Obre el menú principal

Canvis

96 octets eliminats ,  fa 1 any
retoc, reemplaçat enllaç mort
 
El Regne de Noruega es va formar com a unió de diversos principats el segle XI. Va formar una [[unió personal]] amb [[Dinamarca]] de 1380 a 1814. De 1814 a 1905 va formar una unió amb [[Suècia]]. Noruega romangué neutral en ambdues guerres mundials, però va ser ocupada per [[Alemanya]] en la segona.
Tot i rebutjar l'entrada a la [[Unió Europea]] en dos referèndums, el país manté vincles estrets amb la Unió i els seus estats membres, així com amb els [[Estats Units]]. És considerat un participant prominent en la [[diplomàcia]] i el [[desenvolupament internacional]], en involucrar-se en els [[Acords d'Oslo]] tot i que no van reeixir, i va negociar una treva entre el govern de [[Sri Lanka]] i els [[Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam]]. Noruega encara és un dels contribuïdors financers més importants de les [[Nacions Unides]],<ref>{{ref-web|url=http://www.reformtheun.org/index.php/articles/1917|títol=Revised List of Top UN Financial and Troop Contributors|consulta=2009-04-23|editor=reformtheun.org|data=}}</ref> i participa amb les forces de l'ONU en les missions internacionals, en especial a l'[[Afganistan]], [[Kosovo]] i el [[Sudan]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]] el país va experimentar un creixement econòmic accelerat, en especial arran del descobriment dels dipòsits de [[petroli]] trobats al començament dels [[Dècada del 1970|anys setanta]]. En l'actualitat és un dels països més rics del món,<ref>[http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2009/01/weodata/weorept.aspx?sy=2008&ey=2008&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&pr1.x=58&pr1.y=5&c=512%2C941%2C914%2C446%2C612%2C666%2C614%2C668%2C311%2C672%2C213%2C946%2C911%2C137%2C193%2C962%2C122%2C674%2C912%2C676%2C313%2C548%2C419%2C556%2C513%2C678%2C316%2C181%2C913%2C682%2C124%2C684%2C339%2C273%2C638%2C921%2C514%2C948%2C218%2C943%2C963%2C686%2C616%2C688%2C223%2C518%2C516%2C728%2C918%2C558%2C748%2C138%2C618%2C196%2C522%2C278%2C622%2C692%2C156%2C694%2C624%2C142%2C626%2C449%2C628%2C564%2C228%2C283%2C924%2C853%2C233%2C288%2C632%2C293%2C636%2C566%2C634%2C964%2C238%2C182%2C662%2C453%2C960%2C968%2C423%2C922%2C935%2C714%2C128%2C862%2C611%2C716%2C321%2C456%2C243%2C722%2C248%2C942%2C469%2C718%2C253%2C724%2C642%2C576%2C643%2C936%2C939%2C961%2C644%2C813%2C819%2C199%2C172%2C184%2C132%2C524%2C646%2C361%2C648%2C362%2C915%2C364%2C134%2C732%2C652%2C366%2C174%2C734%2C328%2C144%2C258%2C146%2C656%2C463%2C654%2C528%2C336%2C923%2C263%2C738%2C268%2C578%2C532%2C537%2C944%2C742%2C176%2C866%2C534%2C369%2C536%2C744%2C429%2C186%2C433%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698&s=NGDPDPC&grp=0&a= World Economic Outlook Database-April 2009], Gross domestic product per capita, current prices, [[International Monetary Fund]]. Retrieved April 22, 2009.</ref><ref>[http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2009/01/weodata/weorept.aspx?pr.x=22&pr.y=6&sy=2008&ey=2008&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&c=512%2C941%2C914%2C446%2C612%2C666%2C614%2C668%2C311%2C672%2C213%2C946%2C911%2C137%2C193%2C962%2C122%2C674%2C912%2C676%2C313%2C548%2C419%2C556%2C513%2C678%2C316%2C181%2C913%2C682%2C124%2C684%2C339%2C273%2C638%2C921%2C514%2C948%2C218%2C943%2C963%2C686%2C616%2C688%2C223%2C518%2C516%2C728%2C918%2C558%2C748%2C138%2C618%2C196%2C522%2C278%2C622%2C692%2C156%2C694%2C624%2C142%2C626%2C449%2C628%2C564%2C228%2C283%2C924%2C853%2C233%2C288%2C632%2C293%2C636%2C566%2C634%2C964%2C238%2C182%2C662%2C453%2C960%2C968%2C423%2C922%2C935%2C714%2C128%2C862%2C611%2C716%2C321%2C456%2C243%2C722%2C248%2C942%2C469%2C718%2C253%2C724%2C642%2C576%2C643%2C936%2C939%2C961%2C644%2C813%2C819%2C199%2C172%2C184%2C132%2C524%2C646%2C361%2C648%2C362%2C915%2C364%2C134%2C732%2C652%2C366%2C174%2C734%2C328%2C144%2C258%2C146%2C656%2C463%2C654%2C528%2C336%2C923%2C263%2C738%2C268%2C578%2C532%2C537%2C944%2C742%2C176%2C866%2C534%2C369%2C536%2C744%2C429%2C186%2C433%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698&s=PPPPC&grp=0&a= World Economic Outlook Database-April 2009], Gross domestic product based on purchasing-power-parity (PPP) per capita GDP, [[International Monetary Fund]]. Retrieved April 22, 2009.</ref><ref name="CAB">{{ref-web|url=http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/02/weodata/weorept.aspx?sy=2006&ey=2008&sort=country&ds=.&br=1&pr1.x=64&pr1.y=7&c=512%2C446%2C914%2C666%2C612%2C668%2C614%2C672%2C311%2C946%2C213%2C137%2C911%2C962%2C193%2C674%2C122%2C676%2C912%2C548%2C313%2C556%2C419%2C678%2C513%2C181%2C316%2C682%2C913%2C684%2C124%2C273%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C942%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698%2C941&s=BCA&grp=0&a=|títol=Report for selected countries and subjects – current account balance, U.S. dollars, billions|data= octubre 2008|obra=International Monetary Fund|editor=www.imf.org|consulta=2009-05-12}}</ref> amb les reserves per capita més grans de qualsevol nació. Noruega és el setè exportador de petroli més gran del món,<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2176rank.html |títol=CIA&nbsp;— The World Factbook&nbsp;— Rank Order&nbsp;— Oil&nbsp;— exports |editor=Cia.gov |data=2009-02-10 |consulta=2009-02-14}}</ref> i la indústria petroliera representa un quart del seu [[producte interior brut]].<ref>{{ref-web|url=http://uk.reuters.com/article/oilRpt/idUKL0674675920070906 |títol=UPDATE 1-Statistics Norway raises '07 GDP outlook, cuts '08 |editor=Uk.reuters.com |data=2007-09-06 |consulta=2009-03-08}}</ref> Arran de l'actualla [[Crisi de finals de la dècada del 2000|crisi financera de 2007-2009]], els banquers han considerat que la [[corona noruega]] és una de les monedes més sòlides del món.<ref>{{enllaç no actiu}}{{ref-web|url=http://blog.norway.com/tag/economic-stability/ |títol=Norway: A Diamond in the Rough? |editor=blog.norway.com |data=2009-02-26 |consulta=2009-04-23}}</ref>
 
