Fórmula 1: diferència entre les revisions

 

== Història ==

La sèrie de la Fórmula 1 té les seves arrels en el Gran Premi d'Europa d'Automobilisme (QV-1947 per a la prehistòria) dels anys [[1920]] i [[1930]]. La "fórmula" és un conjunt de regles que tots els participants i els cotxes han de complir. La Fórmula 1 era una nova fórmula d'acords realitzats després de la Segona Guerra Mundial ([[1946]]), amb el primer campionat de carreres que se celebrà aquest any.

 

 

=== Professionalització (1950–1980) ===

<!-- ampliar (wiki en)-->

En aquella època l'organització de les curses era molt menys formal, gairebé amateur, i era habitual que els pilots canviessin de vehicle durant la cursa si el seu cap d'equip ho necessitava.

 

=== Era V10 (1980-2005) ===

* '''Popularitat (1981–1999)'''

<!-- ampliar (wiki en)-->

 

=== Últims anys (2006-actualitat) ===

L'any [[2006]] a causa de les noves regulacions de la FIA la majoria d'equips van desenvolupar motors V8. [[Fernando Alonso]] va ser campió també aquest any i amb 25 anys és el doble campió més jove per davant de [[Michael Schumacher]] que va assolir aquesta fita amb 26 anys 27 i 28 anys

 

 

=== En l'actualitat ===

Actualment s'està disputant la [[Temporada 2017 de Fórmula 1]] amb 10 marques (20 monoplaces) i 21 curses, amb la tornada de la competició del [[Gran Premi d'Alemanya]] al [[Circuit de Hockenheim]].

 

=== Fets històrics ===

La competició automobilística de primer ordre comença ja a principis de segle:

 

 

== Organització ==

L'esport és regulat per la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA) situada a la Plaça de la Concòrdia de París i que actualment presideix [[Max Mosley]]. Els drets comercials de la competició són gestionats pel ''Formula One Group'' presidit per [[Bernie Ecclestone]] i que actualment té com a accionista majoritari el grup ''Alpha Prema''.

 

 

== Seguretat ==

Els circuits de Fórmula 1 disposen dels darrers equipaments en matèria de seguretat i confort. Això no ha estat sempre cert i nombrosos drames van ser conseqüència directe d'aquestes mancances. A causa d'això la llista de [[Pilots de Fórmula 1 morts en accident]] arriba fins als 27 membres, entre elles la del 3 cops campió del món [[Ayrton Senna]] al [[Gran Premi de San Marino de 1994]], i la de [[Jules Bianchi]] al [[Gran Premi del Japó]] del 2014 que és de moment, l'últim dels pilots morts en conseqüència del seu gravíssim accident (i que el pilot de Sauber, Adrian Sutil, va ser-ne testimoni).

 

 

=== Banderes i cotxe de seguretat ===

Les banderes a la '''Fórmula 1''', i per extensió a l'[[automobilisme]] són la manera oficial de comunicar els comissaris de pista les seves instruccions als pilots. Ells han de conèixer i respectar les diferents banderes.

 

 

=== Entrenament, control mèdic i lluita antidopatge ===

Els pilots de Fórmula 1 són atletes d'alt nivell amb una gran condició física, ja que el seu cos s'ha d'adaptar a exigències específiques que requereixen molta resistència, exigències bastant properes a les necessitats imposades als pilots de [[Motociclisme]] de velocitat.<ref>{{en}} [http://www.formula1.com/inside_f1/understanding_the_sport/5298.html Understanding the esport: conduir fitness], sobre formula1.com, indret oficial de la Fórmula 1</ref> Els pilots de gran envergadura (com [[Alexander Wurz]] que mesura més d'1,80 m) són desfavorits a causa de la talla molt estreta de la cabina. Per suportar els [[g]] laterals, els pilots han de tenir una bona musculatura del coll. Els músculs de l'avantbraç, de les mans, de les cames, estan igualment molt sol·licitats i han de ser poderosos, sense ser massa voluminós, la qual cosa és garantit per la tècnica de «''{{lang|en|stretching}}''».

