Iúlia Timoixenko: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
-interviqui
Etiqueta: editor de codi 2017
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 72:
|urlarxiu= //web.archive.org/web/20061125034223/http://www.jamestown.org/publications_details.php?volume_id=5&issue_id=249&article_id=2820
|dataarxiu= 25-11-2006}}
</ref> Timoixenko va ser presidenta de [[Sistemes Units d'Energia d'Ucraïna]] (SUEU), una companyia intermediària de propietat privada que es va convertir en el principal importador de gas natural rus a Ucraïna, a partir de 1995 a l'1 de gener de 1997.<ref name=Born/><ref>[http://books.google.com/books?id=udlwTxw8FkYC&pg=PA26&dq=%22United+Energy+Systems%22+Ukraine&hl=nl&sa=X&ei=p0P4UPGYLcfB0gW62YHwDw&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q=%22United%20Energy%20Systems%22%20Ukraine&f=false Staff Country Report Ukraine], [[Fons Monetari Internacional]] (octubre del 1997)</ref><ref>[http://books.google.com/books?id=tRnMeZcgry8C&pg=RA1-PA61&dq=%22United+Energy+Systems%22+Ukraine&hl=nl&sa=X&ei=p0P4UPGYLcfB0gW62YHwDw&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22United%20Energy%20Systems%22%20Ukraine&f=false Ukraine: State and Nation Building] per [[Taràs Kuzio]], [[Routledge]], 1998, {{ISBN|0415171954}}.</ref> Durant aquest temps va ser sobrenomenada la "princesa del gas".<ref>[http://books.google.com/books?id=C8C3xuqd6aMC&pg=PA340&dq=United+Energy+Systems+of+Ukraine&hl=nl&sa=X&ei=hkL4UNu1MYa40QXijYGQAg&ved=0CEYQ6AEwBA#v=onepage&q=Energy%20Systems&f=false How Ukraine Became a Market Economy and Democracy] per [[Anders Åslund]], [[Institut Peterson d'Economia Internacional]], 2009, {{ISBN|0-88132-427-2}}.</ref><ref>[http://www.upi.com/Business_News/Energy-Resources/2012/03/29/More-gas-charges-against-Tymoshenko/UPI-51531333021974/ More gas charges against Tymoshenko], [[United Press International]] (29 de març del 2012)<br>[http://rt.com/politics/columns/sergey-strokan-column/timoshenko-ukraine-gas-arrest/ Yulia Timoshenko: a dangerous woman in danger], [[Russia Today]] (9 d'agost del 2011)</ref> També va ser acusat d'"haver donat suborns a [[Pavló Lazarenko]] a canvi de domini de la seva empresa en el subministrament de gas del país",<ref name=oligarch/> tot i que el jutge [[Martin Jenkins]] del [[Tribunal de Districte dels Estats Units per al Districte del Nord de Califòrnia]], el 7 de maig de 2004, va desestimar les acusacions de rentat de diners i conspiració en relació amb SUEU, Somoli et al. (les empreses afiliades a Iúlia Timoixenko) en relació amb les activitats de Lazarenko.<ref>{{ref-web|url=http://www.ukrweekly.com/old/archive/2004/210406.shtml |títol=U.S. judge throws out 23 of 53 counts against Lazarenko (05/23/04) |editor=Ukrweekly.com |data=23-05-2004|consulta=28-12-2013}}</ref> Durant aquest període, Timoixenko estigué involucrada en relacions comercials (ja sigui de tipus cooperatiu o hostil) amb moltes figures importants d'Ucraïna.<ref name=Pinchuk>[http://predprinimatel.co.ua/en/entrepreneurship/success-stories/victor-pinchuk-stanovlenie-privatizaciya-pohishenie Victor Pinchuk: formation, privatization, kidnapping], Journal of business Entrepreneur (25 de juny del 2011)</ref><ref name=Pinchuk2>[http://ukrainianweek.com/Economics/29575 Ukrainian Oligarchs], [[The Ukrainian Week]] (29 d'agost del 2011)</ref><ref>[http://predprinimatel.co.ua/en/interview/persons/kolomoyskiy-pinchuk Ígor Kolomoiski: “Vaig dir a Pintxuk, "La vida és un supermercat, pren el que vulguis, però allà davant hi ha la taquilla"], Journal of business Entrepreneur (23 de desembre del 2010)</ref> Timoixenko també va haver de fer front a la gestió de la corporació [[Rússia|russa]] [[Gazprom]].<ref>[http://books.google.com/books?id=uHHWDreGPZsC&pg=PA173 Annual Survey of Eastern Europe and the Former Soviet Union 1997: The Challenge of Integration], per l'Institut d'Estudis Est-Oest, [[M. E. Sharpe]], 1998, {{ISBN|978-0-7656-0359-3}}, p. 173.</ref>
 