Noruega va ser el segon exportador més gran de [[mariscs]] (en valor, després de la [[República Popular de la Xina]]) el 2006.<ref name="GGT">{{ref-web|url=http://www.globefish.org/filedownload.php?fileId=560 |títol=FAO Globefish global trends 2006 |data= |consulta=2009-03-08}}</ref> Altres indústries importants són el processament d'aliments, la construcció de vaixells, la indústria química, la mineria, la pesca, i la producció de paper. Noruega té un [[model de benestar escandinau]] amb [[assistència humanitària universal]], [[educació superior]] subvencionada i un sistema de [[seguretat social]] complet. Noruega ocupa la primera posició en [[índex de desenvolupament humà|desenvolupament humà]] des del 2014.<ref name="HDI">{{ref-web|url=http://hdr.undp.org/en/media/HDI_2008_EN_Tables.pdf|títol=Human development indices|data=2008-12-18|obra=Human Development Report|editor=hdr.undp.org|consulta=2009-05-12}}</ref> També va ser catalogat com el país més pacífic en l'[[Índex Global de Pau]] el 2007.<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/in_depth/6704767.stm |títol=World Norway rated most peaceful nation |editorial=BBC News |data=2007-05-30 |consulta=2009-02-14}}</ref> Com a [[Estat unitari]], les divisions administratives del qual són els comtats (''fylker'') i els municipis (''kommuner''), Noruega és una [[monarquia constitucional]], [[parlamentarisme|parlamentària]] i hereditària, en què el rei [[Harald V de Noruega|Harald V]] és el [[cap d'Estat]]. El poble [[samis|sami]] gaudeix d'un cert grau d'autodeterminació i exerceix influència sobre els territoris tradicionals mitjançant el [[Parlament Sami]] i l'[[Acta de Finnmark]]. Noruega és membre fundador de l'[[ONU]], l'[[OTAN]], el [[Consell d'Europa]] i el [[Consell Nòrdic]] i és membre de l'[[Espai Econòmic Europeu]], l'[[OMC]] i l'[[OCDE]].
 
