Peltasta: diferència entre les revisions

En el [[període arcaic]] de Grècia, la tradició marcial grega havia estat enfocadadirigida gairebé exclusivament sobre la infanteria pesadapesant o [[hoplita]].

[[Xenofont]] narra diverses anècdotes sobre els peltastes que, en saltarsaltant palissades amb els escuts a l'esquena, a vegades s'enganxavenaferraven i quedavenrestaven penjantpenjats deper les corretges.

L'estil de lluita usat pels peltastes esprové va originar ade [[Tràcia]] i els primers peltastes grecs van ser reclutats a les ciutats gregues de la costa tràcia. Portaven la indumentària tradicional de la seva terra: capa adornada, botes altes i [[barret frigi]] de pell de guineu amb orelleres. No portaven armadura. Les seves armes eren les javelines, sovint amb un propulsor per a incrementaracréixer el seu poder de penetració.

Se'lsEs vavan emprar per la primera vegada durant la [[Guerra del Peloponès]]. Molts [[Mercenaris de l'antiga Grècia|mercenaris]] peltastes van ser probablement reclutats a Grècia.

Han estat trobats alguns gots mostrantque mostren també hoplites (soldats portantque duen [[casc corinti|cascs corintis]], [[gamberes]] i [[cuirasses]], agafant llances hoplites) portant ''pelta''. Sovint, les [[Amazones (mitologia)|amazones]] són mostrades amb equipament peltastes.

Aquestes tropes lleugeres havien estat tractades sempre com a forces inferiors, i sees les feiafeien servir noméssolament en [[escaramussa|escaramusses]]. Al principi, no formaven més que una tropa de suport, utilitzada contra la càrrega de la cavalleria. Amb el llançament massiu de les seves javelines, i després utilitzant les seves espases. Servien igualment per a la persecució dels vençuts.

No obstant això, donatatès el cost reduït de l'equipament, cossos importants van poder ser constituïts, i van aconseguirtenir èxitssuccessos davant els hoplites més fortament armats, com en la [[Batalla de Lequeó]]: alel [[390 aC]], un jove atenenc, Ifícrates, al capdavant d'un grup de peltastes ben entrenats i disciplinats, va aconseguir aniquilar una «mora» [[esparta]]na (unitat de combat de 576 soldats). Aquesta gesta li va assegurar a [[Ifícrates]] un lloc en la història militar i va fer que variés radicalment l'actitud dels grecs pel que fa als peltastes, fins al punt que alel [[349 aC]], Atenes va enviar contra [[Filip II de Macedònia]] un exèrcit compost únicament de peltastes i un petit esquadró de cavalleria.

En el relatrecontament de [[Diodor de Sicília]], atribueia a Ifícrates se li atribueix el rearmament dels seus soldats amb llargues llances, potser al voltant del [[374 aC]]. Aquesta reforma podria haver produït ununa tipussort de peltastes armats amb un petit escut, una espasa, i una llança en lloc de javelines. Algunes autoritats, com J. G. P. Best, declaren que aquests últimsdarrers peltastes no eren autèntics peltastes en el sentitsignificat tradicional, sinó hoplites lleugerament armats que portaven la ''pelta'' juntament amb llargues llances, combinació que ha estat interpretada com un avantpassat directe de la [[falange macedònia]].

No obstant aixòTanmateix, apareixen llances en il·lustracions de peltastes abans de l'època d'Ifícrates i alguns peltastes vanhan poderpogut haver portatportar tant llances com javelines, com a substitutes d'aquestes.

A l'[[exèrcit macedoni]], els cossos d'[[hipaspista|hispapistes]] juguenfan un paper idèntic amb, però, un armament una mica diferent. [[Alexandre el Gran]] va emprar peltastes procedents de les [[tribus tràcies]] del nord de [[Regne de Macedònia|Macedònia]], en particular dels [[agrians]].

Al [[segle III aC]], els peltastes van ser gradualment substituïts per [[Tureóforos|tureòfors]]. Les últimesdarreres referències als peltastes poden, de fet, referir-se al seu estil d'equipament quan lael paraulaterme ''peltastes'' es va convertir en [[sinònim]] de [[mercenaris de l'antiga Grècia|mercenari]].