Nazisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m correcció
Línia 8:
A Alemanya la rebel·lió contra el [[Racionalisme (filosofia) |racionalisme]] va donar origen, entre altres coses, a una varietat d'associacions que promovien una tornada a visions romantitzades del passat alemany, en la qual cosa [[Richard Wagner]] va tenir alguna influència<ref>Wagner va ser un notable antisemita, en el sentit que la seva posició i fama van donar a les seves visions i propostes. Vegeu, per exemple ''[[El judaisme en la música]]''- gran disseminació, contribuint al fet que aquestes posicions arribés a ser acceptable en cercles de l{{'}}“alta cultura”, atès que tenien l'aval del que per alguns era el geni més destacat des de [[Goethe]]. Per aquestes actituds, Wagner va ser denunciat per qui fins llavors havia estat el seu amic, [[Nietzsche]]: “Wagner ha decaigut, pas a pas, a tot el que menyspreu, fins i tot a l'antisemitisme” (Nietzsche contra Wagner, 1888) Vegeu també: Nietzsche: Der Fall Wagner” (El Cas Wagner) i Humà, massa humà.- Però la influència de Wagner, més enllà del musical, és debatible, fins i tot la seva influència en el moviment Völkisch va ser limitada -vegeu Bernard Pixis: [http://sydney.edu.au/arts/medieval/saga/pdf/316-mees.pdf Völkische Altnordistik: The Politics of Nordic Studies in the German-Speaking Countries, 1926-45]- No obstant això els nazis van utilitzar la seva fama i obra, -ajudats per [[Cosima Wagner]] i Houston Stewart Chamberlain- transformant el [[Festival de Bayreuth]] en el punt alt del calendari social nazi.</ref> i una societat [[ocultisme|ocultista]] i semisecreta, la [[Societat Thule]] —basada en l'ariosofia i primers a usar l'[[esvàstica]] en el context de l'època— que va patrocinar el [[Partit Obrer Alemany]] (DAP), més tard transformat per Hitler en el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany.<ref>Vegeu, per exemple: Nicholas Goodrick-Clarke. 1985. '''The Occult Roots of Nazism: Secret Aryan Cults and Their Influence on Nazi Ideology: The Ariosophists of Àustria and Germany, 1890–1935'''. - {{ISBN|0-85030-402-4}}. i (expandit), 2004: {{ISBN|1-86064-973-4}}.- I Nicholas Goodrick-Clarke. 2002. '''Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism and the Politics of Identity'''. {{ISBN|0-8147-3124-4}} -. {{ISBN|0-8147-3155-4}})</ref>
 
A l'anterior s'ha suggerit que cal agregar factors específicament alemanys. Malgrat que Maurice Duverger considera tals consideracions pocs convincents a fi d'explicar el desenvolupament del nazisme,''Duverger: The Study of politics''. s'ha afirmat que no es pot explicar el nazisme sense considerar el seu origen. Cita|Un dels mites és el que els alemanys han estat sempre antisemites i antidemocràtics, i que el III Reich i Hitler eren històricament inevitables. Això no és cert. Va fer falta una sèrie d'esdeveniments molt fortuïts perquè els nazis arribessin al poder. Va poder ser diferent.|Richard J. Evans (2005).<ref>''[http://www.elpais.com/articulo/cultura/puede/entender/fin/nazismo/conocer/principio/afirma/richard/j/evans/elpepucul/20050606elpepicul_5/tes No es pot entendre la fi del nazisme sense conèixer el principi]''</ref> i que entre els factors que expliquen aquest origen s'ha d'esmentar una tradició cultural (''volkgeist''),<ref>Vegeu, per exemple: ''[http://www.drury.edu/multinl/story.cfm?id=2500&nlid=166|Què va causar l'holocaust?]'' (en anglès).</ref> que es remunta a personatges tals Lorenz von Stein i [[Otto von Bismarck|Bismarck]]— en la qual l'[[Estat]] adquiria poders dictatorials, demandant [[ordre]], [[disciplina]] i [[control social]] estricte a fi de de garantir el [[creixement econòmic|creixement]] i el benestar econòmic de la població. "L'obra de Hitler no va constituir una singularitat, sinó que es va inscriure en una tradició alemanya de pensament que ha malinterpretat la tríade de valors de la Revolució francesa de 1789: "Llibertat, igualtat i fraternitat". Ha existit un menyspreu cap a la llibertat, que ha estat associada a riscos i pors, de manera que aquesta no és anhelada per molts alemanys. No s'ha buscat la igualtat davant la llei, sinó la igualtat social amb polítiques de redistribució de riquesa i cerca de seguretat que ja havien començat amb la "revolució des de dalt" del canceller Otto von Bismarck (1815-1898). Hitler va continuar aquesta línia quan va arribar al poder".<ref>Götz Aly, [http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2218743 La seducció nazi. Diners i benestar per tots]</ref>
 
Aquesta tradició es transforma, sota la influència de personatges tals com Ernst Forsthoff, jurista [[conservadorisme|conservador]] de gran influència, qui, a partir del període de la [[República de Weimar]], postula que els individus estan subordinats ja sigui a l'«Estat absolut» o al «''Volk''», sota la direcció d'un líder o ''[[Führer]]''.<ref>Forsthoff (1933): "Der totale Staat" Hamburg 1933</ref> Forsthoff ha estat molt criticat a Alemanya com sent un dels juristes que va legitimar l'Estat nazi. No obstant això, no va ser un membre oficial d'aquest partit i fins i tot la seva càtedra va ser prohibida per la [[Gestapo]]. Després de la guerra, Forsthoff va canviar la seva posició al fet que els individus estan sotmesos a la demandes de la tecnologia i va tenir una participació destacada com a representant de la tendència “conservativa radical” al gran debat en aquest país sobre el paper de la llei en el context de la constitució que es proposava.<ref>Vegeu, per exemple, Caldwell P. [http://www.ingentaconnect.com/content/imp/hpt/1994/00000015/00000004/189?crawler=true Ernst Forsthoff and the legacy of radical conservative state theory in the federal republic of Germany]</ref>