Model heliocèntric: diferència entre les revisions

 

== Del model geocèntric a l'heliocèntric ==

Els primers filòsofs que van especular sobre l'estructura de l'Univers van ser els [[Grècia|grecs]], entre els quals destaca la [[Aristòtil|cosmologia aristotèlica]]. El sistema que plantejava Aristòtil era el geocèntric, és a dir, amb la Terra en el centre i els altres cossos celestes girant al seu voltant. En els pobles mesopotàmics, això ja era tingut en compte.

 

 

== Evolució del model heliocèntric ==

=== Aristarc de Samos ===

[[Aristarc de Samos|Aristarc]] va ser el primer filòsof que va defensar un sistema heliocèntric, aproximadament cap al [[200 aC]]. Tot i que la seva teoria s'acostava més a la realitat que cap altra, no va tenir gaire èxit ja que el sistema geocèntric es trobava completament arrelat en la societat.<ref>{{GEC|0005163|Aristarc de Samos}}</ref>

 

=== Nicolau Copèrnic ===

[[Copèrnic]] es considera el primer científic que va proposar, demostrar i defensar un model heliocèntric. Va revolucionar l'[[astronomia]] i la [[ciència]] en general al postular que la [[Terra]] i els altres [[planetes]] es mouen en òrbites circulars al voltant del Sol (excepte la [[Lluna]] que gira al voltant de la Terra). Adoptà la revolucionària idea d'una Terra en moviment que, a més, gira sobre si mateixa, mentre el Sol roman immòbil. La seva idea era tan revolucionària que buscà suport en els filòsofs grecs com Aristarc.<ref>{{GEC|0019686|Nicolau Copèrnic}}</ref>

 

 

=== Giordano Bruno ===

Un cop conegut el model heliocèntric i l'enorme distància entre la Terra i les estrelles de la qual parlaven per primera vegada els astrònoms de l'època, [[Giordano Bruno|Bruno]] va arribar a la conclusió que les distàncies cosmològiques són infinites. Així, l'[[Univers]] és infinit i el [[Sistema Solar]] és un més d'altres sistemes semblants o majors, el nombre dels quals és il·limitat. Segons això el nostre Sol no ocupa un lloc privilegiat en l'Univers, car és un Univers infinit mancat de centre.<ref>{{GEC|0012585|Giordano Bruno}}</ref>

 

=== Galileo Galilei ===

Cap a l'any [[1610]], [[Galileo Galilei|Galileu]] va construir un telescopi i l'enfocà al firmament. Va ser el primer a adonar-se de la veritable magnitud de l'Univers. Va observar estrelles mai vistes fins llavors. Va descobrir els quatre [[satèl·lit natural|satèl·lits]] de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i va constatar que giren al voltant d'aquest planeta i que per tant la Terra no és el centre de tots els moviments dels cossos celestes; va descobrir els [[Cràter (impacte)|cràters]] de la Lluna i les [[taca solar|taques solars]], el que posava en dubte que els astres estiguessin compostos per un èter immutable diferent dels elements terrestres. A més va descobrir les fases de [[Venus (planeta)|Venus]].<ref>{{GEC|0028770|Galileu}}</ref>

 

 

=== Tycho Brahe ===

[[Tycho Brahe|Brahe]] va proposar un model geoheliocèntric, segons el qual la Terra està en el centre de l'Univers però tots els altres planetes (excepte la Lluna) giren al voltant del Sol, i aquest al voltant de la Terra.<ref>{{GEC|0012000|Tycho Brahe}}</ref>

 

{{AP|Lleis de Kepler}}

[[Johannes Kepler]] va col·laborar amb l'astrònom [[Tycho Brahe]] durant els últims anys de vida d'aquest últim. Brahe li va llegar un completíssim [[catàleg estel·lar]] amb anotacions dels moviments dels planetes, sobretot de [[Mart (planeta)|Mart]]. A partir d'aquestes dades i de les seves pròpies teories Kepler es va adonar que les teories de Brahe no encaixaven amb una suposada òrbita circular, encara que sí amb un model heliocèntric. Així doncs, Kepler va arribar a la conclusió que els planetes giren entorn del Sol descrivint [[òrbita el·líptica|òrbites el·líptiques]] en comptes de circulars i el Sol se situa en un dels [[focus]] de l'[[el·lipse]]. Va enunciar llavors les lleis sobre el moviment dels planetes:<ref>{{GEC|0035554|Johannes Kepler}}</ref>