 

 

== Tecnologia ==

Al [[circuit de Monza]] ([[Gran Premi d'Itàlia]]), els Fórmula 1 poden assolir la velocitat de 365&nbsp;km/h. En una corba molt ràpida, un cotxe pot arribar a 5 g d'[[acceleració]] lateral.

 

 

=== Pneumàtics ===

Als començaments de la Fórmula 1, hi havia presents quatre fabricants: [[Dunlop]] (174 GP), [[Pirelli]] (200 GP), [[Englebert]] (61 GP) i [[Firestone]] ([[gran Premi d'Indianapolis 500|500 milles d'indianapolis]] i F1, 120 GP). Avon i Continental havien calçat els cotxes de Fórmula 1, abans de deixar pas a [[Goodyear Tire and Rubber Company|Goodyear]] (493 GP), [[Bridgestone]] (218 GP ({{mida|1=després del [[Gran Premi d'Hongria del 2009|Gran Premi d'Hongria]] 2009}})<ref name="F1 Estadístiques pneuatics">{{fr}} [http://www.zonef1.com/stats/stat.php?type=pneu&cat=gp Estadístiques detallades: els Grans Premis disputats per pneumàtics], a zonef1.com</ref>) i [[Michelin]] (215 Gp).<ref name="F1 Estadístiques pneuatics"/>

[[Fitxer:Bridgestone Potenza F1 Rear Tire.JPG|rught|thumb| [[Bridgestone]], únic fabricant des de [[2007]].]]

 

=== Mecenatge, patrocinadors ===

La Fórmula 1 ha pres, al fil dels anys, una dimensió mundial. És una disciplina molt pionera, tècnica, que necessita enginyers, pilots talentosos, cotxes perfeccionats. Des del començament de la competició automòbil, la indústria ha comprès l'interès de l'exposició d'una marca en el moment d'un esdeveniment popular, a la punta de la tecnologia.<ref>{{fr}} [http://www.f1-legend.fr/histoire/technique/tec_sponsors.htm Tècnic, Informes: El naixement dels patrocinadors], sobre f1-legend.com</ref> Si els cotxes són nets de publicitat, els mecenes aporten els seus suports,destacant en primer lloc, els proveïdors, els carburants i les companyies petrolieres.

 

 

=== Organització d'un Gran Premi ===

Una ciutat com [[València]], [[Espanya]] ha realitzat una inversió de quaranta-un milions d'euros per tenir un Gran Premi el 2008.<ref name="Espagne, una economia de la fórmula 1"/> De més, cal ingressar, cada any, milions d'euros a les societats dirigides per [[Bernie Ecclestone]]. Segons les estimacions, l'impacte econòmic per a la ciutat estarà tocant els quaranta-vuit milions d'euros per temporada.

 

=== Ingressos de la Fórmula 1 ===

Els periodistes Christian Sylt i Caroline Reid han establert una relació sobre les finances de la Fórmula 1 per a la revista especialitzada ''Formula Money''. El 2009, les recaptacions totals han estat de 4,6 mil milions de dòlars (o sigui 3,2 mil milions d'euros), un retrocés de 200 milions de dòlars (140 milions d'euros) respecte a l'exercici precedent.

 

 

== Les grans empreses (1981-2000) ==

A partir de la [[Anys 70|dècada de 1970]], [[Bernie Ecclestone]] va reorganitzar la gestió dels drets comercials de la Fórmula 1. Ecclestone és àmpliament reconegut per la transformació de l'esport en negocis de mils de milions de dòlars.

