Esperit Sant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 258:
{{cita|La relació de l'Esperit amb l'ànima no és proximitat [...] sinó allunyament de les passions, que més tard atacaren l'ànima pel seu amor a la carn i la privaren de la intimitat amb Déu. Només s'aproparà al Paràclit si es purifica de la malícia que adquirí per la maldat, i si s'aixeca fins a la bellesa de la natura i si restitueix a aquesta imatge real la seva forma primigènia a través de la purificació. Car aquell, com un sol, capturat per una mirada purificada, et mostra en si mateix la imatge d'allò invisible. A la benaurada contemplació de la imatge hi veuràs l'inefable bellesa de l'arquetip. Per Ell (rebem) l'elevació dels cors, l'assistència dels malalts, la perfecció dels proficients.<ref>«Proficients» o «aprofitats» és el segon dels graus místics de perfecció.</ref><p> Aquest il·luminava els purificats de tota taca i per la mateixa comunió amb ell els fa tornar espirituals. I com (les parts) brillants i diàfanes dels cossos, en caure'ls un raig de llum es tornen resplendents i difonen una altra resplendor per si mateixes, així les ànimes que porten a l'Esperit, il·luminades per l'Esperit, elles mateixes es fan espirituals i emeten la gràcia per a altri. Per tant, el coneixement previ de les coses per venir, la ciència dels misteris, la percepció de les coses ocultes, la repartició dels carismes, la ciutadania celestial, la dansa coral amb els àngels, el goig sens fi, la permanència en Déu, la semblança amb Déu, l'excel·lència de les coses desitjades, (la) fan tornar déu.|<p>Basili de Cesarea. L'Esperit Sant cap IX par. 23.}}
== Història de la pneumatologia ==
La història de la [[pneumatologia]] no té unes fronteres definides. Es pot dir que comença amb la formació de les primeres comunitats cristianes i la redacció dels Evangelis al [[segle I]]. Ja aleshores quedà plantejada de manera latent la qüestió. El segle II s'hi topà però no l'aprofundí perquè tenia el problema més acuitant de defensar-se de les persecucions. El segle III explorà el problema i el plantejà de manera teòrica. El segle IV dugué aquells plantejaments fins al final i produí un grup d'heterodòxies molt conegudes i persistents com foren per exemple l'[[arrianisme]] i la seva conseqüència lògica, el moviment «pneumatòmac» o [[semiarrianisme]]. La qüestió quedà resolta als concilis de [[Primer Concili de Nicea|Nicea]] i de [[Primer Concili de Constantinoble|Constantinoble]] a favor de la tesi trinitària.
Des del [[segle IV]] fins al [[segle XVI|XVI]] la pneumatologia quedà absorbida com una part de la trinitologia.<ref>La trinitologia és la branca de la teologia cristiana que tracta sobre la Trinitat.</ref> La discussió en aquells segles se centrà a definir les relacions entre el Pare, el Fill i l'Esperit Sant. La teologia occidental o llatina aprofundí en aquella línia assumint la tesi del Filioque. Aquesta modificació del credo de Nicea no fou acceptada a Orient, la qual cosa suposà una escissió entre les actuals [[Església Catòlica]] i [[Església Ortodoxa]]. És el que es coneix com el [[Gran Cisma d'Orient]] que perdura fins a l'actualitat. Ambdues esglésies es declaren per tant trinitàries, tot i que difereixen en el matís del Filioque.
Al [[segle XVI]] i a l'Occident centreeuropeu, neix el [[protestantisme]]. Des d'aquest moment i fins al segle XX es formaren tot de noves esglésies que revisaren els aspectes de la teologia cristiana. El cos general de les esglésies protestants sostingué la tesi trinitària tot i que algunes d'elles reprengueren les tesis modalistes, arrianes i triteistes. Tot això i els intents per apropar les tesis catòliques i ortodoxes mantenen viva encara aquesta qüestió.
== L'aspecte femení de la divinitat ==
| |||