Palau de Nolla: diferència entre les revisions

A finals del [[segle XVII]] una alqueria va ser construïda a les rodalies de Meliana. El cos principal de la construcció era de planta rectangular, aproximadament de 20 × 10 m. La seva tipologia era a dos mans, tradicional de aquestes terres, però adiccionalment hi havia una torre a la façana nord per la qual s'hi accedia a una planta superior emprat per l'assecament i l'emmagatzematge de productes. En canvi, la façana sud, la qual recau al [[barranc del Carraixet]] i feta amb pedra llaurada, constituïa la principal de l'alqueria. El [[1844]], arran la [[Desamortitzacions espanyoles|desamortització]], la propietat fins ara d'[[ordre dominicà]] va passar a mans de la família burgesa valenciana [[Els Sagrera]] i la va reformar de manera notòria. El [[1860]] [[Miquel Nolla i Bruixet|Miquel Nolla]] estava cercant un lloc per ubicar el seu projecte de fàbrica de [[Mosaic|mosaics]] i per això aprofita els terrenys i l'edifici de la seva dona [[Joana Sagrera i Guix]] , els quals passen a lluir un aspecte amb mosaics, fent l'època més significativa de l'edifici.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Laumain|nom=Xavier|títol=La fábrica de cerámica y el Palauet Nolla.Un conjunto que revolucionó el sector industrial valenciano del siglo XIX|url=|edició=Javier Laumain i Ángela López Sabater|llengua=|data=2016|editorial=CIDCeN|lloc=|pàgines=79-81|isbn=978-84-608-8327-2}}</ref> El [[1917]] es van vendre les instal·lacions pels fills de Miquel a l'empresa suïssa Gardy S.A i des d'ençà hi va ser la residència del nou director [[Òscar Waetzig]]. La seva filla Yvonne Volozan va continuar ocupant l'edifici fins a la dècada dels 80, època en la qual va començar un procés d'enrumament fins avui dia, i aquesta és la raó del nom de la vila.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Laumain|nom=Xavier|títol=La fábrica de cerámica y el Palauet Nolla.Un conjunto que revolucionó el sector industrial valenciano del siglo XIX|url=|edició=Javier Laumain i Ángela López Sabater|llengua=|data=2016|editorial=CIDCeN|lloc=|pàgines=82|isbn=978-84-608-8327-2}}</ref> El [[1986]] començaren els tràmits per la cessió de les propietats a l'Ajuntament de Meliana per part de la propietària del moment, [[Schneider Electric]], procés que es va perllongar fins a l'any [[2012]], data de la cessió definitiva. L'any [[2010]] es van iniciar treballs d'estudi del monument, amb la intenció d'evitar la seva ruïna, donat el seu alt nivell de deteriorament. Aquest treball, guardonat amb l' ''European Union Prize for Cultural Heritage / Europa Nostra Award 2012'' ha permès planificar les intervencions a realitzar. Així, des de l'any [[2011]] s'hi estan realitzant periòdicament obres de restauració.<ref>{{Ref-publicació|article=Awards - Europa Nostra|publicació=Europa Nostra|llengua=en-GB|url=http://www.europanostra.org/awards/85/}}</ref>