Obre el menú principal

Canvis

m
Aplicant la plantilla {{PMID}} per evitar l'enllaç màgic de PMID
Fa uns quants milions d'anys, una espècie de petit [[simi]] africà va adquirir la capacitat de posar-se dret i arribar a desplaçar-se en postura erecta.<ref name="Ref"/> L'evolució posterior de la vida humana i el desenvolupament de l'[[agricultura]] i de la [[civilització]] van permetre als humans actuar sobre la Terra d'una manera molt més intensa que la de qualsevol altra forma de vida anterior, i això en un lapse de temps relativament curt. Les accions humanes influeixen de manera molt dràstica en la natura en general i, en particular, en les altres formes de vida i en el clima global del planeta. Comparant-ne la durada amb la d'un altre gran procés climàtic, la [[catàstrofe de l'oxigen]], produïda durant el període [[Siderià]] a causa de la gran proliferació d'[[algues]], va necessitar uns 300 milions d'anys per arribar al seu punt àlgid.
 
Una enquesta duta a terme pel Museu Americà d'Història Natural el [[1998]] va revelar que el 70% dels especialistes consideraven que l'era actual forma part d'un esdeveniment d'extinció massiva, l'extinció massiva de l'[[Holocè]], que seria la més ràpida de totes les conegudes.<ref>{{ref-publicació|autor = Diamond J|article = The present, past and future of human-caused extinctions|publicació = Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci|volum = 325|exemplar = 1228|pàgines = 469-76; discussion 476-7|any = 1989|id = {{PMID |2574887}}}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Novacek M, Cleland E|article = The current biodiversity extinction event: scenarios for mitigation and recovery|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|volum = 98|exemplar = 10|pàgines = 5466-70|any = 2001|id = {{PMID |11344295}}}}</ref> Alguns experts, com E. O. Wilson, de la [[Universitat Harvard]], prediuen que la destrucció humana de la biosfera podria causar l'extinció de la meitat de totes les espècies en els pròxims cent anys.<ref>"The mid-Holocene extinction of silver fir ''(Abies alba)'' in the..." [http://www.springerlink.com/index/D85T53513002564V.pdf pdf]</ref> Tot i això, l'abast d'aquesta extinció actual encara continua sent investigat, discutit i calculat pels biòlegs i altres experts.<ref> Sobre el tema, vegeu els següents enllaços {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/holmass.html|títol=The Holocene Extinction<!--Títol generat per bot-->}}, {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/extincmenu.html|títol=Mass Extinctions Of The Phanerozoic<!--Títol generat per bot-->}}, {{ref-web|url=http://park.org/Canada/Museum/extinction/patterns.html|títol=Patterns of Extinction<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
=== Temps atmosfèric i clima ===
:''Article principal: [[Evolució]]''
[[Fitxer:Tree of life.svg|left|thumb|Arbre de la vida acceptat actualment]]
La vida, tal com s'entén generalment, només s'ha constatat que existeix al planeta Terra. L'origen de la vida encara és un procés poc conegut, però es creu que va aparèixer ara fa entre uns 3.900 i 3.500 milions d'anys, durant els [[eons]] de l'[[hadeà]] o [[arqueà]], en què la Terra tenia unes condicions ambientals substancialment diferents de les actuals.<ref name=Line>{{ref-publicació|autor = Line M|article = The enigma of the origin of life and its timing|url=http://mic.sgmjournals.org/cgi/content/full/148/1/21?view=long&pmid=11782495|publicació = Microbiology|volum = 148|exemplar = Pt 1|pàgines = 21-7|any = 2002|id = {{PMID |11782495}}}}</ref> Aquestes formes vitals primigènies ja posseïen els trets bàsics d'autoreplicació i de transmissió hereditària. Una vegada la vida va aparèixer, el procés d'evolució, segons sembla mitjançant la [[selecció natural]], va generar la formació de formes de vida diverses.
 
Les espècies que han estat incapaces d'adaptar-se als canvis ambientals i a la [[Competència (biologia)|competència]] d'altres formes de vida s'han extingit. Tot i això, el registre fòssil ha guardat indicis de moltes d'aquestes espècies antigues. Els [[fòssils]] i l'[[ADN]] confirmen que totes les espècies existents formen part d'algun llinatge que enllaça amb les formes de vida primerenques.<ref name=Line/>
[[Fitxer:E coli at 10000x, original.jpg|thumb|''[[Escherichia coli]]''<br/>(augmentat 10.000 vegades).]]
Les primeres formes de vida que es desenvoluparen a la Terra van ser [[microbis]], microorganismes d'una sola [[cèl·lula]], de mida molt petita, per sota de la [[visió]] de l'ull humà. Foren els únics [[éssers vius]] que van existir fins a l'aparició dels organismes [[pluricel·lulars]], ara fa uns mil milions anys.<ref>{{ref-publicació |
autor = Schopf J|article = Disparate rates, differing fates: tempo and mode of evolution changed from the Precambrian to the Phanerozoic.|url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=44277&blobtype=pdf|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|volum = 91|exemplar = 15|format=PDF|pàgines = 6735-42|any = 1994|id = {{PMID |8041691}}}}</ref> Els microbis inclouen els [[bacteris]], els [[fongs]], els ''[[archaea]]'' i els [[protists]].
 
