Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Miguel M Sánchez. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 386:
Després d'una discreta i pacífica colonització islàmica, l'any [[711]] [[àrabs]] del [[Nord d'Àfrica]] travessaren l'[[estret de Gibraltar]] i envaïren la península ([[Conquesta omeia d'Hispània|Conquesta d'Hispània]]), passant a ser un [[valiat]] de l'imperi [[islam|islàmic]] sota el nom d'[[al-Àndalus]], si bé poc temps després s'independitzà políticament de l'imperi, i passà a ser el [[califat]] de [[Còrdova]]. De nou, la franja muntanyosa del nord ibèric resistí a la dominació musulmana, en especial els gallecs, asturians, i ''vascons lliures''. Durant el [[segle X]], [[Abd al-Rahman III]] proclamà la independència també religiosa d'Al-Àndalus, encetant una època de prosperitat cultural, caracteritzada per les innovacions en les ciències i les lletres, i una especial atenció a l'urbanisme. La capital del califat era [[Còrdova]], que havia aplegat els 500.000 habitants, considerada la més gran ciutat d'Europa Occidental i centre cultural de l'època. Així i tot hi hagué un ressorgiment de les antigues ciutats romanes, especialment [[València]], [[Saragossa]] i [[Sevilla]]. La decadència s'inicià al [[segle XI]], quan començaren les disputes entre les diferents famílies reials musulmanes, i el califat es desmembra en molts [[taifa|regnes de taifa]] mentre que diversos territoris cristians de la franja muntanyosa del nord comencen a atacar militarment cap al sud, sobretot des de tres fronts: [[Galícia]], [[Astúries]], i la [[Marca Hispànica]] de l'[[Imperi Carolingi]] (que seria l'origen de [[Catalunya]]).
 
Entre els [[segle XI|segles XI]] i [[segle XIV|XIV]] diversos [[regnes hispànics]] cristians s'expandeixen a gairebé tota la península a costa dels febles regnes de taifes andalusins. Aquest procés fa que finalment els regnes cristians s'agrupen bàsicament en quatre estats: els Regnes de [[Portugal]] i de [[Navarra]] mantenen en general una política d'aïllament; una sèrie d'inestables fets polítics matrimonials i disputes territorials uneixen [[Astúries]], [[Regne de Lleó|Lleó]] i [[Galícia]] amb el [[Regne de Castella]]; i, finalment, [[Aragó]] i el [[comtat de BarcelonaCatalunya]] queden sota la mateixa sobirania reial, respectant i mantenint les respectives institucions i lleis, creant la [[Corona d'Aragó]] on s'aplica la mateixa política federalista per als nous regnes de [[País Valencià|València]], [[Regne de Mallorca|Mallorques]], i en la seva expansió pel Mediterrani, convertint-se en un dels estats més poderosos d'Europa de l'època.
 
A finals del [[segle XV]] el [[Regne de Castella]] i la [[Corona d'Aragó]] resten sota la mateixa sobirania reial en haver-se unit en matrimoni els seus respectius reis, [[Isabel la Catòlica]] i [[Ferran el Catòlic]], i estableixen una mena de confederació política. En [[1478]] els [[Reis Catòlics]] enceten la imposició del [[catolicisme]] amb la creació de la [[Inquisició]], i es persegueix als [[jueus]] hispànics ([[sefardites]]), als quals en [[1492]] se'ls ordenà l'expulsió dels que rebutjaven convertir-se al cristianisme. En el mateix any desapareix definitivament Al-Àndalus, pel pacte de [[Boabdil]] amb el [[Regne de Castella]] al qual se'l lliurava pacíficament el [[Regne de Granada]] sota condició de respectar la religió islàmica. Aquest compromís no es compliria més tard en [[1502]], quan es duu un pla de conversió forçosa dels musulmans sota amenaça de desterrament a l'Àfrica. Mentrestant, en el mateix any [[1492]], una expedició castellana amb l'objectiu de trobar una ruta marítima cap a l'Oest que aplegue a l'[[Extrem Orient]], encapçalada pel navegant [[Cristòfol Colom]], descobriria definitivament per a Europa el "[[Nou Món]]".
Línia 395:
==== Regnat dels Habsburg ====
[[Fitxer:Carlos_V_en_Mühlberg,_by_Titian,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|thumb|right|Carles I segons [[Ticià]]]]
Al [[segle XVI]], [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I de EspanyaCastella]] hereta el tron del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], del [[Regne de Castella]] (i les seves colònies), de la [[Corona d'Aragó]], i del [[Regne de Navarra]], iniciant-se el regnat dels [[Casa d'Àustria|Habsburg]] als regnes hispànics, tret de Portugal. El seu regnat es caracteritzà pel seu gran poder polític i econòmic a Europa que controlava des del Regne de Castella, i pel qual [[França]] se'l disputava en nombroses guerres. Mentrestant, hagué de reprimir greus conflictes socials com el dels ''[[comuneros]]'' a Castella, i la [[Primera revolta de les germanies|Revolta de les Germanies]] al País Valencià. Les colònies espanyolescastellanes d'[[Amèrica]] s'expandien amb les conquestes d'[[Hernán Cortés]] de la [[Nova Espanya]] (l'actual [[Mèxic]]), i el Regne de Portugal també es convertiria en una altra potència europea per les riqueses del seu [[Imperi portuguès|imperi colonial portuguès]] creat durant les exploracions del segle anterior, sobretot de [[Fernão de Magalhães|Magallanes]]. El [[1556]] el rei abdica i deixa els dominis hispànics europeus i d'ultramar al seu fill Felip, i els dominis romanogermànics al seu germà Ferran.
 
