Dona: diferència entre les revisions

Una '''dona''' és una [[persona]] de sexe femení de l'[[espècie humana]],<ref name=gencat>[[Enciclopèdia Catalana]] {{ca}}</ref> especialment quan ja és [[adulta]], en contraposició amb una [[nen]]a. Existeix el dia internacional de les dones, o [[dia de la Dona Treballadora]], que se celebra el [[8 de març]].<ref name="Treballadora">[http://colometa.blogspot.com/2007/03/dia-de-la-dona-treballadora.html Dia de la dona treballadora, mite i història.]</ref>

 

La paraula en català "dona" prové del [[llatí vulgar]] ''dŏmna'', que és una contracció del llatí culte ''dŏmĭna'', '[[senyora]]'. En [[català]] la primera font escrita que es conserva amb aquest mot i sentit és del [[segle XII]].<ref name=gencat/><ref name="Enciclopèdia">{{ref-web|títol= Entrada "dona"|obra= Diccionari de la GEC| editor= L'Enciclopèdia| consulta= 6 de novembre del 2009|url =http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0145393}}.

 

Els factors biològics no són els únics que determinen si s'ha de considerar una (o si es considera a si mateixa) dona. Algunes dones poden tenir anomalies hormonals o diferències [[cromosoma|cromosòmiques]] (per exemple [[hiperplàsia suprarenal congènita]] completa o de manera parcial, la [[síndrome d'insensibilitat androgènica]] o altra condició intersexual), i hi ha dones que poden estar-hi, almenys els períodes inicials de la seva vida, sense una [[fisiologia]] femenina convencional ([[asexual]]).

 

[[Fitxer:Sky spectral karyotype.png|thumb|Gens d'una dona]]

La major part de les dones no transsexuals tenen el [[cariotip]] 46,XX, però una de cada mil tenen el 47,XXX, i una entre 2500 té la [[Síndrome de Turner|45,X]]. Els homes tenen el 46,XY, sent el cromosoma Y molt més curt que el cromosoma X, cosa que explica que algunes malalties genètiques poden ser patides per homes mentre que les dones en són portadores. De tenir el cromosoma X repetit o tenir el Y depèn el desenvolupament d'uns òrgans sexuals o altres.

 

[[Fitxer:Order of changes in ovary.svg|thumb|A l'ovari es desenvolupa i madura un òvul, que pot trobar un espermatozou i començar un embaràs o bé donar pas al desenvolupament d'un nou òvul. El nombre d'òvuls és limitat i fix des del naixement de la dona.]]

{{AP|Menstruació|Embaràs|Part|Postpart|Lactància|Menopausa}}

La ciència que estudia la reproducció femenina i els òrgans reproductors s'anomena [[ginecologia]].

 

{{AP|Cicle menstrual}}

Amb l'inici de la [[menstruació]] ([[menarquia]]) les funcions reproductives permeten que la major part de les dones puguin tenir fills. Les dones generalment arriben a la [[menopausa]] al voltant dels cinquanta anys, edat en què els [[ovaris]] deixen de reproduir [[estrògens]].

 

A determinats països, la diferència en l'esperança de vida i el desenvolupament canvia molt entre homes i dones, essent els més desiguals: [[Iemen]], [[Aràbia Saudita]], [[Oman]], [[Guinea Bissau]] i [[Sudan]].

 

Les dones puntuen més alt en els tests d'obertura a l'exterior i menys en estabilitat emocional, fet que ha consolidat l'estereotip de la dona comunicativa (especialment amb les amigues) i afectuosa<ref name="Gender">{{ref-publicació|autor =Feingold, A.|any =1994|article = Gender differences in personality: A meta-analysis|publicació = Psychological Bulletin|volum = 116|pàgines = 429-456|llengua = anglès|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7809307}}</ref> però neuròtica, caricaturitzat al llarg de la història. Sembla que la diferència sorgeix de la necessitat de cooperació entre les tasques tradicionalment reservades a les dones, amb la consolidació dels rols culturals associats. Les dones acostumen a mostrar menys agressivitat o bé la manifesten d'una manera menys física.