Iúlia Timoixenko afirma que, sota la seva direcció, SUEU resolgué amb èxit importants problemes econòmics: en 1995-1997, es va pagar el deute de milers de milions d'Ucraïna quant al gas natural de Rússia, Ucraïna va reprendre la cooperació internacional en la construcció de maquinària, la indústria d'oleoductes i la construcció, i l'exportació ucraïnesa de mercaderies a Rússia es va duplicar.<ref name="youtube.com">{{ref-web|url=http://www.youtube.com/watch?v=SQd2KsIZ03Y |títol="Юлия" - документальный фильм о Юлии Тимошенко |editor=YouTube |data=2013-01-25 |consulta=2013-12-28}}</ref> En el període 1995-1997, Timoixenko va ser considerada una de les persones més riques del món dels negocis d'Ucraïna.<ref name=oligarch>Segons Matthew Brzezinski (autor de [http://www.amazon.co.uk/dp/0684869772 "Casino Moscow: A Tale of Greed and Adventure on Capitalism's Wildest Frontier"]), "va aconseguir el control de gairebé el 20% del producte nacional brut d'Ucraïna, una posició envejable de la probablement cap altra empresa privada en el món pot presumir." Citat per James Meek, [http://www.guardian.co.uk/world/2004/nov/26/ukraine.gender "The millionaire revolutionary]," [[The Guardian]] (26 de novembre del 2004)</ref> Quan Timoixenko va fer la seva primera incursió en la política nacional, l'empresa es va convertir en un instrument de pressió política sobre ella i la seva família. La direcció de SUEU es va enfrontar a una persecució.<ref>{{ref-web|url=http://www.youtube.com/watch?v=SQd2KsIZ03Y |títol="Yulia", documentary by Coppola Production |editor=Youtube.com |data=25-01-2013 |consulta=28-12-2013}}</ref> Des de 1998, Timoixenko ha estat un dels polítics més importants d'Ucraïna. Va ser retirada de la llista de "Els 100 ucraïnesos més rics" el 2006.<ref>{{ref-web|url=http://www.unian.net/rus/news/news-188939.html |títol="100 richest people in Ukraine" by the experts of the magazine "Focus" in 2007 |editor=Unian.net |data=2007-03-23 |consulta=2013-12-28}}</ref><ref>{{ref-web|autor=Фото: Корреспондент |url=http://korrespondent.net/business/1227140-zolotaya-sotnya-polnyj-spisok-samyh-bogatyh-lyudej-ukrainy |títol= Els Cent d'Or: Una llista completa de les persones més riques d'Ucraïna {{ru}} |editor=Korrespondent.net |data=07-09-2010|consulta=06-03-2014}}</ref>
Línia 80:
Iúlia Timoixenko va entrar a la política el 1996, quan va ser elegida membre de la [[Rada Suprema]] (Parlament d'Ucraïna) en la circumscripció #229, [[Bobrinets]], [[óblast de Kirovohrad]], aconseguint un rècord de 92,3% dels vots.<ref name=ukpravda/> Al Parlament, Timoixenko es va unir a la facció ''Centre Constitucional''.<ref name=ukpravda>{{uk}} [http://www.pravda.com.ua/news/2005/2/4/1424.htmLa primera ministra Iúlia Timoixenko. Biografia no oficial], ''[[Ukraïnska Pravda]]'' (4 febrer 2005)</ref> Al febrer de 1997 aquest facció de [[Centre polític|centristes]] tenia una força de 56 legisladors<ref>[http://books.google.co.uk/books?id=tedMMgz3RV8C&pg=PA26&dq=%27%27Constitutional+Centre%27%27+faction&hl=nl&sa=X&ei=B_ZnUvrkMsmU0QXl54HQCw&redir_esc=y#v=onepage&q='Constitutional%20Centre&f=false Contemporary Ukraine Dynamics of Post-Soviet Transformation] per [[Roman Solchanyk]], [[M. E. Sharpe]], maig del 1998, {{ISBN|0765602245}} (pàg 26)</ref> i, d'acord amb [[Ukraïnska Pravda]], va recolzar les polítiques del [[president d'Ucraïna]] [[Leonid Kutxma]].<ref name=ukpravda/> A finals de novembre de 1997, el [[fiscal general d'Ucraïna]] va demanar a la Rada Suprema per aixecar la immunitat parlamentària de Timoixenko, però els diputats van votar en contra.<ref name=not1998>[http://books.google.com/books?id=uHHWDreGPZsC&pg=PA174 Enquesta Anual d'Europa de l'Est i l'antiga Unió Soviètica 1997: El desafiament de la integració] per [[Peter Rutland]], [[M. E. Sharpe]], 1998, {{ISBN|978-0-7656-0359-3}}, p. 174.</ref> A finals de 1997, Timoixenko va demanar que les [[Eleccions presidencials ucraïneses de 1999|pròximes eleccions presidencials ucraïneses]] no se celebressin el 1999, sinó a la tardor de 1998.<ref name=not1998/>
 
