Nazisme: diferència entre les revisions

A Alemanya la rebel·lió contra el [[Racionalisme (filosofia) |racionalisme]] va donar origen, entre altres coses, a una varietat d'associacions que promovien una tornada a visions romantitzades del passat alemany, en la qual cosa [[Richard Wagner]] va tenir alguna influència<ref>Wagner va ser un notable antisemita, en el sentit que la seva posició i fama van donar a les seves visions i propostes. Vegeu, per exemple ''[[El judaisme en la música]]''- gran disseminació, contribuint al fet que aquestes posicions arribés a ser acceptable en cercles de l{{'}}“alta cultura”, atès que tenien l'aval del que per alguns era el geni més destacat des de [[Goethe]]. Per aquestes actituds, Wagner va ser denunciat per qui fins llavors havia estat el seu amic, [[Nietzsche]]: “Wagner ha decaigut, pas a pas, a tot el que menyspreu, fins i tot a l'antisemitisme” (Nietzsche contra Wagner, 1888) Vegeu també: Nietzsche: Der Fall Wagner” (El Cas Wagner) i Humà, massa humà.- Però la influència de Wagner, més enllà del musical, és debatible, fins i tot la seva influència en el moviment Völkisch va ser limitada -vegeu Bernard Pixis: [http://sydney.edu.au/arts/medieval/saga/pdf/316-mees.pdf Völkische Altnordistik: The Politics of Nordic Studies in the German-Speaking Countries, 1926-45]- No obstant això els nazis van utilitzar la seva fama i obra, -ajudats per [[Cosima Wagner]] i Houston Stewart Chamberlain- transformant el [[Festival de Bayreuth]] en el punt alt del calendari social nazi.</ref> i una societat [[ocultisme|ocultista]] i semisecreta, la [[Societat Thule]] —basada en l'ariosofia i primers a usar l'[[esvàstica]] en el context de l'època— que va patrocinar el [[Partit Obrer Alemany]] (DAP), més tard transformat per Hitler en el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany.<ref>Vegeu, per exemple: Nicholas Goodrick-Clarke. 1985. '''The Occult Roots of Nazism: Secret Aryan Cults and Their Influence on Nazi Ideology: The Ariosophists of Àustria and Germany, 1890–1935'''. - {{ISBN|0-85030-402-4}}. i (expandit), 2004: {{ISBN|1-86064-973-4}}.- I Nicholas Goodrick-Clarke. 2002. '''Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism and the Politics of Identity'''. {{ISBN|0-8147-3124-4}} -. {{ISBN|0-8147-3155-4}})</ref>

 

 

Aquesta tradició es transforma, sota la influència de personatges tals com Ernst Forsthoff, jurista [[conservadorisme|conservador]] de gran influència, qui, a partir del període de la [[República de Weimar]], postula que els individus estan subordinats ja sigui a l'«Estat absolut» o al «''Volk''», sota la direcció d'un líder o ''[[Führer]]''.<ref>Forsthoff (1933): "Der totale Staat" Hamburg 1933</ref> Forsthoff ha estat molt criticat a Alemanya com sent un dels juristes que va legitimar l'Estat nazi. No obstant això, no va ser un membre oficial d'aquest partit i fins i tot la seva càtedra va ser prohibida per la [[Gestapo]]. Després de la guerra, Forsthoff va canviar la seva posició al fet que els individus estan sotmesos a la demandes de la tecnologia i va tenir una participació destacada com a representant de la tendència “conservativa radical” al gran debat en aquest país sobre el paper de la llei en el context de la constitució que es proposava.<ref>Vegeu, per exemple, Caldwell P. [http://www.ingentaconnect.com/content/imp/hpt/1994/00000015/00000004/189?crawler=true Ernst Forsthoff and the legacy of radical conservative state theory in the federal republic of Germany]</ref>