Editorial: diferència entre les revisions

Una '''casa editora''', '''casa d'edició''' o una '''editorial''' (prové de l'anglès "editorial", derivat del llatí "editor, editōris")<ref name="etim">{{ref-web|url=http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0048248e|consulta=27 juliol 2017|títol=editorial|obra=diccionari.cat|editor=GDCL}}</ref>) és una [[empresa]] que reprodueix i distribueix [[text]]s i altres [[document]]s ([[dibuix]]os, [[imatge (arts visuals)|imatge]]s, fulls de música), principalment per tècniques d'[[impremta]] o de difusió per suports electrònics.<ref>{{GDLC|0048248}}</ref> amb un cert [[tiratge]], d'una desena per a llibres d'art fins a centenars de milers per a [[Diari (premsa)|diaris]] o llibres d'èxit i segons la importància numèrica d'una comunitat lingüística.

 

De l'adveniment de la [[impremta]] fins a la industrialització al mig del [[segle XIX]], l'ofici d'impressor, de l'editor i del llibreter quasi sempre es trobaven dins d'una i mateixa impresa.<ref>{{GEC|0177321|editorial}}</ref> A poc a poc l'ofici va escindir-se en tres oficis: d'un costat la producció material i d'un altre costat la comercialització i la distribució i finalment la venda al detall. D'un altre costat, la revolució electrònica condueix una convergència vers l'editorial com a productora de «contingut» multimèdia de qualsevol format: text, música, vídeo o imatge.

 

Quan es tracta de llibres o de fulls de música, tradicionalment, l'editorial recull l'obra de l'autor, s'encarrega de corregir-la i maquetar-la, dissenya una campanya de promoció i contacta amb llibreries i mitjans per a la seva difusió. L'autor pot dirigir-se directament a l'editorial (on un equip de lectors selecciona les obres per la seva qualitat literària i les seves possibilitats comercials), inscriure's a un concurs que garanteixi la publicació de l'original o recórrer a un agent literari, que fa d'intermediari amb l'empresa i negocia el [[contracte]] que protegirà els [[drets d'autor]]. L'editorial, un cop ha acceptat el llibre, inicia el procés de producció, amb els professionals corresponents, que s'encarreguen de polir l'estil fins a pensar una coberta adequada. A vegades l'editor suggereix canvis a l'autor per assegurar que l'obra es vengui millor.

 

Dels anys 1994 ençà, l'adveniment de suports de divulgació electrònics va modificar considerablement l'ofici amb diversos formats electrònics ([[Disc flexible]], [[disc compacte]], [[DVD]]…) fins a la desmaterialització total de la producció, de la tipografia i la distribució via Internet van considerablement canviar l'ofici de l'editor.<ref>Fèlix Badia, «8.4 Els mitjans de comunicació a la recerca d'un model», ''Internet: situació actual i perspectives'', Barcelona, [[La Caixa]], 2002, pàgines 149-150, {{ISBN|9788488099921}}</ref> La decisió, el 2008 de l'editorial [[Grup Enciclopèdia Catalana]] d'abandonar completament l'edició paper de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]] és emblemàtica d'aquesta evolució.<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3994651/20120314/enciclopediacat-quatre-anys-publica-paper.html |títol=Enciclopèdia.cat fa quatre anys que ja no es publica impresa |consulta=6/4/2012 |obra= |editor=Vilaweb |data=14/3/2012 |llengua= }}</ref>

El [[llibre electrònic]] és la fi provisional dels canvis al mester de l'editor. Per publicacions que necessiten una actualització freqüent, l'edició electrònica és mostra més eficaç i econòmica que l'edició paper. A la majoria dels diaris, les dues tècniques coexisteixen. «…el mitjà electrònic és molt més barat que el mitjà escrit […] per què no s'ha de suportar el sempre onerós cost del paper, ni tampoc el de la distribució, dos dels capítols més cars en l'estructura de qualsevol publicació impresa.»<ref>Fèlix Badia, ''ibídem''</ref> També per al llibre sembla que les dues maneres d'editar continuaran cohabitant.<ref>Manel Sanromà, [http://www.congresdellibreters.cat/2012/03/21/manel-sanroma-el-llibre-de-paper-no-desapareixera-ni-daqui-deu-anys-ni-daqui-100/ «Manel Sanromà: “El llibre de paper no desapareixerà ni d'aquí deu anys ni d'aquí cent”»], ''Congrés de Llibreters en Llengua Catalana'', 21 de març de 2012</ref> Altres prediuen la desaparició del format paper.<ref>Javier Celaya, [http://revista.consumer.es/web/es/20120701/pdf/entrevista-2.pdf «"El llibre de paper perdrà el seu pes rellevant en la societat"»], ''Eroski Consumer'', s.d. [consulta el 27 de setembre de 2012]</ref> També el mester de llibreter és en plena evolució per la venda per Internet, l'edició a petició (''print on demand'') o les impremtes instantànies que imprimeixen i [[Enquadernació|enquadernen]] automàticament davant el client.

El gremi d'editors de l'Estat Espanyol publicà que fins al 40% dels llibres publicats són tornats a magatzems.<ref>{{ref-notícia|url=https://elpais.com/cultura/2018/07/09/actualidad/1531163370_371133.html|títol=Hasta un 40% de los 225 millones de libros editados en España se devuelve|nom=Paula |cognom=Corroto|publicació=El País|data=10-7-2018|consulta=14-7-2018}}</ref>

 

Als Països Catalans les editorials es concentren a [[Barcelona]]. Secundàriament també n'hi ha a [[València]] i [[Palma]] i, en menor mesura, a altres ciutats amb tradició cultural o universitària ([[Girona]], [[Vic]], [[Lleida]], [[Tarragona]], [[Valls]], [[la Seu d'Urgell]], [[Benicarló]], [[Alzira]], [[Castelló de la Plana]], [[Alacant]], [[Perpinyà]], etc.), a més d'[[Andorra la Vella]].