Aquestes formes de vida es poden trobar a tots els racons del planeta on hi ha [[aigua]] en estat líquid, fins i tot a l'interior de les roques.<ref>{{ref-publicació|autor = Szewzyk U, Szewzyk R, Stenström T|article = Thermophilic, anaerobic bacteria isolated from a deep borehole in granite in Sweden.|url=http://www.pnas.org/cgi/reprint/91/5/1810|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|volum = 91|exemplar = 5|pàgines = 1810-3|any = 1994|id = {{PMID |11607462}}}}</ref> La seva capacitat [[reproductora]] és molt elevada, amb un cicle molt curt, i són molt prolífics. A més, tenen un índex de mutació molt alt i poden fer una [[transferència horitzontal de gens]]<ref>{{ref-publicació|autor = Wolska K|article = Horizontal DNA transfer between bacteria in the environment.|publicació = Acta Microbiol Pol|volum = 52|exemplar = 3|pàgines = 233-43|any = 2003|id = {{PMID |14743976}}}}</ref> Aquestes característiques els converteixen en uns éssers altament adaptables i capaços de sobreviure en ambients de nova aparició, incloent-hi l'[[espai exterior]].<ref>{{ref-publicació|autor = Horneck G|article = Survival of microorganisms in space: a review.|publicació = Adv Space Res|volum = 1|exemplar = 14|pàgines = 39-48|any = 1981|id = {{PMID |11541716}}}}</ref> Formen una part essencial de l'[[ecosistema]] planetari, tot i que cal destacar que alguns d'aquests microorganismes són [[patògen]]s, és a dir, que són la font de moltes de les [[malalties]] d'altres organismes.
 
=== Plantes ===
Encara que l'espai exterior és de per si molt ampli, no està buit. En ell existeixen, encara que repartides de manera molt dispersa, diverses dotzenes de [[molècules]] [[orgàniques]], la [[radiació còsmica de fons]] generada amb la gran explosió del [[big bang]], i els [[rajos còsmics]] que inclouen [[nuclis atòmics]] ionitzats i diverses [[partícules subatòmiques]]. També hi ha una mica de gas, [[Plasma (Estat de la matèria)|plasma]], pols còsmica i petits [[meteor (astronomia)|meteors]]. A més, els éssers humans han deixat restes de la seva activitat en l'espai exterior, a través de materials procedents dels llançaments tripulats i no tripulats. A tots aquests objectes se'ls anomena "[[escombraries espacials]]" i constitueixen un risc potencial per les naus espacials. Part d'aquesta runa reingressa a l'atmosfera periòdicament.
 
El planeta Terra és actualment l'únic cos celeste en què es coneix l'existència de vida. Tanmateix, les recents troballes suggereixen que, en un passat llunyà, el [[planeta Mart]] tenia masses d'[[aigua]] líquida a la superfície.<ref>{{ref-publicació|autor = Bibring J, Langevin Y, Mustard J, Poulet F, Arvidson R, Gendrin A, Gondet B, Mangold N, Pinet P, Forget F, Berthé M, Bibring J, Gendrin A, Gomez C, Gondet B, Jouglet D, Poulet F, Soufflot A, Vincendon M, Combes M, Drossart P, Encrenaz T, Fouchet T, Merchiorri R, Belluci G, Altieri F, Formisano V, Capaccioni F, Cerroni P, Coradini A, Fonti S, Korablev O, Kottsov V, Ignatiev N, Moroz V, Titov D, Zasova L, Loiseau D, Mangold N, Pinet P, Douté S, Schmitt B, Sotin C, Hauber E, Hoffmann H, Jaumann R, Keller U, Arvidson R, Mustard J, Duxbury T, Forget F, Neukum G|article = Global mineralogical and aqueous mars history derived from OMEGA/Mars Express data|publicació = Science|volum = 312|exemplar = 5772|pàgines = 400-4|any = 2006|id = {{PMID |16627738}}}}</ref> Durant un breu període en la història de Mart, podria haver estat capaç d'allotjar vida. Tanmateix, en l'actualitat la major part de l'aigua de Mart està congelada. Si tot i així existís vida a Mart, el més probable és que estigués situada sota terra, on encara hi podria haver aigua líquida.<ref>{{ref-web
| url = http://www.msnbc.msn.com/id/7129347/| títol = Hunt for Mars life should go underground| cognom = Malik| nom = Tariq| llengua =anglès| editor = The Brown University News Bureau| data = 08-03-2005
}}</ref>
383.784

modificacions