Anticòs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia |
m Aplicant la plantilla {{PMID}} per evitar l'enllaç màgic de PMID |
||
Línia 70:
En els humans s'han descrit tres tipus de determinants al·lotípics:
* El 1956 Grubb i Laurell van descriure el sistema Gm en la classe d'immunoglobulines IgG. Aquest sistema va posar de manifest els diversos al·lotips de les cadenes pesants. També permet diferenciar quatre subclasses en aquestes molècules: IgG1, IgG2, IgG3 i IgG4. Els al·lotips són determinats genèticament.<ref> Grubb, R. i Laurell, A. B. ''Acta Path. Microb. Scand.'', 39, 390 (1956). {{PMID
* El 1961, [[Claude Ropartz]] i col·laboradors van descobrir el sistema Km (anomenat inicialment Inv), situat a la cadena lleugera Kappa. Aquest al·lotip està present a totes les classes d'immunoglobulines.
Línia 101:
Les cadenes pesants γ, α i δ tenen una regió constant composta de tres dominis estructurals Ig en [[tàndem]] i una regió frontissa per proporcionar-los flexibilitat.<ref name = woof/> Les cadenes pesants μ i ε tenen una regió constant composta de quatre dominis immunoglobulínics.<ref name=Janeway5/> La regió variable de la cadena pesant difereix en els anticossos produïts per diferents limfòcits B, però és igual en tots els anticossos produïts pel mateix limfòcit B o per la seva línia clonal. La regió variable d'una cadena pesant és d'aproximadament 110 aminoàcids i està composta d'un únic domini Ig.
Recentment s'ha pogut determinar la [[topologia]] ''[[in vitro]]'' del gen de la cadena pesant, ''Igh'', sent un dels primers estudis en aquest camp. El resultat és que la cromatina es disposa formant girs successius units per ''linkers'', donant lloc a formes similars a la d'una [[flor]]. La posició relativa dels diferents segments varia dràsticament al llarg del desenvolupament del limfòcit B, permetent així una major varietat d'interaccions genòmiques.<ref>{{ref-publicació| autor =Murre C, ''et al''| article =The 3D structure of the immunoglobulin heavy-chain locus: implications for long-range genomic interactions | any =2008 | publicació = [[Cell]] | volum =133 | exemplar =2 | id ={{PMID
=== Cadena lleugera ===
Línia 233:
El desenvolupament d'organismes complexos, amb [[teixit (biologia)|teixits]] i diversos llinatges cel·lulars, va requerir el desenvolupament de noves molècules per assegurar, d'una banda, que les cèl·lules s'adhereixin a altres de la mateixa colònia i, de l'altra, la defensa davant de possibles invasors patògens. Tres tipus de molècules, les [[lectina|lectines]], les [[proteïna amb repeticions riques en leucina|LLR]] i les immunoglobulines, han estat utilitzades al llarg de l'evolució en el desenvolupament de sistemes immunitaris. A vegades els seus patrons operatius es mesclen per combinar-ne les propietats, tot i que existeixen poques molècules que continguin els tres, com és el cas del gen de la [[malaltia poliquística renal]] (PKD1).<ref name="Dishaw">{{ref-publicació| autor =Litman, G; Cannon, JP; Dishaw, LJ:| article =Reconstructing immune phylogeny: new perspectives | any =novembre de 2005 | publicació = [[Nature]] | volum =5 }}</ref>
Molts estudis aporten proves important que la [[superfamília de les immunoglobulines]] té representants en els [[eubacteris]] i els [[arqueobacteris]], o que almenys les immunoglobulines presents en aquests grups i les dels [[eucariotes]] podrien tenir un avantpassat comú a partir del qual evolucionaren de forma divergent. Així, s'han atribuït a aquest grup de proteïnes "similars a la immunoglobulina" bacteriana (BIG) el receptor de la Fc de Ig de ''[[Streptococcus agalactiae]]'', i l'[[endoglucanasa|endoglucanasa C]] de ''[[Cellumonas fimi]]''.<ref>{{ref-publicació| autor =Bateman, A; Eddy, SR; Chothia, C| article =Members of the immunoglobulin superfamily in bacteria | any =1996 | publicació = Protein Science | volum =5 | exemplar =5 | id ={{PMID
