Paraula aguda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 1:
UnaU '''paraula aguda''' o '''mot agut'''<ref>{{GEC|0156672}}</ref> (o oxítona)<ref>{{GEC|0128770|Oxíton-a}}</ref> és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs).<ref>[http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52_04_02
04_02.htm Normes d'accentuació en català]</ref> En català porten [[Accent (lingüística)|accent]] gràfic les paraules agudes acabades en vocal, vocal +s, en, in, justament per marcar on cau l'accent, ja que no es pot predir (cada paraula té l'accent en una posició sense regles que la fixin) a diferència d'altres llengües, d'accent fix com el txec.
 
En [[francès]] la majoria de paraules o grups accentuals són aguts perquè tenen la tònica desplaçada cap al final. El mateix passa en turc o en àrab clàssic. Aquest predomini de paraules agudes fa que l'idioma tingui una melodia particular, recognoscible. En català les agudes són bastant nombroses, ja que molts mots llatins han perdut la terminació en l'evolució cap al català.