Revisió del 14:34, 17 ago 2018 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN ← Edició anterior		Revisió del 11:51, 18 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 7: == Història == [[Fitxer:Investiture of Ali Edinburgh codex.jpg\|thumb\|esquerra\|Investidura d'Alí ibn Abi-Tàlib]] Quan Muhàmmad va morir l'any [[632]] no s'havia habilitat cap manera de decidir qui l'havia de succeir; per aquest motiu, finalment es va recórrer a un sistema tradicional d'elecció entre notables. Els qui van prendre partit per Alí ibn Abi-Tàlib –cosí i gendre de Muhàmmad, ja que s'havia casat amb la seva filla Fàtima–,<ref name="The New Encyclopædia Britannica 1998, p. 738">The New Encyclopædia Britannica, Jacob E. Safra, Chairman of the Board, 15th Edition, Encyclopædia Britannica, Inc., 1998, {{ISBN \|085229400X}}, Vol 10, p. 738</ref><ref name="Merriam-Webster 1999, p. 525">Merriam-Webster's Encyclopedia of World Religions, Wendy Doniger, Consulting Editor, Merriam-Webster, Incorporated, Springfield, MA 1999, {{ISBN\|0-87779-044-2}}, LoC: BL31.M47 1999, p. 525</ref><ref>"Esposito, John. "What Everyone Needs to Know about Islam" Oxford University Press, 2002. {{ISBN\|978-0-19-515713-0}}. p. 46</ref> consideraven que era l'únic successor legítim, ja que havia estat la persona més propera a Muhàmmad, i es van negar a reconèixer els tres primers notables elegits per exercir el paper de [[califes]] o "successors del Profeta": [[Abu Bakr as-Siddiq]], [[Úmar ibn al-Khattab]] i [[Uthman ibn Affan]]. Finalment, després de la mort d'Uthman, Alí va ser elegit califa. Tanmateix, Alí va ser acusat d'haver instigat la mort del seu predecessor, i el seu poder va ser qüestionat per [[Muàwiya ibn Abi-Sufyan]], governador de [[Síria]] i membre de la família dels [[Omeia (llinatge)\|omeies]], iniciant-se així una [[primera guerra civil islàmica\|guerra civil]] entre ambdues faccions. Quan, en el camp de [[batalla de Siffín]], els dos líders van acceptar sotmetre les seves diferències al dictamen d'un àrbitre independent,<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Etheredge \|nom=Laura \|títol=Islamic History \|url= http://books.google.cat/books?id=bERRVqL96JoC&pg=PA64&lpg=PA64&dq=siffin+july+657&source=bl&ots=l-bbHNjF_5&sig=mYa1T8vQEnrIxYGRDMp2KgkzkMs&hl=ca&sa=X&ei=6h1SUO3nDpSLhQfM4oG4Cg&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=siffin%20july%20657&f=false \|llengua=anglès \| editorial=The Rosen Publishing Group \|data=2009 \|pàgines=p.64 \|isbn=The Rosen Publishing Group}}</ref> sorgí una tercera facció de les mateixes files d'Alí: la dels [[kharigites]], que no acceptaven l'arbitratge. Aquesta facció assassinà Alí l'any [[661]], i el mateix dia van tractar d'acabar també amb Muàwiya i l'àrbitre, sense aconseguir-ho. Els partidaris d'Alí van posar llavors les seves esperances en el seu fill, [[Al-Hàssan ibn Alí\|Hàssan]], que renuncià al poder, i després en un altre fill, [[Al-Hussayn ibn Alí\|Hussayn]]. Aquest instigà una revolta contra el poder [[omeia]]. La seva terrible mort durant la [[batalla de Karbala]] ([[Iraq]]), el [[680]], marcarà el principi del cisma entre els "seguidors d'Alí" i aquells qui, més tard, s'anomenaran "[[sunnites]]", o "seguidors de la tradició".

Xiisme: diferència entre les revisions