Les proteïnes amb dominis Ig són comunes en eucariotes unicel·lulars, i fins a un cert punt la seva estructura és una característica conservada.<ref>{{ref-publicació| autor =Wojciechowicz D, Lu CF, Kurjan J, Lipke PN| article =Cell surface anchorage and ligand-binding domains of the Saccharomyces cerevisiae cell adhesion protein alpha-agglutinin, a member of the immunoglobulin superfamily | any =1993 | publicació = Mol Cell Biol| volum =13 | exemplar =4 | id = {{PMID
[[Fitxer:Hipotesistrasposon.JPG|thumb|300px|Intermediaris postulats en l'evolució molecular dels locus de les Ig i els [[receptors dels limfòcits T]].<ref>{{ref-web|url =http://www.jem.org/cgi/content/full/191/10/1631/F2 |títol =Postulated intermediates in the molecular evolution of the Ig and TCR loci |consultat =22 agost 2008 |autor =Nick Matzke |data =28 abril 2006 |format =|obra =Annotated Bibliography on the Evolutionary Origin of the Vertebrate Immune System |doi = }}</ref>]]
=== Éssers pluricel·lulars ===
És en els grups d'éssers pluricel·lulars més primitius, els [[parazous]], que els científics intenten trobar indicis sobre l'origen del sistema immunitari adaptatiu.<ref>{{ref-publicació| autor =Müller CI, Blumbach B, Krasko A, Schröder HC| article =Receptor protein-tyrosine phosphatases: origin of domains (catalytic domain, Ig-related domain, fibronectin type III module) based on the sequence of the sponge Geodia cydonium | any =2001 | publicació = Gene | volum =262 | exemplar =1-2 | id = {{PMID
En aquest sentit, s'han dut a terme diversos treballs d'investigació sobre aquest grup, i en especial sobre les [[porífer|esponges]] considerades com [[fòssil vivent|fòssils vivents]] ''[[Geodia cydonium]]'' i ''[[Suberites domuncula]]''. A ''G. cydonium'' s'hi troben molts dels tipus de proteïnes que també estan implicats en la immunitat dels mamífers. En especial, hi ha dos tipus de la superfamília de les immunoglobulines diferents: les unides a [[receptor tirosina-cinasa|receptors tirosina-cinasa]], i les molècules no enzimàtiques d'adhesió de les esponges. Els dominis corresponents ja mostren polimorfisme i, tot i complir funcions típiques de receptors i de molècules d'[[adherència cel·lular]] alhora, se sobreregulen en experiments de [[trasplantament]].<ref>{{ref-publicació| autor =Kubrycht J, Borecký J, Soucek P, Jezek P| article =Sequence similarities of protein kinase substrates and inhibitors with immunoglobulins and model immunoglobulin homologue: cell adhesion molecule from the living fossil sponge Geodia cydonium. Mapping of coherent database similarities and implications for evolution of CDR1 and hypermutation | any =2004 | publicació = Folia Microbiol | exemplar =49 | id =3 {{PMID
En definitiva, la [[superfamília de les immunoglobulines]] va intervenir en l'aparició de la pluricel·lularitat en mantenir la integritat estructural dels organismes distingint el propi de l'aliè. Això és a causa del fet que gràcies a les seves capacitats de generar mòduls, d'unir-se específicament a altres proteïnes i de formar bastons, així com d'oligomeritzar-se i de generar diversitat per [[splicing alternatiu|''splicing'' alternatiu]] a partir d'un material genètic limitat, es converteixen en ideals per mitjançar l'adherència cel·lular i com receptors de superfície de membrana.<ref>{{ref-publicació| autor = Brümmendorf, T; Lemmon, V | article =Immunoglobulin superfamily receptors: cis-interactions, intracellular adapters and alternative splicing regulate adhesion | any =2001 | publicació = Current opinion in cell biology | volum =13 | exemplar =5 | id = doi 10.1016/S0955-0674(00)00259-3 }}</ref><ref>{{ref-publicació| autor =Strecker, G, ''et al''| article =Molecular recognition between glyconectins as an adhesion self-assembly pathway to multicellularity | any =2004 | publicació = J Biol Chem. | volum =279 | exemplar =15 | id = {{PMID