L'idioma oficial és el [[noruec]] -en–en les dues modalitats escrites: ''[[bokmål]]'' i ''[[nynorsk]]''-, una [[Llengües escandinaves|llengua escandinava]] relacionada directament amb el [[danès]] i el [[suec]]. En vuit municipis situats majoritàriament al nord del país, és també oficial la [[Llengües sami|llengua sami]] parlada en cada municipi. Tanmateix, al municipi de [[Porsáŋgu]], situat al comtat de [[Finnmark]], hi és també oficial el [[kven]], una llengua relacionada amb el [[finès]].
 
== Etimologia ==
La forma usual de l'[[antic nòrdic]] de "Noruega" és ''Noregr'', mentre que la forma medieval [[llatí|llatina]] era ''Norvegia''.,<ref name="deVries1962">{{ref-llibre|nom =Jan |cognom=de Vries,|títol = ''Altnordisches etymologisches Wörterbuch'',|edició= 2a revisada 2nd revised edn (|lloc=Leiden:|edditorial= Brill,|data = 1962), s.v. ''|capítol=Noregr''}}</ref> de la qual deriva el nom en català.Tot i que alguns texts medievals atribueixen el nom al rei mític [[Nór]]r, la teoria més acceptada suggereix que es deriva de l'antic nòrdic ''norðvegr'', que significa "la ruta septentrional", "el camí cap al nord" o "el camí del nord".<ref>[{{ref-web|url=http://www.etymonline.com/index.php?term=Norway |títol=Norway]. |obr=Online Etymology Dictionary.|llengua [Consulta:= 29 de setembre de 2009]anglès|consulta=22-08-2018}}</ref> El nom en català deriva de la forma llatina de ''Norvegia''.
 
== Geografia ==
[[Fitxer:Inderøy-Sund-Straumen.jpg|thumb|Paisatge de Noruega a Trondheimsfjord]]
[[Fitxer:Satellite image of Norway in February 2003.jpg|esquerra|vinheta|Una imatge de satèl·lit de la Noruega continental a l'hivern.]]
Noruega està situada a la regió occidental d'[[Escandinàvia]], a l'[[Europa septentrional]]. La seva costa escarpada, s'estén 25.148 quilòmetres sense contar les illes, i és marcada per [[fiord]]s i milers d'illes, per la qual cosa, la seva línia costanera és, en proporció a la seva superfície, la més gran que no pas a cap altre país.<ref name="encartageo">[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761556517/Norway.html Norway]. MSN Encarta. [Consulta: 29 de setembre de 2009]{{GEC|0046399}}</ref> Noruega comparteix una frontera terrestre de 1.619 quilòmetres amb [[Suècia]] a l'est, i una de 727 quilòmetres amb [[Finlàndia]] i de 196 quilòmetres amb [[Rússia]] al nord-est. De nord a sud, Noruega està vorejada per la [[mar de Barentsz]], el [[mar de Noruega]], el [[mar del Nord]] i l'[[Skagerrak]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/no.html|títol=The World Factbook — Central Intelligence Agency|consulta=2017-03-31|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref> Els [[Alps Escandinaus]] formen gran part de la frontera amb Suècia.
 
