Antoine-Elie Elwart: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 48:
}}'''Antoine-Elie Elwart''' ([[París]], [[França]], [[18 de novembre]] de [[1808]] – [[14 d'octubre]] de [[1877]]) fou un [[compositor]] i [[musicòleg]] francès.
 
Fou nen de cor de l'església de Saint Eustaque, i després en el conservatori, tenint per mestres a [[Anton Reicha]], [[Jean-François Lesueur]] i [[François-Joseph Fétis]], fundant el [[1828]] els Concerts d'emulació. El [[1831]] assolí el segon gran premi i el [[1834]] el primer, i des de [[1832]] fou professor adjunt d'harmonia, on tingué entre altres alumnes a [[Charles Casimir Manry]], [[François Anatole Laurent de Rillé|Laurent de Rillé]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v.29">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 29, pàg. 1115 ({{ISBN |84 239-4529-4}})</ref> i el compositor i pianista català [[Andreu Avel·li Valentí]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 66">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 66, pàg. 214-15</ref> [[Olivier Métra]] i [[Édouard Colonne]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 14">*[[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 14, pàg. 338. ({{ISBN|84-239-4514-6}})</ref> càrrec que desenvolupà en propietat des de [[1840]] fins a [[1871]], en què abandonà l'ensenyança.
 
També havia dirigit els Concerts de Santa Cecília i els de la sala del carrer de La Vivienne. Dotat d'una fecunditat extraordinària, va escriure nombroses misses, motets, oratoris i diversos Tedèum, salves cantates, himnes, simfonies, quartets, trios i les òperes ''Les catalans'', ''La reina de Saba'' i ''Les chercheurs de d'or''.