Ponç I de Cabrera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Fets destacats: Afegeixo vassallatge.
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
→‎Fets destacats: Errors cita
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 77:
Pel seu casament amb Letgarda, alguns castells conquerits pel seu pare Arnau van passar a domini dels senyors de Cabrera. Entre ells, els castells de [[castell de Montclar|Montclar]], [[castell d'Artesa|Artesa]], [[castell de Foradada|Foradada]], [[castell de Montsonís|Montsonís]], [[castell de Rubió de Sols (Foradada)|Rubió]] i [[castell de Marcovau|Marcovau]], [[castell de Queralt|Queralt]], [[castell de Santa Linya|Santa Linya]], com tots els del sud del [[Serra del Montsec |Montsec]].
 
Ponç ocupava un lloc preeminent a la cort de [[Ramon Berenguer I|compte de Barcelona]], sent el seu nom el que encapçalava la llista de magnats convocats a promulgar els [[Usatges]] de [[1071]],<ref name="barons">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic|urlcapítol= |editor= |títol= Els barons de Catalunya |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= català|volum= 3|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 1991|pàgina= |pàgines= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1806-X|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref> any el comte [[Ramon Berenguer I]] li feia jurar fidelitat pelscastellspels castells de [[castell de Blanes|Blanes]], [[castell d'Argimon|Argimon]] i [[castell de Cabrera (CabrerésCollsacabra)|Cabrera]], a més de les forces vescomtals de la ciutat de Girona.<ref name="feudorum">{{Ref-llibre |cognom= |nom= Ramon|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= 404|urlcapítol= |editor= |títol= [[Liber feudorum maior]]|títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició= |editorial= |lloc= |data= |mes= |any= |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref>
 
Anys abans ja es troba present en el magne tribunal que havia de dictar sentència en el conflicte entre [[Ramon Berenguer I]] i [[Mir Geribert]] el [[1059]].<ref name="comtes">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Ramon Berenguer I el Vell|urlcapítol= |editor= |títol= Els grans comtes de Barcelona |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= català|volum= 2|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 1991|pàgina= |pàgines= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1805-1|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref>Durant els enfrontaments que van seguir a la mort del [[Ramon Berenguer I|compte de Barcelona]], prengué partit per [[Ramon Berenguer II]] contra el seu germà [[Berenguer Ramon II]]. Després del fratricidi, fou un dels curadors de [[Ramon Berenguer III]] ([[1086]]).<ref name="Dichistcat"></ref>