Superstició: diferència entre les revisions

La psicologia estudia la superstició per veure com influeix el grup i la persona o com les pròpies creences modifiquen la conducta.{{Sfn|Saucier|2010|p=}} Certs comportaments supersticiosos al quotidià són innocus i poden ser salubres pel seu efecte [[placebo]] tranquil·litzador.{{Sfn|Vyse|2000| p=''passim''}} Altres permeten materialitzar de forma ritual, el que no és materialitzable, en donar el sentiment de poder fer qualcom quan de fet hom és impossibilitat. Així, el parent que encen una espelma per a un relatiu greument malalt o en temps d'examens pot mostrar el seu suport, quan directament no pot fer gairebé res. Esdevé menys salubre quan es comença a pensar que amb aquesta espelma n'hi ha prou i que el pacient pot abandonar el tractament mèdic o l'estudiant ja no ha d'estudiar. La línia entre la petita superstició quotidiana innòcua i la superstició psicopatòlogica rau en la dimensió i l'impacte sobre la seva vida i la de l'entorn. Esdevé un [[Trastorn obsessivocompulsiu|tastorn obsessivocompulsiu]] que necessita tractament quan la preocupació amb les activitats supersticioses impedeix a la persona conduir una vida alegra, desenrotllada i integrada en la comunitat.<ref>{{Ref-publicació|article=The Psychology of Superstition: Is 'magical' thinking hurting or helping you?|publicació=WebMD|llengua=anglès |url=http://www.webmd.com/mental-health/features/psychology-of-superstition#2 |data = 2004|nom = Sarah |cognom = Albert}}</ref>

 

{{FR|data=desembre de 2016}}

 

*{{Ref-llibre|cognom=Vyse|nom= Stuart A.|títol=Believing in magic : the psychology of superstition|url=https://www.worldcat.org/oclc/45577170|data=2000, ©1997|editorial=Oxford University Press|lloc=Oxford|isbn=9780195136340|llengua = anglès | pàgines = 272}}

{{commonscat}}

{{Autoritat}}