Josep Grases Saqui: diferència entre les revisions

Ingressà a l'exèrcit com a cadet el [[1799]], i participà en la [[Guerra del francès]] on va obtenir la graduació de capità. Quan va esclatar la revolució de [[1820]] es trobava a [[Cadis]] a les ordres del coronel Quiroga, que el va nomenar ajudant d'Estat Major. Va ascendir a coronel d'infanteria i va participar activament en l'aixecament de [[Riego]]. El 1820 i el [[1821]] formava part de l'Estat Major del Ministre de Guerra. El gener de 19211821 va ser enviat a [[França]] a realitzar una Comissió del govern, i a [[Lieja]] per tal de comprar 20.000 fusells. Al llarg del [[Trienni Liberal]] va ocupar diversos càrrecs militars de responsabilitat, i al juny de [[1823]] va ser nomenat ajudant general de l'Estat Major de l'exèrcit de reserva, situat a la ciutat de [[San Fernando (Cadis)|San Fernando]].<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Arnabat|nom=Ramon|títol=Verds i Blancs:el trienni liberal a Reus i al baix camp (1820-1823)|pàgines=76|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=2002|isbn=8493232416}}</ref>

Diputat a Corts a la segona legislatura del [[Trienni liberal]] (1822-1823),<ref>{{ref-web|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2851610%29.NDIP.|consulta=28-IV-2015|títol=José Grases|obra=Índice histórico de Diputados|editor=Congreso de los Diputados}}</ref> s'arrenglerà amb els moderats i participà en les comissions del tribunal de Corts, en la de Belles Arts i en la de Guerra. Participà també en les discussions sobre l'ordenança de l'exèrcit i de la [[Milícia Nacional]], i de pressupostos. Seguí les Corts fins a Cadis i allà dirigí, com a tinent coronel, la [[Batalla del Trocadero|defensa del Trocadero]], que va finalitzar amb la derrota de l'exèrcit liberal. Va ser condemnat a mort pels absolutistes, perquè va ser un dels diputats que va votar a favor de considerar [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] amb "bogeria momentània". Va aconseguir exiliar-se a [[França]] i el [[1830]] va participar en l'intent d'invasió liberal de la península. Tornà a Espanya amb la mort de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], va obtenir el grau de [[Brigadier]] el [[1835]] i ocupà diversos càrrecs de responsabilitat: cap militar de [[Lleida]] el [[1834]] i comandant general de [[Castelló de la Plana|Castelló]] el [[1837]]-[[1838]].<ref name=":0" />