Obre el menú principal

Canvis

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Els '''Estats Units d'Amèrica''' ([[anglès]]: The '''United States of America''') són una [[república]] [[República federal|federal]] i [[República constitucional|constitucional]] integrada per [[organització territorial dels Estats Units|50 estats i un districte federal]]. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent [[Nord-amèrica|nord-americà]], on es troben els [[Estats Units contigus|48 estats contigus o continentals]] i [[Washington DC]], el districte capital, que limita al nord amb [[Canadà]] i al sud amb [[Mèxic]]. L'estat d'[[Alaska]] es troba al nord-oest del subcontinent, limita amb [[Canadà]] a l'est i al sud i amb [[Rússia]] a l'oest, creuant l'[[Estret de Bering]]. L'estat de [[Hawaii]] es troba al centre-nord de l'[[Oceà Pacífic]]. Els Estats Units també administren diversos territoris i àrees insulars del Oceà Pacífic i la [[mar Carib]].<ref>{{GEC|0025184|Estats Units d'Amèrica}}</ref>
 
Amb una superfície de 9,38 milions de&nbsp;km², i amb més de 300 milions d'habitants, els Estats Units d’Amèrica són el tercer país més gran del món en àrea i en població. És un dels països més diversos ètnicament, resultat de la immigració massiva de molts continents.<ref name="Dealing with Diversity">Adams, J.Q., and Pearlie Strother-Adams (2001). ''Dealing with Diversity''. Chicago: Kendall/Hunt. {{ISBN|078728145X}}.</ref> L'[[economia dels Estats Units]] és l'economia nacional més gran del món, amb un [[producte interior brut]] (PIB) nominal superior als 13 bilions de dòlars, el [[2006]], és a dir el 19% de la producció mundial.<ref name="IMF GDP"/>
 
La nació es va fundar per tretze colònies de [[Gran Bretanya]] localitzades a la costa Atlàntica. Proclamant-se "estats", van fer la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració d'Independència]] el [[4 de juliol]] de [[1776]]. Els estats rebels van derrotar a Gran Bretanya en la guerra, la primera guerra d'independència colonial reeixida d'[[Amèrica]].<ref>Dull, Jonathan R. (2003). "Diplomacy of the Revolution, to 1783," pàg. 352, chap. in ''A Companion to the American Revolution'', ed. Jack P. Greene and J. R. Pole. Maiden, Mass.: Blackwell, pàg. 352–361. {{ISBN|1405116749}}.</ref> La [[Convenció de Filadèlfia]] va adoptar l'actual [[constitució dels Estats Units]] el [[17 de setembre]], [[1787]]; la ratificació d'aquesta l'any següent va fer dels estats parts integrants d'una sola república. La ''[[Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units]]'', que conté deu esmenes sobre els drets i llibertats dels ciutadans, es va ratificar el [[1791]].
 
Els Estats Units són membre permanent del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]]. En l'actualitat, són la potència militar més gran després de la [[Guerra Freda]], i una força important en l'economia del món.<ref>{{ref-web |url= http://www.foreignaffairs.org/20040701faessay83406/eliot-a-cohen/history-and-the-hyperpower.html|obra = Foreign Affairs|títol= History and the Hyperpower|llengua= anglès|data= 14-07-2006}}</ref>
[[Fitxer:North Façade White House.JPG|thumb|La [[Casa Blanca]], seu de l'executiu]]
[[Fitxer:US Supreme Court Building.jpg|thumb|La Suprema Cort de Justícia]]
Els Estats Units són una república federal constitucional presidencialista. El govern està estructurat com a [[democràcia representativa]], en què tots els habitants participen de les eleccions locals i federals, llevat dels residents dels territoris que no poden participar de les eleccions federals.<ref>Raskin, James B. (2003). ''Overruling Democracy: The Supreme Court Vs. the American People''. London and New York: Routledge, pàg. 36–38. {{ISBN|0415934397}}.</ref> El govern és regulat per un sistema de [[separació de poders]] definit per la [[constitució dels Estats Units]], que és el document legal més important i un contracte social per al poble estatunidenc. En el sistema federal estatunidenc, els ciutadans participen en tres nivells de govern: federal, estatal i local, i en què les tasques del govern local són dutes a terme, depenent de cada estat, entre els comtats, ''boroughs'' o parròquies i els governs municipals. En la majoria dels casos, els representants de les branques legislativa i executiva de govern són elegits per mitjà de l'[[escrutini uninominal majoritari]], és a dir, per [[majoria simple]] dels vots dels ciutadans del districte. No hi ha la [[representació proporcional]] a escala federal, i hi ha molt pocs casos en què s'aplica a escala local. Les judicatures federal i estatal, així com els membres dels [[gabinet]]s de l'executiu són nomenats per la [[branca executiva]] i amb l'aprovació de la [[branca legislativa]] del govern, tot i que en alguns estats els jutges són elegits per vot popular.
 
