Diferència entre revisions de la pàgina «Pennsilvània»

Sense canvi de mida ,  fa 1 any
m
m
(Addició de limits de l'estat / Correcció d'errates menors)
m (m)
 
[[Fitxer:National-atlas-pennsylvania.png|thumb|300px|left|Mapa de Pennsilvània]]
{{commonscat}}
 
Excepte l’estreta plana costanera de l’Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels apalatxes, molt seccionada per rius (Susquehan-na, Delaware, Ohio). El clima és continental però força humit. Alzinar; boscs de pi roig i claps de roure reboll i una vegetació de coixinets espinosos al cim. Filadèlfia i Pittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen el 60% de la població total. Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles: conreus de tabac, blat de moro, civada; avicultura i important ramaderia lletera. El gran desenvolupament industrial prové de la riquesa en carbó i la possibilitat de disposar del ferro de Minnesota a través dels Grans Llacs. És el primer estat dels EUA productor d’acer. Habitada per indis algonquins i iroquesos, els primers europeus que hi arribaren, al s. XVII, foren francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos. L'estat va ser escenari de la guerra anglo-francesa (1756-63), i veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pennsilvània esdevingué independent el 1776 i l’any següent signà la constitució dels EUA. Al començament del s. XIX fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. A la guerra de Secessió (1861-65) lluità a favor de la Unió.
 
== Vegeu també ==
{{commonscat}}
* [[Bandera de Pennsilvània]]
* [[Segell de Pennsilvània]]
36.226

modificacions