Amb una superfície de 385,272&nbsp;km² (incloent [[Svalbard]], [[Jan Mayen]] i l'[[Bouvet|illa de Bouvet]]), o de 2.886.516&nbsp;km² (incloent també les reclamacions territorials de l'[[illa de Pere I]] la [[Terra de la Reina Maud]]), gran part del país està dominat pel terreny muntanyós, amb una altitud mitjana és de 460 [[Metres sobre el nivell del mar|msnm]] i una gran varietat de característiques naturals causades per [[Glacera|glaceres]] prehistòriques. El més notable d'aquestes són els seus profunds [[fiord]]s, formats al final de l'[[Edat glacial|edat de Gel]]. El [[Sognefjord|fiord de Sogne]] és el segon fiord més profund i el més llarg del món, amb 204 quilòmetres de llargada. L'[[Hornindalsvatnet]] és el llac més profund de tot Europa.<ref>{{Ref-publicació|article=Minifacts about Norway 2015|publicació=ssb.no|llengua=en-GB|url=http://www.ssb.no/english/subjects/00/minifakta_en/en/}}</ref> Els rius més importants de Noruega són l'[[Otta (riu)|Otta]], el [[Gudbrandsdalslågen]], el [[Vorma]], el [[Glomma]], el [[Renaelva]], el [[Numedalslågen]], el [[Hallingdalselva]], el [[Begna (riu)|Begna]], el [[Drammenselva]], l'[[Skien]], el [[Tinn]], el [[Nidelva]] i l'[[Otra]].
Les parts meridional i occidental de Noruega, totalment exposades als [[Front fred|fronts freds]] de l'Atlàntic, registren més precipitacions i tenen hiverns més suaus que les llunyanes regions septentrional i oriental. Les àrees situades l'est de les muntanyes costaneres són en una [[ombra orogràfica]], i tenen menors totals de pluja i neu que a l'oest. Les terres baixes al voltant d'[[Oslo]] tenen els estius més càlids i assolellats, però també hiverns freds i amb neu.<ref name="Norwegian-Meteorological-Institute">{{ref-web|url=https://met.no/English/Climate_in_Norway/|títol=Climate in Norway(English)|cognom=Met.no}}</ref><ref name="Book-Climate">{{ref-web|url=https://books.google.co.th/books?id=az3qCAAAQBAJ&pg=PA5&lpg=PA5&dq=koppen+climate+norway&source=bl&ots=lqYHtqQ6_d&sig=MW87mYdM5lPB6G3eWvfbt41FD0M&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjAxurizOTSAhWLMY8KHZDGBuA4ChDoAQgtMAQ#v=onepage&q=koppen%20climate%20norway&f=false|títol=Selected climatic data for a global set of standard stations for vegetation|cognom=Books Google}}</ref>
 
A causa de l'alta [[latitud]] de Noruega, hi ha grans variacions estacionals de la llum del dia. DesEntre de finalsfinal de maig fins ai finalsfinal de juliol, el sol no descendeix mai del tot de sota l'horitzó en àrees al nord del [[cercle polar àrtic]] (d'aquí bé la descripció de Noruega com la "[[Terra del Sol de mitjanit|terra del sol de mitjanit]]"), i la resta del país experimenta un màxim de 20 hores de llum solar per dia. Per contra, desentre de finalsfinal de novembre fins ai finalsfinal de gener, el sol mai s'eleva per sobre de l'horitzó al nord, i les hores de llum són molt curtes a la resta del país.
 
El clima de la costa de Noruega és excepcionalment suau en comparació amb les zones de latituds similars en altres parts del món, amb el [[Corrent del Golf]] que transcorre directament a les zones del nord de la costa atlàntica, causant un escalfament continu a la regió durant l'hivern. Les anomalies de temperatura que es donen en alguns llocs costaners són excepcionals, amb alguns exemples com els de les ciutats de [[Røst]] i [[Værøy]], que no tenen un hivern meteorològic tot i estar al nord del cercle polar àrtic. El corrent del Golf fa aquest efecte només en la part nord de Noruega, no al sud, que és el que se sol pensar. De fet, la costa nord de Noruega estaria coberta de gel si no fos pel corrent del Golf.<ref>{{Ref-web|url=http://ocp.ldeo.columbia.edu/res/div/ocp/gs/|títol=The Gulf Stream Myth|consulta=2017-03-31}}</ref> Com a efecte secundari, les muntanyes escandinaves impedeixen als vents continentals d'arribar a la costa, causant estius molt freds al llarg de la costa de l'Atlàntic. [[Oslo]] té un [[clima continental]], similar a la de Suècia. La majoria de serres tenen climes subàrtics i de [[tundra]]. També hi ha una gran acumulació de precipitació a les zones exposades a l'Atlàntic, com [[Bergen]]. En comparació, Oslo és una ciutat seca, ja que es troba en una ombra orogràfica. [[Skjåk]] al comtat d'[[Oppland]] també es troba en una ombra orogràfica i és un dels llocs més secs amb 278 mil·límetres de precipitació a l'any. L'altiplà de [[Finnmarksvidda]] i les valls interiors de [[Troms]] i [[Nordland]] també reben menys de 300 mil·límetres a l'any. [[Longyearbyen]] és el lloc més sec de Noruega amb 190 mil·límetres.<ref>{{Ref-publicació|cognom=NRK|article=Norske steder blant de tørreste i Europa|publicació=NRK|llengua=no|url=http://www.yr.no/artikkel/norske-steder-blant-de-torreste-i-europa-1.13096592}}</ref>
=== Idiomes ===
[[Fitxer:Målformer_i_Norge.svg|vinheta|Mapa de les varietats lingüístiques oficials als municipis noruecs. Els municipis de color gris són neutrals. {{Llegenda|#5599FF|''[[Nynorsk]]''}}{{Llegenda|#E32636|''[[Bokmål]]''}}]]
El [[noruec]] és la llengua pròpia de Noruega, i té dues formes oficials d'escriure's, la ''[[bokmål]]'' i la ''[[nynorsk]]''. Aquesta dualitat en l'escriptura és el resultat de les controvèrsies polítiques i culturals deal Noruega de finalspas del segle XIX ial principis delsegle XX, que van dur a la creació del ''nynorsk'' com a estàndard ortogràfic alternatiu. Ambdues s'utilitzen en l'administració pública, les escoles, les esglésies i els mitjans de comunicació, però la bokmål és utilitzada per la gran majoria, entre el 85 i el 90% dels noruecs. A prop del 95% de la població parla el noruec com a llengua nadiua, en diversos dialectes que poden variar significativament, tot i que són intel·ligibles. El noruec és molt similar a les altres llengües escandinaves, el [[suec]] i el [[danès]]. Totes tres són mútuament intel·ligibles i els habitants dels tres països en fan ús per comunicar-se. Com a resultat de la cooperació dins el [[Consell Nòrdic]], els habitants dels països nòrdics, [[Islàndia]] i [[Finlàndia]] incloses, tenen el dret de comunicar-se amb les autoritats noruegues en llurs pròpies llengües.
 