El [[govern federal dels Estats Units|govern federal]] està integrat per tres branques:
== Cultura i lleure ==
[[Fitxer:Motherhood and apple pie.jpg|thumb|Alguns elements culturals emblemàtics estatunidencs: pastís de poma, l'equip per jugar el [[beisbol]] i la bandera.]]
Els Estats Units són una nació culturalment diversa, llar d'una gran varietat de grups ètnics, de tradicions i de valors.<ref name="Dealing with Diversity"/><ref name="Society in Focus">Thompson, William, and Joseph Hickey (2005). ''Society in Focus''. Boston: Pearson. {{ISBN|020541365X}}.</ref> La cultura "americana" o "occidental" es deriva principalment dels immigrants d'[[Europa occidental]], començant amb els assentaments anglesos i neerlandesos dels primers colonitzadors. Les cultures alemanya, irlandesa i escocesa també van influir significativament a la cultura americana, així com algunes tradicions dels amerindis nord-americans i dels esclaus africans.<ref>Queralt, Magaly (2000). ''The Social Environment and Human Behavior: A Diversity Perspective''. Boston: Allyn & Bacon, pàg. 83. {{ISBN|0023971916}}.</ref> L'expansió cap a l'oest va posar la cultura en contacte amb la cultura mexicana, incorporant-la en moltes expressions d'oci i de cuina del sud dels Estats Units (que allà s'anomena la zona del "Midwest", més Texas i la costa oest - West Coast), sobretot als estats originalment mexicans, com ara Texas, Nou Mèxic i Califòrnia, però també gran part del vocabulari del vaquer americà, el "cowboy", i el relacionat amb els cavalls en general, sovint massa deformats per reconèixer la paraula original, i a vegades amb el sentit també transfigurat (per exemple, ''mustang, pinto, palomino, lassoo, chaps, cinch, rodeo'', i, per descomptat, el ''saloon'' i, en un ambient més casolà, la ''veranda''). La immigració massiva d'europeus del sud (en particular italians, però també molts d'altres) i l'est del continent va introduir-hi nous elements.
 
La cultura nord-americana s'ha descrit com un gresol en què els immigrants assimilen la cultura americana unificada que incorpora les cultures de tots els immigrants. Uns altres models, tanmateix, suggereixen que la cultura no és un gresol sinó una amainada en què les cultures dels immigrants conserven llurs característiques sense mesclar-se completament en una cultura unificada. Els sociòlegs moderns suggereixen que la manera en què la societat nord-americana aconseguirà l'harmonia ètnica i racial és mitjançant el pluralisme i no pas l'assimilació, i que, per tant, s'ha d'eliminar el concepte del "gresol" cultural.
Els [[amerindi nord-americà|pobles indígenes del territori continental dels Estats Units]] incloent-hi [[Alaska]] arribaren des de l'Àsia, segons la hipòtesi més acceptada del poblament del continent. Començaren a arribar fa 12.000 o 40.000&nbsp;anys.<ref>{{ref-web
| url = http://anthropology.si.edu/HumanOrigins/faq/americas.htm| títol=What is the earliest evidence of the peopling of North and South America?|editor = Smithsonian Institution, National Museum of Natural History| data = 19-06-2007
}}</ref> Diverses comunitats indígenes de l'[[civilitzacions precolombines|era precolombina]] desenvoluparen tècniques [[agricultura|agrícoles]] avançades, complexos [[arquitectura|arquitectònics]] i societats de ciutat-estat. El 1492, l'explorador [[Cristòfor Colom]], sota el contracte de la [[Regne de Castella|corona espanyola]] arribà a les illes del [[Carib]], el primer contacte europeu amb els pobles nadius. Durant els anys següents, la majoria dels pobles nord-americans foren morts a causa de les epidèmies europees desconegudes al [[Nou Món]].<ref>Mann, Charles C. (2005). ''1491: New Revelations of the Americas Before Columbus''. New York: Knopf. {{ISBN|140004006X}}.</ref>
 