 

{{AP|Identitat sexual|Rol sexual}}

La [[identitat sexual]] d'una dona és el sentiment d'una persona de pertinença a un determinat sexe, independentment del gènere, masculí o femení que biològicament o socialment tingui assignat. Pot concordar amb el gènere de l'individu, si una dona se sent dona, o pot no ser així, com als casos de [[transsexualitat]] i [[intersexualitat]]. Hi ha qui creu que la identitat sexual només és una qüestió educativa imposada, o almenys influenciada, per una societat determinada.

La dona també pot crear-se i desenvolupar un [[rol sexual]], amb formes de vestir i de comportar-se socialment en concordància amb la seva cultura i el seu gènere.

 

[[Fitxer:Dante Gabriel Rossetti - Venus Verticordia.jpg|thumb|A Europa s'ha associat [[tradicional]]ment i [[androcèntrica]]ment la [[feminitat]] amb la deessa [[Venus (mitologia)|Venus]] de la bellesa]]

 

La [[feminitat]] o les diferents feminitats són les construccions [[polítiques]] i [[social|socio]][[cultural]]s [[estereotip]]ades que assignen característiques [[estètica|estètiques]], [[psicològiques]], de [[rol social]] i de [[comportament]] a les [[dones]] o al [[gènere femení]]. Aquesta manera d'ententre la [[sexualitat]] i la [[societat]], dual amb el concepte [[masculinitat|masculí]]-femení és gairebé sempre pròpia d'una societat [[androcèntrica]] i [[patriarcal]], que considera inferior el que és femení al que és masculí.<ref name="iturbe">Xabier Iturbe, ''Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments'', Grao, [[2015]]. {{ISBN|9788499805894}} {{ca}}</ref>

 

{{AP|Simbologia}}

Per representar una dona amb un símbol es fa servir una estilització del [[mirall]] de [[Venus (mitologia)|Venus]] o un ninot amb faldilla.

 

{{AP|Identitat de gènere|Rol social}}

Llevat d'algunes societats primitives de [[matriarcat|règim matriarcal]], la dona ha estat objecte al llarg del temps d'una discriminació respecte a l'home pel que fa al desenvolupament de funcions i rols socials. L'arrel d'aquesta diferenciació de rols cal cercar-la en les diferències biològiques i anatòmiques que es donen entre ambdós sexes; la constitució anatòmica més feble i les limitacions imposades per la maternitat.

 

[[Fitxer:Humorous humans.svg|thumb|Un exemple d'estereotip és que el sexe interessa menys a les dones que als homes]]

{{AP|Estereotip|Rol de gènere}}

Segons Talcott Parsons,<ref>Brockhaus: Enzyklopädie der Psychologie, 2001. (en alemany)</ref> hi ha dues situacions límit als països desenvolupats, en una la separació entre rol social i gènere és màxima i en l'altra mínima. Així, en els models de separació, s'aposta per l'[[educació diferenciada]] a l'escola i es privilegia que els homes estudiïn més anys que les dones, ja que ells estan destinats a mantenir la família i treballar fora de casa en llocs de prestigi, mentre que el treball femení es veu com a complementari quan existeix. Per contra, en un model igualitari l'educació és [[educació mixta|mixta]] i s'aposta perquè tothom pugui arribar al màxim nivell educatiu, no hi ha [[Divisió sexual del treball|diferència entre les professions per sexe]] i no hi ha [[discriminació salarial]]. En el model segregat, la dona té com a màxima funció la cura de la casa i els nens, tasques que són compartides en el model igualitari, que també proposa que les decisions importants siguin fruit de tots els membres de la llar. Els models s'acostumen a donar només gradualment en la majoria de contextos.

 

{{AP|Masclisme|Micromasclisme|Discriminació positiva}}

El [[masclisme]] és la [[discriminació]] envers les dones. El [[micromasclisme]] és el masclisme [[social]]ment acceptat. Les [[lesbianes]] pateixen doble discriminació masclista: pel fet de ser dones i per les seves preferències sexuals (Vegeu ''[[masclisme#Ideologia|Ideologia masclista]]'' i ''[[Heteropatriarcat]]''). Algunes societats i cultures [[patriarcal]]s, de [[dominació masculina]], i per tant [[androcèntriques]], confonen el seu comportament [[paternalista]] envers les dones, una manifestació més de (micro)masclisme, amb una [[autopercepció]] com a "igualitàres" o "feministes". Exemples de discriminació són la [[divisió sexual del treball]], l'[[Educació diferenciada|educació separada per sexes]] i la "[[educació mixta|mixta]]", la [[discriminació salarial]] i l'[[impost a les dones]].