 

 

== La Fórmula 1 a Espanya ==

{{vegeu també|Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1}}

 

 

=== Literatura ===

El món de l'automobilisme i de la Fórmula 1 en particular és el tema principal del [[còmic]] [[Michel Valent]]. L'heroi creat per [[Jean Graton]] fa la seva aparició el [[1957]] en ''[[Tintin]]'', en una història curta a quatre taules, seguiran unes altres quatre històries amb el mateix format abans de la publicació del primer àlbum el [[1959]]. Serà publicat en ''Tintin'' fins al [[1976]]. 70 toms formen actualment la sèrie regular, dels que la majoria aborda el món de la Fórmula 1. [[Jean Behra]] és el primer pilot real que apareix i que parla en un àlbum de Michel Vaillant (el pilot sense cara del 1960) mentre que [[Jacky Ickx]] serà el pilot més sovint posat en escena. Nombroses personalitats de la Fórmula 1 reconeixen el seu afecte per l'heroi. Així [[René Arnoux|Renascut Arnoux]] declara: «No volia ser Michel Vaillant però René Arnoux és en un àlbum de Michel Vaillant», [[Alain Prost]] desitjava batejar el seu equip de Fórmula 1 (després de la recompra de [[Ligier]]) «Valenta» i [[Jean Alesi]] evoca Valent en aquests termes: «Els Valent, són els Alesi du Nord, Michel Vaillant m'ha donat ganes d'esdevenir pilot».<ref>{{fr}} Xavier Chimits, [[F1i Revista]], n°50, març/abril 2008</ref>

 

 

=== Sèries de Televisió ===

''Les Aventures De Michel Valent'' és un fulletó realitzat per Charles Bretoneiche i Nicole Osso sobre un guió de Nicole Ric i Magdalena Vagó, adaptat del còmic i difós des de [[1967]] per la cadena de televisió francesa Ortf. Tanmateix, contràriament al còmic, és més aviat centrat sobre la [[Fórmula 3]]. Nombroses seqüències es desenvolupen en el moment de verdaderes competicions en les quals participen els pilots de Fórmula 1: Mauro Bianchi, [[Johnny Servoz-Gavin|Johnny Servoz-gavin]], [[Jo Schlesser]], [[Jacky Ickx]], [[Jean-Pierre Beltoise]], [[Jim Clark]], [[Jack Brabham]]. Per la seva part, Henri Grandsire, que encarna Michel Vaillant, va ser campió de França de [[Fórmula 3]] el [[1964]].

 

 

=== Videojocs ===

Des de l'adveniment del [[videojoc]], la Fórmula 1 figura entre els temes més recurrents. El videojoc de '''Fórmula 1''' ha conegut una evolució del [[màquina recreativa|joc d'arcade]] al desenvolupament complet de simulacions d'aquesta disciplina [[esport]]iva. El primer èxit comercial per a la Fórmula 1 arriba el [[1982]] amb ''Pole Position'' de [[Namco]], que confronta per primera vegada el jugador a competidors virtuals. És també el primer títol a inspirar-se en els traçats de circuits reals. Entre els videojocs de Fórmula 1, se citarà ''Gran Prix 4''.

 

 

== Seguidors ==

L'automobilisme i la Fórmula 1 en particular generen un vast moviment de suport popular, de vegades incondicional: els seguidors. Els seguidors d'un mateix pilot o d'una mateixa escuderia s'organitzen en grups o associacions de seguidors. El comportament conegut al món del [[futbol]] de fanatisme, de desbordaments violents, no existeixen a la Fórmula 1. Si les rivalitats són de vegades espectaculars entre pilots, fins i tot entre mecànics o gent de l'equip, allò no passa generalment a les tribunes.

 

 

=== Rècords de títols per constructor ===

* 16 vegades : [[Scuderia Ferrari|Ferrari]]

* 9 vegades : [[Williams F1|Williams]]

 

=== Rècords de títols de pilot per pilot ===

* 7 vegades : [[Michael Schumacher]]

* 5 vegades : [[Juan Manuel Fangio]]