Josep Pin i Soler: diferència entre les revisions

Nascut l'[[11 de maig]] de [[1842]] a [[Tarragona]], va estudiar-hi magisteri i més tard es va traslladar a Madrid per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, però, havent participat en els avalots de la [[Nit de Sant Daniel]] (1865), va haver d'exiliar-se.<ref>Anicet Villar de Serchs, ''Terra i ànima'', ed.Salvatella, {{ISBN |84 7210-106-1}}, p.173</ref> A [[Marsella]], la primera localitat en què es va instal·lar i on va fer d'arquitecte després de treballar en diversos oficis, va escriure els seus primers textos: ''"Quadros de costums marítimes"'', que va enviar al diari tarragoní ''La Prensa'', i la seva primera novel·la, obra amb la qual inicià una trilogia que es publicà a Catalunya disset anys després, gràcies a [[Josep Yxart]], quan tornà al país l'any 1887: ''La família dels Garrigas'' (1887), ''Jaume'' (1888) i ''Níobe'' (1889). Són els títols que l'han consagrat com a narrador. ''Alícia'' (que va ser premiada el 1921 pel [[Centre de Lectura de Reus]]) i el breu conte ''"Lo miracle del Tallat"'' (1898) completen la seva obra narrativa. El 1899 es va instal·lar a Barcelona, on va treballar en l'administració de les indústries [[Eusebi Güell i Bacigalupi|Güell]]. A partir del 1890 va començar a escriure teatre: ''Sogra i nora'' (1890), ''La viudeta'' (1891), ''La sirena'' (1891), ''La tia Tecleta'' (1892), ''La baronessa o bé Nau sense timó'' (1917) són els títols més celebrats, seguits per ''Alícia o bé paràsits'' (1921), ''Castell-Florit'' (1921) i encara el tríptic ''Poruga'', ''Bibiana'' i ''Ariana abandonada'', ''La pau reparada'', ''L'enveja i afinitats''. El seu teatre representa, fonamentalment, la incorporació al català de la comèdia burgesa, el drama històric i el drama rural. Va recollir les seves impressions de viatger a ''Vària I'' (1903), ''Vària II'' (1905) i ''Orient'','' Vària III'' (1906). Va publicar també ''Regles morals i de bona criança'' (1892), ''Problemes d'escacs'' (1899) i ''Libro de la patria'' (1923), on va exposar la seva actitud conservadora i espanyolista, que mantingué tota la vida malgrat l'aventura progressista de joventut. El 1913 va publicar al ''[[Diario de Reus]]'' una ''Protesta contra les [[normes ortogràfiques]]''. Al final de la seva vida va dedicar una especial atenció a l'obra aliena: va publicar un recull de ''Sonets d'uns i altres ''(1904, amb un extens pròleg sobre el sonet i la seva trajectòria en les literatures europees, i 10 volums que va denominar ''Biblioteca d'Humanitats'' traduïts al català per ell: ''Elogi de la follia'', ''Col·loquis i el Llibre de civilitat pueril'' d'[[Erasme de Rotterdam]]; ''la Utopia ''de [[Thomas More]]; ''Els llinatges de la noblesa d'Espanya'' d'A. Agustí; i ''El príncep i Comèdies i poemes'' de [[Maquiavel]]. Va ingressar a l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] (1912) i a la de la Llengua Catalana (1917) i presidí els [[Jocs Florals de Barcelona]] el 1917. Pòstumament foren publicats els seus ''Comentaris sobre llibres i autors'' (1947), molt interessants per la llibertat de criteri i el coneixement directe i personal que suposen.