El [[1580]] [[Felip II de EspanyaCastella|Felip II de les Espanyes]] s'annexionà Portugal als seus dominis, fent-se valer pels seus drets al tron en un moment de crisi successòria i, per primera i única vegada, tots els regnes hispànics estigueren sota la mateixa sobirania reial. Açò va refermar l'existència d'un poderós [[Imperi Espanyol]], amb les colònies d'ultramar portugueses i espanyolescastellanes a tot arreu del món, on "mai es ponia el Sol".
 
No obstant aquest poder, al [[segle XVII]] començà la decadència de l'Imperi Espanyol a Europa, a causa de llargues i costoses guerres i revoltes. De fet, amb el regnat de [[Felip IV de Castella|Felip IV de Espanya]] s'enceta una política [[estat unitari|centralista]] duta a terme pel [[Comte-duc d'Olivares]], que provocà el [[1640]] la independència de Portugal i Catalunya, si bé aquesta última tornà a la Corona Espanyola en poc de temps, però d'ençà del [[Tractat dels Pirineus]] el poder internacional dels [[regnes hispànics]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Konnert|nom=Mark|títol=Early Modern Europe: The Age of Religious War, 1559-1715|url=https://books.google.cat/books?id=t6TXB9RbwbYC&pg=PA201&dq=decline+spanish+empire&hl=ca&ei=xCOnTIaYBMODOpaO5eAM&sa=X&oi=book_result&ct=result#v=onepage&q=decline%20spanish%20empire&f=false|llengua=en|data=2008-08-23|editorial=University of Toronto Press|isbn=9781442600041}}</ref> es va eclipsar, passant a ser el [[Regne de França]] el dominador europeu. Més endavant, sota regnat de [[Carles II de Castella|Carles II de Espanya]], esclatà la [[Segona Revolta de les Germanies]] al País Valencià.
 
==== Segle XVIII ====
En el [[segle XVIII]], en haver-se mort sense descendència l'últim rei de la [[Casa d'Habsburg|Casa d'Àustria]], [[Carles II de Castella|Carles II de Espanya]], s'encetà la [[Guerra de Successió Espanyola]] en què finalment [[Felip V d'Espanya|Felip V de EspanyaBorbó]] aconseguí el tron de la Corona després de la renúncia de l'[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic |Arxiduc Carles d'Àustria]]. Sota el seu regnat, tots els regnes hispànics del seu domini s'unificaren en un sol estat, el Regne d'Espanya (que existeix fins a l'actualitat). Aquest procés centralitzador comportà especials repercussions als països hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] pels [[Decrets de Nova Planta]].
 
Durant la resta d'aquest segle, el centralisme continuà accentuant-se amb els reis borbònics que ocuparen el tron espanyol, si bé gràcies a la [[Il·lustració]] es feren passos importants cap a la modernització de la Hisenda Pública, de les Obres Públiques, així com avenços en la investigació científica i pedagògica.