[[Fitxer:MayflowerHarbor.jpg|left|thumb|El ''[[Mayflower]]'' transportà els pelegrins al Nou Món el 1620; pintura de [[William Halsall]], ''The Mayflower in Plymouth Harbor, 1882]]
Després de la derrota de l'exèrcit britànic, amb el suport dels francesos, la Gran Bretanya, en el [[Tractat de París (1783)|Tractat de París]] reconegué la sobirania dels tretze estats el [[1783]]. Una convenció constitucional es reuní el 1787, amb la intenció de crear un govern nacional més fort amb poder sobre els estats constituents. Per al [[juny]] de 1788, nou estats ja havien ratificat la nova [[constitució dels Estats Units]], nombre requerit per establir el nou govern. George Washington fou elegit com a primer [[president dels Estats Units|president]] i el [[Congrés dels Estats Units|Congrés]] es reuní per primera vegada. El 1791 els estats ratificaren la [[Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units]], deu esmenes a la constitució que prohibien la restricció federal de les llibertats personals i garantien diverses proteccions legals. Les opinions quant a l'esclavatge variaven; una clàusula de la constitució l'acceptava fins al 1808. Els estats del nord aboliren l'esclavatge entre 1780 i 1804. El 1800, el govern federal es mogué a la nova capital [[Washington DC]]. El Segon Gran Desvetllament féu de l'evangelicalisme la força dels moviments reformistes.
 
El desig d'expansió territorial donà inici a una sèrie de guerres contra els nadius nord-americans per prendre llurs terres, conegudes pels colons com el [[Far West]]. La [[compra de Louisiana]] a França duplicà la superfície de la nació. La [[guerra de 1812]] contra la Gran Bretanya, enfortí el nacionalisme nord-americà. Després d'una sèrie d'incursions militars a la Florida, Espanya cedí aquest territori i d'altres de la costa del Golf el 1819. Els Estats Units annexaren la [[República de Texas]] el 1845, que s'havia independitzat de [[Mèxic]] pocs anys abans, el 1836. El concepte del [[Destí Manifest]] es popularitzà durant aquest període.<ref>Morrison, Michael A. (1999). ''Slavery and the American West: The Eclipse of Manifest Destiny and the Coming of the Civil War''. Chapel Hill: University of North Carolina Press, pàg. 13–21. {{ISBN|0807847968}}.</ref> Amb el [[Tractat d'Oregon]], s'annexaren els territoris del nord-oest als Estats Units. Després de la [[Intervenció Nord-americana a Mèxic|Guerra amb Mèxic]], amb el [[Tractat de Guadalupe-Hidalgo]] de [[1848]] els Estats Units prengueren la meitat del territori mexicà, que incloïa els territoris de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Nevada, Colorado, algunes seccions de Utah, Oklahoma i Wyoming, i les àrees disputades de Texas.<ref>{{ref-web | url = http://www.ourdocuments.gov/doc.php?flash=true&doc=26| títol = Treaty of Guadalupe Hidalgo| consulta = 27 de juny| editor = www.ourdocuments.gov}}</ref> La transportació ferroviària féu el moviment de migrants molt més fàcil tot i que incrementà els conflictes amb els amerindis.
 
