La guerra de les llengües: diferència entre les revisions

{{Citació|La llengua jueva, l'argot... és un edifici alt, per sorprendre. Els jueus van prendre substantius i verbs de l'alemany, del polonès, i del rus, i molt de l'idioma hebreu i dels altres idiomes, i els va mesclar junts, els vanva cuinar, i elsen van fer a un idioma, un llenguatge natural, un llenguatge que expressa tots els sentiments de l'ànima jueva, etc. Aquesta pròpia llengua jueva aboca la seva ànima i el seu esperit, la seva ira, el seu discurs, i el seu dolor i la seva tristesa, i també la seva alegria i la seva esperança. En ella va plantar una gran part de la seva saviesa i comprensió —, i la seva astúcia; i en ella trobareu el seu refinament, i les seves burles, i les seves bromes, lesels sevesseus corbaturesgirs i conspiracions,. És on es troba el caràcter dels jueus, les seves propietatsparticularitats i impressionsla impressió de les seves ànimes. Res no és absent. Aquest idioma és parlat per la majoria dels nostres fills i filles; només amb la seva ajuda podem comprendre la vida de les masses hebrees, internasecreta i amagada als ulls d'un desconegut. Perquè abans d'entendre l'argot, abans de poder sentir les venes primes de l'ànima de la multitud, abans que la nostra orella aprengui escoltar el xiuxiueig de les cordes i les capil·lars palpitants a nosaltres suaument des dels llavis de la multitud, quan parli a nosaltres o entre un home i un altre, no tindrem la clau per al jardí tancat del cor de la gent.||}}