En la recerca de precedents del sistema immunitari adaptatiu, en els [[protòstom]]s es troben diversos exemples de proteïnes de la superfamília de les Ig que compleixen un paper en la defensa immunitària, com l'[[hemolina]] dels [[cuc de seda|cucs de seda]] o la proteïna [[DSCAM]] de ''[[Drosophila melanogaster]]'', així com proteïnes relacionades amb el [[fibrinogen]] amb dominis Ig (FREPs) dels [[gastròpode]]s. Algunes d'aquestes proteïnes, que representen una barrera de tipus innat, poden tenir isoformes solubles i ancorades a la membrana i generen diversitat per ''splicing'' alternatiu en zones de la molècula diferents a les cadenes variables dels vertebrats.<ref>{{ref-publicació| autor =| article =The Evolution of Adaptative Immune Systems | any =2006 | publicació = [[Cell]] | exemplar =124 | id =DOI 10.1016/j.cell.2006.02.001}}</ref>
=== Deuteròstoms ===
Molts dels elements del sistema immunitari adaptatiu, incloent-hi les cèl·lules especialitzades, ja estan preconfigurades en els deuteròstoms més basals. S'han realitzat treballs sobre l'[[eriçó de mar]] (''Strongylocentrotus purpuratus''), trobant-hi un sistema immunitari ric amb homòlegs d'importants reguladors immunitaris i [[hematopoesi|hematopoètics]] dels [[vertebrat]]s, alguns d'ells crítics. Per això es teoritza que la pressió [[evolució|evolutiva]] clau pel desenvolupament del complex sistema immunològic en deuteròstoms no fou tant l'amenaça dels patògens com l'existència d'una rica varietat d'organismes [[simbiosi|simbiòtics]], circumstància que és evident en els mateixos éssers humans amb la [[flora intestinal]].<ref>{{ref-publicació| autor =Litman, GW, ''et al''| article =Genomic Insights into the Immune System of the Sea Urchin | any =2006 | publicació = [[Science]] | volum =314 | exemplar =5801 | id =DOI 10.1126/science.1134301| url =http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/314/5801/952}}</ref> Com a il·lustració d'aquest punt, s'ha observat que el 60% de les espècies d'[[equinoderms]] tenen una relació simbiòtica amb bacteris.<ref>{{ref-publicació| autor =Noverr, MC; Huffnagle, GB.| article =Does the microbiota regulate immune responses outside the gut?| publicació = Trends Microbiol | volum =12 | id = PMID}}</ref> En els [[urocordat|tunicats]] continua l'augment de la complexitat del sistema immunitari. En l'ascidi ''Botryllus schlosseri'', durant experiments d'empelts no compatibles, es van detectar moltes proteïnes que revelaven un complex sistema immunitari innat i algunes proteïnes amb domini immunoglobulina.<ref> {{ref-publicació| autor =Oren M, Douek J, Fishelson Z, Rinkevich B| article =Identification of immune-relevant genes in histoincompatible rejecting colonies of the tunicate Botryllus schlosseri | any =2007 | publicació = Dev Comp Immunol | volum =31 | exemplar =9 | id = {{PMID
En els [[àgnat]]s actuals s'hi observen alguns dels trets que identifiquen un sistema immunitari adaptatiu modern, mentre que d'altres estan absents. D'una banda, hi ha cèl·lules que ja contenen gran part de la maquinària molecular dels [[limfòcit]]s; això suggereix una evolució d'aquest tipus cel·lular en els vertebrats més basals, i possiblement en un [[protocordat]]. Hi ha diverses proteïnes Ig amb dominis semblants a V, que fins i tot contenen regions V i J, encara que estan codificats en un únic [[exó]] i no són reorganitzables. Tanmateix, no tenen un sistema immunitari com el dels vertebrats, basat en els clàssics anticossos solubles, receptors de membrana, reorganització i empalmament per RAG. En comptes d'això, aquesta funció és assumida per una sèrie de proteïnes riques en repeticions de [[leucina]], que fins i tot poden patir una complexa recombinació, mitjançant la qual s'obté una variabilitat equiparable a la dels anticossos (10<sup>14</sup>). Això constitueix un exemple exemple d'evolució paral·lela.<ref name="Alder">{{ref-publicació| autor =Cooper, MD; Alder, MN| article =The Evolution of Adaptive Immune Systems | any =2006 | publicació = Cell | volum =124 | id =DOI 10.1016/j.cell.2006.02.001 }}</ref>
| |||