Proporcional integral derivatiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Revertides les edicions de 113.167.18.90. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
[[Fitxer:PID.svg|thumb|500px|Diagrama en blocs d'un control PID.]]
[[Fitxer:Dibuix PID Estructura Bàsica2.JPG|dreta|500px|border|Sistema de control amb PID en estructura bàsica.]]
[[Fitxer:Dibuix PID Estructura Bàsica2.JPG|dreta|500px|border|Sistema de control amb PID en estructura bàsica.]]Un '''proporcional integral derivatiu''' ( '''PID''' ) és un mecanisme de control per [[realimentació]] que s'utilitza en [[sistemes de control]] industrials. Un controlador PID corregeix l'error entre un valor mesurat i el valor que es vol obtenir, calculant i després traient una acció correctora que pot ajustar al procés d'acord. El controlador '''PID''' és, de lluny, l'algorisme de control més comú. Aquest algorisme pot ser implementat de diferents maneres: com a controlador ''stand-alone'', com a part d'un paquet de control digital directe o com a part d'un sistema de control distribuït. El seu estudi es pot realitzar des de diferents punts de vista. Pot ser tractat com un dispositiu que pot ser utilitzat amb unes quantes regles pràctiques però també pot ser estudiat analíticament. L'[[algorisme]] de càlcul del control PID es dóna en tres paràmetres diferents: el proporcional, l'integral, i el derivatiu. El valor proporcional determina la reacció de l'error actual. L'Integral genera una correcció proporcional a la integral de l'error, això ens assegura que aplicant un esforç de control suficient, l'error de seguiment es redueix a zero. El derivat determina la reacció del temps en què l'error es produeix. La suma d'aquestes tres accions és usada per ajustar al procés via un element de control com la posició d'una vàlvula de control o l'energia subministrada a un escalfador, per exemple. Ajustant aquestes tres constants en l'algoritme de control del PID, el controlador pot proveir un control dissenyat per al qual requereixi el procés a realitzar. La resposta del controlador es pot descriure en termes de resposta del control davant un error, el grau el qual el controlador arriba al "''set point''", i el grau de canvi del sistema. Noteu que l'ús del PID per a control no garanteix el control òptim del sistema o l'[[estabilitat]] d'aquest. Algunes aplicacions poden només requerir un o dos modes dels quals proveeix aquest sistema de control. Un controlador PID pot ser anomenat també PI, PD, P o I en l'absència de les accions de control respectives. Els controladors PI són particularment comuns, ja que l'acció derivativa és molt sensible al soroll, i l'absència del procés integral pot evitar que s'arribi al valor desitjat a causa de l'acció de control.
[[Fitxer:Dibuix PID Genèric.JPG|dreta|500px|border|Sistema de control realimentat amb PID genèric]]
[[Fitxer:Dibuix PID Estructura Bàsica2.JPG|dreta|500px|border|Sistema de control amb PID en estructura bàsica.]]Un '''proporcional integral derivatiu''' ( '''PID''' ) és un mecanisme de control per [[realimentació]] que s'utilitza en [[sistemes de control]] industrials. Un controlador PID corregeix l'error entre un valor mesurat i el valor que es vol obtenir, calculant i després traient una acció correctora que pot ajustar al procés d'acord. El controlador '''PID''' és, de lluny, l'algorisme de control més comú. Aquest algorisme pot ser implementat de diferents maneres: com a controlador ''stand-alone'', com a part d'un paquet de control digital directe o com a part d'un sistema de control distribuït. El seu estudi es pot realitzar des de diferents punts de vista. Pot ser tractat com un dispositiu que pot ser utilitzat amb unes quantes regles pràctiques però també pot ser estudiat analíticament. L'[[algorisme]] de càlcul del control PID es dóna en tres paràmetres diferents: el proporcional, l'integral, i el derivatiu. El valor proporcional determina la reacció de l'error actual. L'Integral genera una correcció proporcional a la integral de l'error, això ens assegura que aplicant un esforç de control suficient, l'error de seguiment es redueix a zero. El derivat determina la reacció del temps en què l'error es produeix. La suma d'aquestes tres accions és usada per ajustar al procés via un element de control com la posició d'una vàlvula de control o l'energia subministrada a un escalfador, per exemple. Ajustant aquestes tres constants en l'algoritme de control del PID, el controlador pot proveir un control dissenyat per al qual requereixi el procés a realitzar. La resposta del controlador es pot descriure en termes de resposta del control davant un error, el grau el qual el controlador arriba al "''set point''", i el grau de canvi del sistema. Noteu que l'ús del PID per a control no garanteix el control òptim del sistema o l'[[estabilitat]] d'aquest. Algunes aplicacions poden només requerir un o dos modes dels quals proveeix aquest sistema de control. Un controlador PID pot ser anomenat també PI, PD, P o I en l'absència de les accions de control respectives. Els controladors PI són particularment comuns, ja que l'acció derivativa és molt sensible al soroll, i l'absència del procés integral pot evitar que s'arribi al valor desitjat a causa de l'acció de control.
 
== Teoria del PID==
Linha 17 ⟶ 19:
# '''Un actuador''', que modifiqui el sistema de manera controlada ([[Resistència elèctrica (component) |resistència elèctrica]], motor, vàlvula, [[Bomba (màquina) | bomba]], etc.).
 
El sensor proporciona un [[senyal analògic]] o [[senyal digital|digital]] al controlador, el qual representa el ''punt actual'' en què es troba el procés o sistema. El senyal pot representar aquest valor en [[tensió elèctrica]], [[intensitat de corrent elèctric|intensitat]] deo corrent elèct[[sovint]][[K|wvint. En]] aquest darrer cas el senyal és de [[corrent altern]], a diferència dels dos anteriors, que són amb [[corrent continu]].
 
El controlador llegeix un senyal extern que representa el valor que es vol assolir. Aquest senyal rep el nom de punt de consigna (o punt de referència), la qual és de la mateixa naturalesa i té el mateix rang de valors que el senyal que proporciona el sensor. Per fer possible aquesta compatibilitat i que, al seu torn, el senyal pugui ser entès per un humà, caldrà establir algun tipus d'[[interfície]] (HMI-Human Machine Interface), són pantalles de gran valor visual i fàcil maneig que es fan servir per fer més intuïtiu el control d'un procés.
Linha 180 ⟶ 182:
===Special topics and PID control applications===
* [http://www.controlguru.com/pages/table.html Proven Methods and Best Practices for PID Control]
* [http://www.embedded.com/story/OEG20020726S0044 PID Control Primer] Article in Embedded Systems ProgramminProgramming
 
[[Categoria:Electrònica]]