Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Miguel M Sánchez. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 386:
Després d'una discreta i pacífica colonització islàmica, l'any [[711]] [[àrabs]] del [[Nord d'Àfrica]] travessaren l'[[estret de Gibraltar]] i envaïren la península ([[Conquesta omeia d'Hispània|Conquesta d'Hispània]]), passant a ser un [[valiat]] de l'imperi [[islam|islàmic]] sota el nom d'[[al-Àndalus]], si bé poc temps després s'independitzà políticament de l'imperi, i passà a ser el [[califat]] de [[Còrdova]]. De nou, la franja muntanyosa del nord ibèric resistí a la dominació musulmana, en especial els gallecs, asturians, i ''vascons lliures''. Durant el [[segle X]], [[Abd al-Rahman III]] proclamà la independència també religiosa d'Al-Àndalus, encetant una època de prosperitat cultural, caracteritzada per les innovacions en les ciències i les lletres, i una especial atenció a l'urbanisme. La capital del califat era [[Còrdova]], que havia aplegat els 500.000 habitants, considerada la més gran ciutat d'Europa Occidental i centre cultural de l'època. Així i tot hi hagué un ressorgiment de les antigues ciutats romanes, especialment [[València]], [[Saragossa]] i [[Sevilla]]. La decadència s'inicià al [[segle XI]], quan començaren les disputes entre les diferents famílies reials musulmanes, i el califat es desmembra en molts [[taifa|regnes de taifa]] mentre que diversos territoris cristians de la franja muntanyosa del nord comencen a atacar militarment cap al sud, sobretot des de tres fronts: [[Galícia]], [[Astúries]], i la [[Marca Hispànica]] de l'[[Imperi Carolingi]] (que seria l'origen de [[Catalunya]]).
Entre els [[segle XI|segles XI]] i [[segle XIV|XIV]] diversos [[regnes hispànics]] cristians s'expandeixen a gairebé tota la península a costa dels febles regnes de taifes andalusins. Aquest procés fa que finalment els regnes cristians s'agrupen bàsicament en quatre estats: els Regnes de [[Portugal]] i de [[Navarra]] mantenen en general una política d'aïllament; una sèrie d'inestables fets polítics matrimonials i disputes territorials uneixen [[Astúries]], [[Regne de Lleó|Lleó]] i [[Galícia]] amb el [[Regne de Castella]]; i, finalment, [[Aragó]] i
A finals del [[segle XV]] el [[Regne de Castella]] i la [[Corona d'Aragó]] resten sota la mateixa sobirania reial en haver-se unit en matrimoni els seus respectius reis, [[Isabel la Catòlica]] i [[Ferran el Catòlic]], i estableixen una mena de confederació política. En [[1478]] els [[Reis Catòlics]] enceten la imposició del [[catolicisme]] amb la creació de la [[Inquisició]], i es persegueix als [[jueus]] hispànics ([[sefardites]]), als quals en [[1492]] se'ls ordenà l'expulsió dels que rebutjaven convertir-se al cristianisme. En el mateix any desapareix definitivament Al-Àndalus, pel pacte de [[Boabdil]] amb el [[Regne de Castella]] al qual se'l lliurava pacíficament el [[Regne de Granada]] sota condició de respectar la religió islàmica. Aquest compromís no es compliria més tard en [[1502]], quan es duu un pla de conversió forçosa dels musulmans sota amenaça de desterrament a l'Àfrica. Mentrestant, en el mateix any [[1492]], una expedició castellana amb l'objectiu de trobar una ruta marítima cap a l'Oest que aplegue a l'[[Extrem Orient]], encapçalada pel navegant [[Cristòfol Colom]], descobriria definitivament per a Europa el "[[Nou Món]]".
Línia 395:
==== Regnat dels Habsburg ====
[[Fitxer:Carlos_V_en_Mühlberg,_by_Titian,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|thumb|right|Carles I segons [[Ticià]]]]
Al [[segle XVI]], [[
El [[1580]] [[Felip II de
No obstant aquest poder, al [[segle XVII]] començà la decadència de l'Imperi Espanyol a Europa, a causa de llargues i costoses guerres i revoltes. De fet, amb el regnat de [[Felip IV de Castella
==== Segle XVIII ====
En el [[segle XVIII]], en haver-se mort sense descendència l'últim rei de la [[Casa d'Habsburg|Casa d'Àustria]], [[Carles II de Castella
Durant la resta d'aquest segle, el centralisme continuà accentuant-se amb els reis borbònics que ocuparen el tron espanyol, si bé gràcies a la [[Il·lustració]] es feren passos importants cap a la modernització de la Hisenda Pública, de les Obres Públiques, així com avenços en la investigació científica i pedagògica.
|