|
=== Temps d'indicatiu ===
==== Simples ====
*'''Present''': indica accions que passen en el moment de l'enunciació o que s'actualitzen enquan anomenar-less'anomenen (''canto, menges...''). S'usa també el present per a enunciar veritats científiques, fets històrics concrets i hàbits. El morfema zero de temps caracteritza aquest temps verbal. La desinència de la primera persona del singular varia segons dialectes: en català central, nord-occidental i valencià de trancisió es fa amb -o (''penso, compro, menjo, sento''...); en [[valencià castellonenc]], [[valencià central]], [[valencià meridional]] i [[valencià alacantí]] es fa amb -e o amb morfema zero (''pense, compre, menge, sent...''); als parlars baleàrics es fa amb morfema zero (''pens, compr, menj, sent...'') i al català septentrional es fa amb la desinència -i (''pensi, compri, mengi, senti...''). Totes aquestes variants són normatives.
*'''[[Imperfet d'indicatiu|Imperfet]]''' (temps enrere, '''''Pretèrit imperfet'''''): indica accions que van començar en el passat i que poden no haver-se finalitzatacabat, descripcions en el passat, accions d'una durada relativa o bé costums (''volia, ballaven....''). Els morfemes -av- o -i- (segons la conjugació) marquen aquest temps. Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
*'''Passat simple''' (temps enrere, '''''Pretèrit perfet simple'''''): indica accions ja finalitzadesfinides. Actualment té un ús culte i literari i s'empra sobretot la tercera persona (''féu, digué....''). És el temps que acumula més irregularitats. En valencià aptixat és perfectament viu, sovint preferible a la forma perifràstica. NomésTan sols dues persones (la segona del singular i la tercera del plural) s'escriuen sense accent.
*'''Futur simple''': es refereix a accions que encara han de succeir, el seu morfema és la r (''cantaré, domiran...''). Cal destacar la presència d'accents en les tres persones del singular i la seva absència en les tres del plural.
*'''Condicional simple''': Indica accions que podrien realitzar-se en funció d'unes altres. Alguns gramàtics el consideren un mode propi, i sovint ses'l denominaanomena '''''futur hipotètic'''''. Es forma amb l'infinitiu, una "i" i la terminació (''cantaria, dormiríem...''). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
==== Compostos ====
|