Encara que els rols de gènere estaven clarament definits en el {{segle|XVIII}}, les dones han experimentat grans avenços en ciència. Durant el {{segle|XIX}}, les dones estaven excloses de la majoria de l'educació científica formal, però van començar a ser admeses en els estrats cultes durant aquest períoda. A finals d'aquest segle, el sorgiment de les universitats femenines va proporcionar feina a les dones, així com oportunitats per a la seva educació. [[Marie Curie]], la primera dona a guanya un [[premi Nobel]] l'any 1903 (física), aconseguí un segon guardó el 1911 (química), tots dos per les seves investigacions sobre [[radioactivitat]]. Fins a un total de 40 dones han aconseguir el Premi Nobel entre 1901 i 2010. 16 dones han aconseguit el Premi Nobel en física, química, fisiologia o medicina.<ref>{{ref-web|url= http://nobelprize.org/nobel_prizes/lists/women.html|títol=Nobel Prize Awarded Women| consulta=21 abril 2016| editor=Nobelprize.org}}</ref>

 

{{AP|La dona a les religions}}

Existeixen diverses organitzacions que treballen aquesta qüestió tant d'àmbit internacional com la ''Conferència per l'Ordenació de les Dones'' i, a escala europea, l'[[Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica]]. En l'Estat Espanyol existeix ''Mujeres y Teologia'' i la ''Asociación de Teologas Española'' (ATE). En l'àmbit català hi ha també el ''Col·lectiu de Dones en l'Església'' i ''Dones Creients''.

El [[feminisme català]] va començar a principis del [[segle XX]] qüestionant l'exclusió de les dones de la [[cultura]] i la subalternitat femenina. Es va centrar en la promoció dels drets de les dones als àmbits educatius, culturals i laborals, perquè les característiques del desenvolupament polític espanyol no foren propícies per l'emergència d'un [[feminisme]] liberal de signe polític, orientat cap a la consecució del [[sufragi]] i dels drets polítics individuals, com havia succeït a països com la Gran Bretanya. Amb la [[Segona República]] les dones van aconseguir el [[sufragi femení]]. La ministra [[Frederica Montseny]] defensà l'[[avortament]] i exigí una participació real de les dones a la [[indústria]] de guerra i els [[serveis públics]]. L'any [[1978]] van aparéixer el [[Partit Feminista]].<ref>Mary Nash, ''Feminisme català i presa de consciència de les dones'', Revista Literatures, Núm. 5 (Segona època). {{ca}}</ref>

 

[[Fitxer:Pyramide Espagne.PNG|thumb|Piràmide poblacional a [[Espanya]] vers 2005]]

Encara que neixin menys dones que homes (la proporció queda al voltant de l'1:1.05), hi ha més dones entre la població adulta (sobre un 1.04:1). Les dones tenen un [[índex de mortalitat]] inferior que els homes, encara a l'[[úter]], i viuen una mitjana de cinc anys més a causa d'una combinació de factors:<ref>{{ref-web|url= http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=why-is-life-expectancy-lo |títol=Why is life expectancy longer for women than it is for men? | editor=Scientific American |data=30-08-2004 | consulta=17-10-2009|llengua= anglès}}</ref> la [[genètica]] (els cromosomes sexuals de les dones disposen de gens redundants i variats); [[sociologia]] (en la major part dels països no han de realitzar cap servei militar); [[salut]] (menys percentatge en suïcidis i en el consum del [[tabac]] i l'[[Beguda alcohòlica|alcohol]], encara que referent al tabac, la tendència està canviant als països occidentals); la presència de l'[[estrogen]] ([[hormona femenina]]), que té un efecte cardioprotector en les dones premenopàusiques; i l'efecte d'alts nivells d'[[Androgen|andrògens]] en els homes.