Timoixenko fou [[Eleccions al Parlament d'Ucraïna de 1998|reelegida el 1998]], vaguanyar un districte electoral a l'óblast de Kirovohrad, i també va ser la número sis a la llista del partit [[Hromada]].<ref name=ukpravda/><ref name="CECU1998 People's Deputies elected in single-mandate constituencies">[http://www.cvk.gov.ua/pls/vd2002/webproc0e?kodvib=11&rejim=0 Deputies/Elected in multi-mandate constituency/Elections 29 de novembre 1998], [[Comissió Electoral Central d'Ucraïna]]</ref><ref name="CECU1998 People's deputies, who have left">[http://www.cvk.gov.ua/pls/vd2002/webproc0e?kodvib=11&rejim=0 Deputies/ People's deputies, who have left/Elections 29 de novembre 1998], [[Comissió Electoral Central d'Ucraïna]]</ref> Es va convertir en una persona influent al parlament,<ref>[http://books.google.com/books?id=uHHWDreGPZsC&pg=PA172 Enquesta Anual d'Europa de l'Est i l'antiga Unió Soviètica 1997: El desafiament de la integració], per l'Institut d'Estudis Est-Oest,, [[M.E. Sharpe]], {{ISBN|978-0-7656-0359-3}}, p. 172.</ref> i va ser nomenada Presidenta de la Comissió de Pressupost de la Rada Suprema.<ref name=beginnings/><ref>[http://www.brama.com/ukraine-embassy/pre0721.html UKRAINIAN PARLIAMENT FORMED ITS PERMANENT COMMITTEES], Ambaixada d'Ucraïna als Estats Units d'Amèrica (21 de juliol de 1998)</ref><ref name=Motherland>[http://books.google.com/books?id=X0PAQrsx-6YC&pg=PA12 Revolution in Orange: The Origins of Ukraine's Democratic Breakthrough] per [[Anders Åslund]] i [[Michael A. McFaul]], [[Fons Carnegie per a la Pau Internacional]], 2006, {{ISBN|978-0-87003-221-9}}.</ref><ref>[http://books.google.com/books?id=Jlja1Brj8HkC&pg=PA106 State Building in Ukraine: The Ukrainian Parliament, 1990–2003] per Sarah Whitmore, [[Routledge]], 2004, {{ISBN|978-0-415-33195-1}}, p. 106.</ref> Després el líder del partit de Hromada [[Pavló Lazarenko]] va fugir als [[Estats Units]] el febrer de 1999 per evitar investigacions per malversació,<ref name=Motherland>[http://books.google.com/books?id=X0PAQrsx-6YC&pg=PA12 Revolution in Orange: The Origins of Ukraine's Democratic Breakthrough] per [[Anders Åslund]] i [[Michael A. McFaul]], [[Fons Carnegie per a la Pau Internacional]], 2006, {{ISBN|978-0-87003-221-9}}</ref> diversos membres de la facció van deixar Hromada per unir-se a altres grups parlamentaris,<ref>[http://books.google.com/books?id=Jlja1Brj8HkC&pg=PA106 State Building in Ukraine: The Ukrainian Parliament, 1990–2003] per Sarah Whitmore, [[Routledge]], 2004, {{ISBN|978-0-415-33195-1}}, p. 106</ref><ref name=Takuzio>[http://books.google.com/books?id=Rr3aAAAAQBAJ&pg=RA1-PT29&dq=Pavlo+Lazarenko+Fatherland+faction&hl=nl&sa=X&ei=GQBoUv_nHIPUtAaOhYC4AQ&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Pavlo%20Lazarenko%20Fatherland%20faction&f=false Democratic Revolution in Ukraine: From Kuchmagate to Orange Revolution] per [[Taràs Kuzio]], [[Routledge]], 2009, {{ISBN|0415441412}} (capítol 4)</ref> entre els quals Timoixenko, que va crear la facció [[Unió Panucraïnesa "Pàtria"]] el març del 1999 en protesta contra els mètodes de Lazarenko."<ref name=Motherland/><ref name=rbcBak>{{uk}} [http://www.rbc.ua/ukr/vyboru2012/party/p2/ Unió Panucraïnesa "Pàtria""], [[RBC Ukraine]]</ref> Pàtria" fou registrat oficialment com a partit al setembre del 1999,<ref name=rbcBak/> i va començar a atraure votants que havien votat per [[Ievhén Martxuk]] en les [[eleccions presidencials ucraïneses de 1999]].<ref name=Takuzio/> El 2000, "Pàtria" va ser a l'oposició al president Kutxma.<ref name=Takuzio/>
 
==== Viceprimera ministra per al combustible i l'energia====