Miquel Costa i Llobera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m espai que mancava |
||
Línia 27:
'''Miquel Costa i Llobera''' ([[Pollença]], [[Mallorca]], [[10 de març]] de [[1854]] - [[Ciutat de Mallorca]], [[16 d'octubre]] de [[1922]]) fou un poeta [[Mallorca|mallorquí]]. Fill d'una família de propietaris rurals. Orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. Estudià el batxillerat a l'Institut de Ciutat de Mallorca, on fou deixeble de [[Josep Lluís Pons i Gallarza]]. Cursà estudis de dret a Barcelona, on conegué [[Marià Aguiló]] i [[Antoni Rubió i Lluch]], i a Madrid. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum ''Poesies ''(1885) i en el seu poema més conegut, ''Lo pi de Formentor'' (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment [[Horaci]] i [[Virgili]] i publicà el 1885 ''Oda a Horaci''.
Mentrestant, manifesta la seva vocació religiosa i va a estudiar a la [[Pontifícia Universitat Gregoriana]] (1885-1890), on s'ordena sacerdot i es doctora en teologia. Durant l'estada a [[Roma]], escriu poemes en castellà per complaure son pare, que quedaran recollits en el volum ''Líricas'' (1899). A la seva tornada a Mallorca, escriví els poemes narratius que conformen el volum ''De l'agre de la terra'' (1897) i també ''Tradicions i fantasies'' (1903). El 1902 obté el títol de [[mestre en Gai Saber]]. El 1904 presideix els [[Jocs Florals]]<nowiki/> de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. El 1906 publica el seu recull de poesies més important, ''Horacianes'', que fou seguit d'un nou volum de ''Poesies'' (1907), refosa del de 1885, on inclou vuit composicions procedents de ''Tradicions i fantasies''. El 1907 viatja a [[Terra Santa]] i, fruit d'aquest pelegrinatge, publica ''Visions de Palestina'' (1908). Tradueix els ''Himnes'' de Prudenci. Morí a la trona d'una església mentre predicava el panegíric al convent de Santa Teresa de Mallorca, el 16 d'octubre de 1922.
Miquel Costa i Llobera va superar la Renaixença i els tòpics que envoltaven els Jocs Florals. Alguns estudiosos com Antoni Rubió i Lloch, en l'afany de catalogar-lo, van assegurar que era un romàntic del classicisme i un clàssic del romanticisme. El cert és que va conrear un tipus de romanticisme que mantenia una serenitat clàssica. Fos com fos, amb el temps va convertir-se en un referent per a les futures generacions d'escriptors de les Illes Balears. Amb un llenguatge molt acurat, sempre va tractar amb rigor les formes literàries clàssiques.<ref name=gencatmiquel/>
| |||