Obre el menú principal

Canvis

desambiguo
El diumenge 29 de desembre van ser consagrats tant Bonifaci a la [[església de San Marcello al Corso|basílica de Sant Marcelo]], recolzat per nou [[metropolità|bisbes provincials]] i setanta prelats, i Eulali a la [[Sant Joan del Laterà|basílica del Laterà]] en presència dels diaques, d'alguns prelats i del [[bisbat d'Òstia|Bisbe d'Ostia]][,<ref name=Piazzoni42/> a qui van fer aixecar del del seu llit de malalt per assistir a l'[[orde sacerdotal|ordenació]] . Roma es converteix en un caos pel xoc de les faccions oposades. El [[Praefectus urbi|prefecte]] Símaco , hostil a Bonifaci, va enviar un informe a l'emperador [[Honori]] a [[Ravenna]] i va garantir la confirmació imperial a l'elecció de d'Eulali. Bonifacio va ser expulsat de la ciutat, però els seus seguidors es van revoltar a l'emperador, qui va tenir a bé convocar a un [[sínode]] de bisbes italians a Ravenna per discutir i definir la situació (febrer-març de [[419]]).<ref>Ambrogio M. Piazzoni, ''Storia delle elezioni pontificie'', pp. 42-43</ref>
 
Incapaços de resoldre l'assumpte, el sínode va prendre algunes mesures pràctiques preses en espera de la convocatòria d'un concili general dels bisbes italians, francesos i africans que s'hauria de realitzar al maig: ordenà que ambdós deixessin Roma i no tornessin fins que no s'hagués assolit una decisió, sota pena de condemnació. Bonifaci va ser enviat al cementiri de Santa Felicita a la [[Via Salaria]], i Eulali en [[Antium|Anzio]]. Però el 18 de març Eulali tornà sense por a la ciutat, va reunir als seus partidaris, va revifar el conflicte i, en contravenció de les ordres del prefecte, el següent 29 de març ([[Dissabte Sant]]), ocupava la basílica del Laterà decidit a celebrar la [[Pasqua (festivitat)|Pasqua]] <ref name=Piazzoni43>Ambrogio M. Piazzoni, ''Storia delle elezioni pontificie'', p. 43</ref> en lloc de [[Achilleo (vescovo)|Achilleo]], [[Arquebisbat de Spoleto-Norcia|bisbe de Spoleto]], que havia estat comissionat per celebrar els serveis de Setmana Santa a la seu vacant de Roma.
 
Es va ordenar a les tropes imperials que retiressin a Eulali i que es fes possible que Achilleo oficiés els serveis. L'emperador, profundament commocionat per aquests esdeveniments es va negar a tenir en compte les demandes d'Eulali i reconegué com a papa legítim Bonifaci (3 d'abril de [[418]]), qui, el 10 d'abril, va ser capaç de tornar a Roma aclamat per la multitud<ref name=Piazzoni43/> i de ser consagrat.
58.683

modificacions