Entre les llengües minoritàries parlades a Noruega hi destaquen les diverses [[llengües sami]], parlades especialment al nord del país pels [[samis]]. Tots els noruecs tenen dret a rebre educació en llengua sami, sense importar on visquin, i a rebre comunicacions del govern en aquestes llengües. La minoria [[kven]] parla l'idioma kven o el [[finès]]. Ni les llengües sami ni el kven o el finès tenen relació amb el noruec, ja que pertanyen a una família lingüística -les [[llengües ugrofineses]]- completament diferent. Actualment, Noruega no compta amb una llengua de signes pròpia i oficial.
Dos grans esdeveniments precipitaren un gran renaixement de la cultura noruega: el [[1811]] es fundà la Universitat a [[Oslo]] i, sota l'influx de les revolucions francesa i americana, els noruecs escrigueren la seva primera Constitució el 1814. Alguns noms que començaren a ser reconeguts nacionalment i internacional foren [[Henrik Wergeland]], [[Peter Christen Asbjørnsen]], [[Jørgen Moe]] i [[Camilla Collett]].
 
A finalsla darreria del [[segle XIX]], a l'edat d'or de la literatura noruega, sorgiren els autors coneguts com els "«quatre grans"»: [[Henrik Ibsen]], [[Bjørnstjerne Bjørnson]], [[Alexander Kielland]] i [[Jonas Lie]]. Les "«novel·les de camperols"» Bjørnson, com ''En glad gutt'' (''Un noi feliç'') i ''Synnøve Solbakken'' són típiques del nacionalisme romàntic noruec d'aquella època. Les novel·les i contes de Kielland són sobretot naturalistes; tot i que realitzà aportacions importants al primer nacionalisme romàntic, Henrik Ibsen és més conegut pels seus drames realistes com ''[[L'ànec salvatge]]'' i ''[[Casa de nines]]'', que causaren ressò a causa del seu retrat càndid de la classe mitjana, mostrada amb les seves infidelitats, els seus matrimonis infeliços i els seus homes de negocis corruptes.
 
Al [[segle XX]], tres novel·listes noruecs reberen el [[Premi Nobel de Literatura]]: [[Bjørnstjerne Bjørnson]] el [[1903]], [[Knut Hamsun]] per ''La benedicció de la terra'' el [[1920]] i [[Sigrid Undset]] el [[1928]]. També realitzaren contribucions importants [[Dag Solstad]], [[Jon Fosse]], [[Cora Sandel]], [[Olav Duun]], [[Olav H. Hauge]], [[Gunvor Hofmo]], [[Stein Mehren]], [[Kjell Askildsen]], [[Hans Herbjørnsrud]], [[Aksel Sandemose]], [[Bergljot Hobæk Haff]], [[Jostein Gaarder]], [[Erik Fosnes Hansen]], [[Jens Bjørneboe]], [[Kjartan Fløgstad]], [[Lars Saabye Christensen]], [[Johan Borgen]], [[Herbjørg Wassmo]], [[Jan Erik Vold]], [[Rolf Jacobsen]], [[Olaf Bull]], [[Jan Kjærstad]], [[Georg Johannesen]], [[Tarjei Vesaas]], [[Sigurd Hoel]], [[Arnulf Øverland]] i [[Johan Falkberget]].
85.648

modificacions