Batalla de Kursk: diferència entre les revisions

{{Caixa de campanyes del Front Oriental}}

 

 

== Antecedents ==

El segueixen com a models més lleugers i antics el [[PzKpfw III]], que tot i que el seu disseny datava dels anys trenta, encara s'usava desenvolupant un paper en els atacs gens menyspreable, ja que a partir de 1941 es varen començar a fer modificacions, sobretot en l'aspecte de l'armament, ja que aquest era força insuficient en les primeres versions. Segons el model podem trobar diversos canvis: En els models més primerencs, només havia una peça de 37 mm, que ben aviat es va quedar desfasada per l'arribada de carros cada vegada més pesants i més ben equipats. En el següent model, es va optar per augmentar-ne el calibre de la peça principal fins a 50 mm, i en els models posteriors, s'hi varen afegir planxes de blindatge a la zona superior i faldons als costats, per protegir el tren de rodament.

 

 

Finalment tenim els carros pesants, que tot i no operar en grans nombres, si varen causar impacte. En primer lloc tenim el [[PzKpfw V Panther]], dotat d'un canó llarg de 75 mm, més potent que el que muntaven tant els [[StuG]] com els dels PzKpfw. IV i amb un pes de 45 tones. Va sorgir en resposta al T-34, i molts el consideren com el millor carro en la seva categoria, millor inclòs que el [[Panzer VI Tiger]], per estar més equilibrat. Les similituds amb el carro soviètic són força evidents, tant com el tipus de formes com en el disseny. Amb tot, a Kursk, varen fer una entrada en escena massa precipitada, ja que feia tan sols uns mesos que encara s'avaluava, i com passa amb tot el que és nou i no s'ha provat, no sempre actua de la manera prevista. Doncs els problemes mecànics el varen deixar inoperatiu en les primeres hores d'acció, amb tot, i va haver un nombre reduït que va entrar en acció, donant de sí un resultats magnífics. Una vegada es va acabar la batalla, i amb la retirada alemanya, els soviètics en varen capturar cert nombre, conservant-se un d'aquests exemplars al [[Kubinka Tank Museum|museu de Kubinka]].

El més famós i mític: El PzKpfw VI Tigre, armat amb el canó de [[Canó de 88 mm|88 mm Flak 36]], de gran poder destructiu, i de llarg abast. El seu blindatge era molt gruixut per als estàndars de l'època, arribant fins als 100 mm a la part frontal, amb tot, el preu que havia de pagar era un pes excessiu; 56 Tm, cosa que li provocava greus problemes a l'hora de maniobrar, problemes amb el fang i el gel, i per arrodonir-ho, si era avariat, es necessitava un altre Tigre per remolcar-lo, ja que la resta de vehicles de l'inventari de la [[Wehrmacht]] eren del tot incapaços. Amb tot, es va caracteritzar per aconseguir gran eficiència, gràcies a les seves principals avantatges, sent temut tant pels soviètics com pels aliats occidentals fins a tal punt que molt sovint veien carros Tigre arreu, confonent-los amb els Pz. IV amb faldons. Aquesta gran eficiència no s'ha de confondre amb efectivitat a nivell estratègic, ja que era car, patia d'avaries i amb conseqüència molt escàs, anul·lant el seu impacte en la guerra. Només cal dir que des de mitjans de 1942 fins al 44 i escaig se'n varen construir poc més de 1300 unitats, mentre que de carros soviètics o britànico-estatunidencs, se'n varen construir per desenes de milers.

 

[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 101III-Cantzler-077-39, Russland, Angehörige der Waffen-SS in einer Stellung.jpg|thumb|right|Els soldats alemanys es mouen al llarg d'una rasa antitanc, mentre que altres soldats es preparen per carregar]]

 

Més al sud, Hoth havia tingut més èxit, i tot i un gran tribut en baixes, havia aconseguit travessar diversos cinturons defensius fins al punt d'arribar davant d'[[Oboyan]], causà una gran quantitat de baixes al 1r Exèrcit de Carros de la Guàrdia, obligà a [[Mikhail Katukov|Katukov]] (comandant de l'exèrcit) a enterrar els seus T-34 (tàctica defensiva soviètica que consistia a dipositar el carros de combat en una séquia que cobrís la meitat del tanc, així es feia un objectiu més difícil, i s'utilitzava a l'estil de l'artilleria antitanc). [[Nikolai Vatutin|Vatutin]], tot i ser un gran general, no estava tan a l'altura com el seu company del nord, [[Konstantín Rokossovski|Rokossovki]], ni del seu rival, amb tot, va aconseguir aturar als alemanys a Oboyan, obligant-los a anar a [[Prokhorovka]], ja que aquella zona començava a ser perillosa per al seu flanc.

 

 

 

Per entendre de manera precisa aquesta trobada de blindats, és essencial consultar una sèrie de mapes, per tal de situar-nos en la batalla:

 

Dia 10-11: [http://rkkaww2.armchairgeneral.com/maps/1943SW/Prokhorovka/prokhorovka_01_july_12_43.jpg Mapa Projorovka i proximitats]

 

La batalla comença el dia 10, a les 5:30h del matí els alemanys inicien l'ofensiva. La [[3a Divisió SS Totenkopf|Divisió Panzer SS "Totenkopf"]], a la zona nord, ataca en direcció al riu [[Psel]], tenia com a objectiu travessar-lo i assegurar-hi un cap de pont, de manera que l'ofensiva en direcció Kursk sigui factible. Hom tenia previst travessar el riu per la zona on hi ha un [[meandre]]. Pel camí, Totenkopf estableix combat contra l'11a Brigada de Tiradors Motoritzada, aquesta última va ser rebutjada fins que, a les 6:30 els alemanys arriben al riu, i el passen capturant l'altura 226,6. El sector queda totalment quiet fins a l'endemà. Aquell zona, queda coberta per les 52 i 95 Divisions de la Guàrdia i pel 1038 regiment d'artilleria antitanc.

 

En arribar el migdia, la situació havia agafat unes dimensions ja esgarrifoses car l'ofensiva soviètica donava signes d'estancament, i també l'avanç alemany, que, malgrat les baixes continuava amb el seu objectiu. Els resultats es mostraven de manera variada segons la zona de combat, en unes zones, el carros pesants [[Panzer VI Tiger|Tigre]] causaven el terror entre els tanquistes soviètics, que havien d'apropar-se moltíssim per a ficar-los dintre el seu radi d'acció eficaç, no solament aquests, sinó els més lleugers Panzer IV, amb un canó també temible. En altres zones, el tancs soviètics s'apropaven, i amb gran valentia intentaven destruir els Tigres, [[PzKpfw III|Pz-III]] i [[PzKpfw IV|IV]] a distància de tir de pedra amb tot gràcies a la superioritat tàctica alemanya, i al seu elevat grau d'instrucció, aquesta apropament dels blindats soviètics era una mort segura... Val a dir que el combat no es desenvolupà entre dues masses úniques de blindats, és a dir, atacaven en grups més o menys de 50 o 100 blindats.

 

== Conseqüències militars, estratègiques i polítiques ==