Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Vida i obres: Geschichte der Poesie der Griechen und Römer
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
→‎Vida i obres: Arreglant errades clamoroses de dates i concordances nom-adjectiu.
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 25:
'''Schlegel''' nasqué a [[Hannover]]. Estudià dret a [[Göttingen]] i [[Leipzig]], però a la fi es dedicà totalment als estudis literaris. Publicà el [[1797]] la important obra ''Die Griechen und Römer'' (Els grecs i els romans), a la qual succeí el suggestiu ''Geschichte der Poesie der Griechen und Römer'' (La història de la poesia dels grecs i dels romans) (1798). A [[Jena]], on ensenyava com a ''Privatdozent'' (professor adjunt) a la universitat, escriví per a l{{'}}''Athenaeum'' els aforismes i assaigs on quedaren establerts definitivament els principis de l'escola [[Romanticisme|romàntica]]. Ací també escriví [[Lucinde]] (1799), una novel·la romàntica inacabada, que té interès com a provatura d'aplicació a l'ètica pràctica de l'exigència d'absoluta llibertat individual pròpia del Romanticisme, i ''Alarcos'', una tragèdia (1802) en la qual, sense gaire èxit, combinà elements romàntics i clàssics.
 
El [[1802]] se n'anà a París, on publicà la revista ''Europa'' (1803), ensenyà filosofia i dugué a terme estudis orientals, alguns resultats dels quals incorporà al llibre ''Über die Sprache und Weisheit der Indier'' (Sobre la llengua i la sapiència dels indis) (1808). El mateix any que aparegué aquesta obra, ell i la seva muller [[Dorothea]] (1763-118391839), filla de [[Moses Mendelssohn]], es convertiren al [[catolicisme]], i des d'aleshores cada cop s'oposà més als principis de la llibertat en políticpolítica i religió. Se n'anà a [[Viena]]i el [[1809]] fou nomenat secretari de la cort imperial i del despatx de l'arxiduc Carles.
 
A la darrera època, fou canceller de la legació a l'ambaixada austríaca davant la dieta de Frankfurt, però el 1818 se'n tornà a Viena. Mentrestant, havia publicat el seu recull de ''Geschichte'' (Històries) (1809) i dues sèries de lectures, ''Über die neuere Geschichte'' (Sobre la nova història) (1811) i ''Geschichte der alten und neuen Literatur'' (Sobre l'antiga i la nova literatura) (1815). Quan hagué tornat a Viena des de Frankfurt, publicà ''Concordia'' (1820-1823), i començà la publicació de les seves ''Sämtlichte Werke'' (Obres selectes). També donà a la impremta les seves lliçons, que es reeditaren en la seva ''Philosophie des Lebens'' (Filosofia de la vida) (1828) i en el seva ''Philosophie der Geschichte'' (Filosofia de la història) (1829). Es morí l'11 de gener 1829 a Dresden.