Angles: diferència entre les revisions

Els '''angles''' —''angeln'' en [[alemany]], ''englas'' en [[anglès antic]], ''anglus'' (sing.), ''anglii'' (pl.) en [[llatí]] — foren un [[Germànics|poble germànic]] provinent d'[[Angeln]], a l'actual estat de [[Slesvig-Holstein]], que durant el [[segle V]] s'establí a l'[[Ànglia de l'Est]], [[Mèrcia]] i [[Nortúmbria]], a l'est de l'illa de [[Gran Bretanya]]. Les parts meridional i oriental de l'illa foren anomenades posteriorment ''Engla-lond'' (en [[anglès antic]], 'terra dels angles'), doncs [[Anglaterra]].

Possiblement, el primer esment dels angles fou registrat per [[Tàcit]] aen ''Germania'', capítol 40, en el qual es fa menció dels ''anglii'' repassant una llista de les tribus germàniques. No donà indicació precisa sobre la seua posició geogràfica, però declarà que, junt a altres sis tribus, inclosos els Varini (ulteriorment, els [[warni]]), adoraren una dea anomenada ''[[Nerthus]]'', el santuari de la qual està situat en "una illa en l'oceà." [[Claudi Ptolemeu]] en la seua ''Geografia'' (ii. 11. § 15), mig segle després, els ubica amb més precisió entre el [[Rin]], més béaviat potser l'[[Ems]], i l'[[Elba (riu)|Elba]], i parla d'ells com una tribu rellevant de l'interior. Malauradament, per contra, amb una comparació del seu mapa i les proves subministrades per Tàcit i altres escriptors romans, les indicacions que ens aporta no són correctes. A causa de la incertesa d'aquests passatges, hi ha moltes especulacions referides a la ubicació originària dels ''Angli''. Una de les teories que, no obstant i això, es pot mitjanament recomanar, és que residien ena la conca de [[Saale]] (a la rodalia del cantó [[Engilin]]), del qual es pensa que la ''Lex Angliorum et Werinorum hoc est Thuringorum'' és originària. En l'actualitat, la majoria dels erudits creuen que els ''Angli'' visqueren, al principi, ena les costes del Bàltic, probablement ena la part septentrional de la península de [[Jutlàndia]] (danès: ''Jylland'', anglès: ''Jutland''). El testimoni d'aquesta opinió prové de les tradicions angleses i daneses que comerciaven amb persones i pels fets del [[segle IV]] (''vegeu més avall''), i en part pel fet que, com descriu Tàcitus, es troben afinitats sorprenents amb el culte a [[Nerthus]] en la religió escandinava, especialment en la sueca i la danesa. Les investigacions sobre aquest subjecte han fet realment probable que l'illa de Nerthus fos [[Sjaelland]] (en anglès ''Zealand''), i és més endavant quan fou remarcat que els reis de Wessex remuntaren, finalment, llurla seua ascendència a un cert [[Scyld]], que és clarament identificat amb [[Skiöldr]], fundador de la família reial danesa ([[Skiöldungar|(Skiöldungar]]). En la tradició anglesa, aquesta persona està emparentada amb "''Scedeland''" (pl.), p. ex.: [[Escandinàvia]], mentre que en la tradició escandinava és especialment associat amb l'antiga residència reial a [[Leire]], a [[Sjaelland]].

[[Beda]] declara que els angles, adés d'arribar a Gran Bretanya, vivien en una terra anomenada ''Angulus'', i un testimoni similar hi és donat en la ''Historia Brittonum''. El rei [[Alfred el Gran]] i el cronista [[Æthelweard]] identifiquen aquest indret amb el territori que ara s'anomena ''Angel'', a [[Slesvig-Holstein]], encara que deu haver estat una extensió més gran, i la seua identificació correspon perfectament a les indicacions ofertes per Beda. La confirmació completa n'és reforçada per les tradicions angleses i daneses concernents als dos reis anomenats [[Wermund]] i [[Offa d'Angeln]], de qui la reial família merciana descendia, i a qui les cròniques connecten amb Angel, Schleswig i Rendsburg. La tradició danesa ha preservat memòries dels dos governants de Schleswig, pare i fill, en el seu servei, [[Frowinus]] ([[Freawine]]) i [[Wigo]] ([[Wig]]), de qui la família reial de [[Wessex]] pretén descendir. Durant el [[segle V]], els ''Angli'' envaïren la Gran Bretanya; després d'aquell temps, el seu nom no es reprodueix en el continent, excepte en el document esmentat més amunt.

Alguns historiadors els identifiquen amb els [[angrivaris]] i, quan eren a Schleswig, tenien com a veïns els varns o [[varins]] (al sud) i els [[saxó|saxons]] (al sud-est). Al segle II, una part en va emigrar a [[Turíngia]] al costat dels varns o varins, i al segle IV es van fusionar alsamb els [[hermundurs]] i van donar origen als [[turingis]]. Els angles del Schleswig van emigrar a Britània al segle V.

D'acord amb certes fonts, com la de Beda el Venerable, després de la invasió de la [[Gran Bretanya]], els angles es van dividir i van fundar els regnes de "''Nord Angelnen''" ([[Nortúmbria]]), "''Ost Angelnen''" ([[Ànglia de l'Est]]), i "''Mittlere Angelnen''" ([[Mèrcia]]). Gràcies a la influència dels [[saxons]], les tribus van ser anomenades "anglosaxones" pels [[normands]]. Hi ha una regió al [[Regne Unit]] que encara és coneguda com a "Ànglia de l'Est".

En algun cas, aquest petit punt de localització relativament oriental de l'origen del grup tribal dels ''angeln'' ha dut cap a un dels misteris duradors de la invasió anglosaxona: ¿com és possible que els ''anglens'' foren freqüentment esmentats com a colonitzadors de l'antiga Gran Bretanya en totes les fonts escrites antigues i medievals, mentre que la prova del veïnatge i les molt més poderoses activitats colonitzadores concomitants dels frisons en la Gran Bretanya han sigut limitades a descobriments arqueològics, i únicament més sovint a deduccions lògiques i inferències? És clar que els frisons són coneguts per habitar la terra directament en el pas d'alguna ruta migratòria entre Angeln i la Gran Bretanya (excepte per la llarga i dificultosa ruta marítima pel mar al voltant de la punta septentrional de Dinamarca) i, de fet, habitaren terres entre l'antic domini saxó i Bretanya; però, rarament, han sigut nomenatsanomenats per haver pres part en la vasta migració.

Els angles són el tema d'una llegenda sobre el [[papa Gregori I]]. De manera resumida, explica que Gregori va observar com uns infants angles de [[Deira]] eren venuts al mercat d'esclaus romà. Impressionat per la bellesa de llursles seues faccions i llurs ulls blaus preguntà pel seu origen. Quan li contestaren que eren angles, va replicar amb un joc de paraules en llatí que pot ser traduït d'aquesta manera: "No angles, sinó àngels". Se suposa que, posteriorment, es va decidir a convertir llurla seua pàtria a la cristiandat.

* Chadwick, Hector Munro. Angli. ''1911, ''Encyclopædia Britannica.''

* [http://news.bbc.co.uk/1/hi/wales/2076470.stm English and Welsh are races apart]; BBC; 30 June, 2002.