=== La Guerra Civil i la industrialització ===
{{Article principal|Guerra Civil dels Estats Units}}
[[Fitxer:Battle of Gettysburg, by Currier and Ives.png|thumb|left|La [[Batalla de Gettysburg]], litògraf de Currier & Ives, ca. 1863]]
Les tensions entre els estats que protegien l'esclavatge —coneguts com els "estats esclaus"— i els estats lliures s'agreujaren amb l'annexió de nous estats a la federació, i la possibilitat de prohibir-hi l'esclavatge. [[Abraham Lincoln]], candidat del [[Partit Republicà dels Estats Units|Partit Republicà]], que s'oposava a l'esclavatge, fou elegit com a president el 1860. Abans de prendre el poder, set estats esclaus declararen llur secessió dels Estats Units i formaren els [[Estats Confederats d'Amèrica]]. Per al govern federal, la secessió era il·legal, i amb la [[Batalla de Fort Sumter]], esclatà la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra Civil]], i quatre estats més s'afegiren a la Confederació. La [[Unió (Guerra Civil dels Estats Units)|Unió]] —els estats que havien romàs en la federació— declarava la llibertat dels esclaus en avançar el seu exèrcit cap al sud. Després de la victòria de la Unió el 1865, tres esmenes a la constitució nord-americana asseguraren la llibertat per gairebé quatre milions d'afroamericans que havien patit l'esclavatge.<ref>{{ref-web |url = http://www2.census.gov/prod2/decennial/documents/1860a-02.pdf|títol = 1860 Census|editor = U.S. Census Bureau|data = 10 de juny de 2006 }} La pàgina set parla d'una població de 3.953.760 esclaus.</ref> La catorzena esmena els declarà ciutadans, i la quinzena esmena els atorgà el dret de vot. La guerra tingué com a resultat indirecte un augment del poder central.<ref>De Rosa, Marshall L. (1997). ''The Politics of Dissolution: The Quest for a National Identity and the American Civil War''. Edison, NJ: Transaction, pàg. 266. {{ISBN|1560003499}}.</ref>
[[Fitxer:Ellis island 1902.jpg|thumb|Immigrants arribant a l'[[Ellis Island]], [[Nova York]], 1902]]
Després de la guerra, l'assassinat del president Lincoln radicalitzà les polítiques de reconstrucció amb la intenció de reintegrar i reconstruir els estats vençuts del sud i alhora assegurar-hi la llibertat dels esclaus. La resolució de l'elecció presidencial de 1876 marcà la fi de la Reconstrucció i l'aprovació de les [[Lleis Jim Crow]]. A poc a poc, els estats del sud aprovaren lleis que de manera indirecta però efectiva, impedien que els negres poguessin votar. Al nord, la urbanització i una onada massiva d'immigrants sense precedent acceleraren la industrialització del país. Aquesta onada d'immigració, que continuà fins al 1929, proveí de [[mà d'obra]] per les empreses noves i transformà la cultura americana. Els Estats Units compraren Alaska a [[Rússia]] el 1867, finalitzant així l'expansió continental. La [[Massacre de Wounded Knee]] el 1890 fou l'últim conflicte de les guerres amb els amerindis. El 1893, l'antiga monarquia nadiua del [[regne de Hawaii]] fou deposada en [[cop d'Estat]] encapçalat pels residents nord-americans, i l'arxipèlag fou annexat als Estats Units el 1898. Amb la victòria dels Estats Units en la [[Guerra hispanoamericana]] sobre Espanya, els Estats Units es consolidaren com a potència mundial, i annexaren [[Puerto Rico]] i les [[Filipines]].<ref>Spielvogel, Jackson J. (2005). ''Western Civilization: Volume II: Since 1500''. Belmont, CA: Wadsworth, pàg. 708. {{ISBN|0534646042}}.</ref> Les Filipines s'independitzaren el segle següent; Puerto Rico en l'actualitat és un Estat lliure associat als Estats Units.
 
=== Les Guerres mundials i la Gran Depressió ===
[[Fitxer:Dust Bowl - Dallas, South Dakota 1936.jpg|thumb|left|Una granja abandonada a [[Dakota del Sud]], 1936 (efectes del "Dust Bowl" o la "Conca de Pols").]]
Quan la [[Primera Guerra Mundial]] començà el 1914, els Estats Units es declararen neutrals. Els americans simpatitzaven amb els britànics i els francesos, tot i que molts ciutadans, la majoria irlandesos i alemanys, s'oposaven a la intervenció nord-americana dins la guerra.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, pàg. 576. {{ISBN|0395513723}}.</ref> El 1917, els Estats Units s'uniren als [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Aliats]], que aconseguiren la victòria poc després. Refusant involucrar-se en els afers europeus, el [[Senat dels Estats Units]] no ratificà el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]] que establia la [[Lliga de Nacions]]. El país continuà amb una política d'unilateralisme i fins i tot d'aïllament.<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Super Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, pàg. 418. {{ISBN|0738600709}}.</ref> El 1920, el moviment pels drets de les dones aconseguí que s'aprovés la dinovena esmena a la constitució que atorgava el dret al vot a les dones. El govern atorgà la ciutadania als amerindis el 1924.
 
