''Die Vernichtung der europäischen Juden.''.- Frankfurt 1990. {{ISBN |3-596-24417-X}} Volume 2 Page 994f</ref>