Ticià: diferència entre les revisions

L'estructura pictòrica de ''L'Assumpció de la Mare de Déu'', que unificava en la mateixa composició dues o tres escenes superposades a diferents nivells, cel i terra, l'infinit i el temporal, va ser continuada en altres obres. Aquesta sèrie de teles amb la mateixa estructura formal comprèn el ''Retaule de Sant Domenico'' a [[Ancona]] ([[1520]]), el ''Retaule de [[Brescia]]'' ([[1522]]), i el ''Retaule de Sant Niccolo'' ([[1523]]) a la [[Ciutat del Vaticà]], cadascun dels quals representa una major i més perfecta concepció distributiva: aquests retrats començats en la primera etapa van influir-ne en els quadres principescos retratístics de la segona.

 

 

[[Fitxer: Tizian 049.jpg|thumbnail|esquerra|250 px|''[[La Bacanal|La bacanal]]'' ([[1518]] -[[1519|19]]) va formar part de la trilogia de les ''Bacanals'' encarregada per Alfons I d'Este per al seu castell de Ferrara. En el pentagrama que apareix al costat de les noies es pot llegir escrit en francès antic: ''"Qui beu i no torna a beure, no sap el que és beure"'' ([[Museu del Prado]])]]

 

=== Tercera etapa (1548 - 1576) ===

 

Va ser aquest el moment de més prestigi social i prosperitat econòmica. El [[1540]] va rebre una pensió anual de 200 corones d'[[Alfons d'Àvalos]], marquès del Vasto i governador del [[Milanesat]], que posteriorment seria doblada per l'emperador a càrrec del tresor de [[Milà]]. Una altra font d'ingressos va ser el contracte obtingut el [[1542]] per proveir de gra Cadore, lloc que va visitar gairebé cada any i on tenia molta influència per ser el seu poble natal.

 

 

 

''La Batalla de Cadore''es es va destruir el [[1577]] en l'incendi del [[Palau Ducal de Venècia|palau Ducal]], juntament amb la majoria de les pintures antigues que el decoraven. Només n'hi ha una còpia a la [[Galeria Uffizi]] i un gravat de [[Domenico Fontana|Fontana]]. De la mateixa manera, la ''Locució del marquès del Vasto'' ([[Museu del Prado]], [[1541]]) també va ser parcialment afectada per l'incendi de l'[[Alcázar de Madrid|''Alcázar'' madrileny]] el [[1734]]. Menys èxit van tenir els [[fresc]]os de la cúpula de [[Santa Maria della Salute]] (''Mort d'Abel'', ''Sacrifici d'Abraham'' i ''David i Goliat''). Aquestes tres escenes violentes de l'[[Antic Testament]] van ser pintades amb extrem realisme, el qual s'accentuava a causa de la visió en perspectiva de l'observador (com en les escenes de la [[capella Sixtina]]). Els frescos, que es van considerar poc apropiats en el seu moment, van ser, però, molt admirats i imitats amb posterioritat. Rubens, entre d'altres, va aplicar el mateix sistema en els quaranta panells del sostre (dels quals només queden els esbossos) de l'església [[Companyia de Jesús|jesuïta]] d'[[Anvers]].

{{-}}

=== El color ===

A mitjan [[segle XVI]], Ticià va començar a experimentar amb la tècnica que caracteritzaria l'últim període de la seva producció i que marcaria un nou gir en la seva obra. Curiosament, abans de la marxa a [[Roma]], va lliurar a [[Pietro Aretino]] un retrat ''"privat"'', com a prova de l'estret vincle professional amb l'escriptor toscà. El retrat és de tal novetat que ni tan sols Aretino va ser capaç de comprendre el seu abast i el va considerar ''"més aviat esbossat que acabat"''. Aquesta és la característica fonamental d'un període dedicat més al [[color]] que al dibuix, que es plasmava de manera ràpida i de vegades imprecisa, sense disseny preparatori. El resultat denota la immediatesa i l'expressivitat, capta la realitat en el moment precís. Els contorns ja no estan definits amb exactitud i les amples pinzellades són esteses de manera aparentment veloç, com volent fer referència al motiu més que descriure'l. La matèria pictòrica queda en evidència tant en la cara, com, sobretot, en la roba, amb grumolls no allisats i fregats amb els dits. El resultat sol ser personatges en moviment, impregnats d'una animació vital totalment inèdita, en clar contrast amb l'execució cal·ligràfica lligada al dibuix.