Durant la dècada de 1920, els Estats Units experimentaren un període de prosperitat sense precedents amb un ràpid creixement industrial que, tanmateix, culminà en la caiguda de la borsa de Wall Street el 1929 i l'inici de la [[Gran Depressió]], el període econòmic més greu de la història del país i del món. La Gran Depressió s'agreujà per causes de la catàstrofe natural del "[[Dust Bowl]]", o la "Conca de Pols", com s'anomenà l'àrea central del país afectada per una greu sèrie de [[tempesta de pols|tempestes de pols]] durant gairebé tota la dècada dels anys 30. Després de la seva elecció com a president el 1932, [[Franklin D. Roosevelt|Franklin Delano Roosevelt]] introduí un "[[New Deal|Nou Pacte]]", una sèrie de polítiques que permetien la intervenció del govern en els afers econòmics. La nació no es recuperà plenament de la depressió econòmica sinó fins a la mobilització industrial produïda per l'entrada del país a la [[Segona Guerra Mundial]]. Els Estats Units, neutrals durant els primers anys de la guerra, començaren a proveir de material bèl·lic als aliats des de març de 1941.
 
El [[7 de desembre]] de [[1941]], els Estats Units s'uniren als Aliats després de l'[[atac de Pearl Harbor|atac japonès de Pearl Harbor]]. A causa de la mobilització de persones i les despeses industrials per la construcció d'armament, els Estats Units foren l'únic país aliat que en acabar la guerra, era més ric i no pas més pobre.<ref>Kennedy, Paul (1989). ''The Rise and Fall of the Great Powers''. New York: Vintage, pàg. 358. {{ISBN|0679720197}}.</ref> El govern nord-americà aprovà el [[Pla Marshall]] per tal de donar suport econòmic per la reconstrucció d'Europa. Les reunions de [[Bretton Woods]] i [[Conferència de Ialta|Ialta]] establiren un nou sistema d'organització internacional política i econòmica. Els Estats Units fabricaren la primera arma nuclear i l'utilitzaren sobre [[Hiroshima]] i [[Nagasaki]] l'agost de 1945. El [[Japó]] es rendí el 2 d'agost.<ref>Pacific War Research Society (2006). ''Japan's Longest Day''. New York: Oxford University Press. {{ISBN|4770028873}}.</ref>
 
=== Guerra freda i drets civils ===
Els Estats Units i la [[Unió Soviètica]] s'enfrontaren en la [[Guerra Freda]] i dominaren els afers militars d'Europa per mitjà de l'[[OTAN]] i el [[Pacte de Varsòvia]]. Els Estats Units promovien la [[democràcia liberal]] i el [[capitalisme]], mentre que la Unió Soviètica promovia el [[comunisme]] i l'economia planificada pel govern central. Els Estats Units participaren en la [[Guerra de Corea]] de 1950 al 1953. El Senador [[Joseph McCarthy]] encapçalà una sèrie d'investigacions anticomunistes.
 
La Unió Soviètica llançà la primera nau espacial tripulada per un humà el 1961. Els Estats Units, com a resposta, invertiren en recerca matemàtica i científica; el president [[John F. Kennedy]] declarà que el país havia de ser el primer a arribar a la lluna, la qual cosa feren el 1969.<ref>Rudolph, John L. (2002). ''Scientists in the Classroom: The Cold War Reconstruction of American Science Education''. New York: Palgrave Macmillan, pàg. 1. {{ISBN|0312295715}}.</ref>
 
Les dècades següents l'economia dels Estats Units creixé de manera sostinguda. El moviment dels drets humans, encapçalat per diversos afroamericans prominents, com ara [[Martin Luther King Jr.]] s'oposà a la segregació i la discriminació racial i culminà amb l'abolició de les [[Lleis Jim Crow]]. Després de l'assassinat del president Kennedy el 1963, s'aprovà l'Acta dels Drets Civils el 1954. Els Estats Units, sota les administracions de Johnson i el seu successor, [[Richard Nixon]], participaren en la [[Guerra del Vietnam]].
351.940

modificacions