Revisió del 20:32, 29 ago 2018 modifica Galazan (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 8.938 edits +ref ← Edició anterior		Revisió del 21:05, 29 ago 2018 modifica desfés Galazan (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 8.938 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 5: == Trajectòria política == ===Joventut republicana=== Heribert Barrera començà la carrera política quan entrà a formar part, l'any 1934, de la [[Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya]] i del [[Bloc Escolar Nacionalista]].<ref name="punt2">{{ref-notícia\|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/447233-el-caracter-republica.html\|títol=El caràcter republicà\|editor=El Punt Avui\|data=28 d'agost de 2011}}</ref> L'any següent ingressà a les [[Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya]].<ref name="Diccionari"/> Durant la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]] va anar a lluitar als fronts [[Front d'Aragó\|d'Aragó]] i [[Front del Segre\|del Segre]].<ref name="Diccionari"/> Linha 10 ⟶ 12: [[Fitxer:Heribert Barrera MHC.jpg\|thumb\|esquerra\|Heribert Barrera a l'[[Museu d'Història de Catalunya\|MHC]] el 2001.]] ===La transició=== Un cop tornat a Catalunya el [[1968]], Barrera veia amb preocupació el rol preponderant del [[PSUC]] i el [[Moviment Socialista de Catalunya\|MSC]] en la lluita antifranquista. Com molts altres polítics d'esquerra, va entrar al [[Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya]] de [[Josep Pallach]] el novembre de [[1974]],<ref name="Diccionari"/> tot i que va acabar abandonant el projecte per les reticències generades a les bases del seu partit, [[ERC]].<ref name="Diccionari"/> Aquesta va escollir-lo secretari general el [[1976]], càrrec que aniria renovant fins el [[1987]].<ref name="Diccionari"/> Però com que el partit no havia estat legalitzat pel [[Segon Govern preconstitucional d'Espanya\|govern de Suárez]], es va haver de presentar a les [[Eleccions generals espanyoles de 1977\|primeres eleccions democràtiques del 1977]] en una estranya coalició entre ERC, el [[Partit del Treball]] i algunes persones del [[Front Nacional de Catalunya]], esdevenint diputat al [[Congrés dels Diputats]] [[Espanya\|espanyol]].<ref name="Diccionari"/> Com a participant de la conseqüent [[Assemblea de Parlamentaris de Catalunya\|Assemblea de Parlamentaris]], Barrera va rebutjar qualsevol pacte amb el govern espanyol si prèviament no es restaurava l'[[Estatut de Catalunya del 1932]] i retornava el govern republicà a l'exili del [[president Tarradellas]]; una posició que ja havia defensat anys abans.<ref name="Diccionari"/> Més endavant va discrepar públicament de l'avantprojecte del que seria el nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979\|Estatut del 1979]], però finalment el va votar a favor.<ref name="Diccionari"/> ===Política catalana=== Entre els anys 1977 i 1980 Barrera fou membre del [[Consell Català del Moviment Europeu]] ~~i diputat al [[Congrés dels Diputats]] [[Espanya\|espanyol]] (1977-1980)~~. El 1980 va esdevenir diputat al [[Parlament de Catalunya]] –lloc que mantindria fins al 1988– encapçalant les llistes d'ERC, que va aconseguir uns sorprenents 14 diputats.<ref name="lluita" /> A més, fou [[president del Parlament de Catalunya\|president del Parlament]] durant la primera de les dues legislatures (1980-1984); fou el primer president del Parlament restaurat i el setè des que el parlament fou constituït el 1932.<ref name="mort" /> Posteriorment, fou elegit parlamentari europeu (1991-1994) de la coalició formada per ERC, Eusko Alkartasuna i el [[Partido Nacionalista Galego-Partido Galeguista\|Partit Nacionalista Gallec]].<ref>{{ref-notícia\|títol=Qui ha estat eurodiputat\|publicació=Diari Ara\|data=09/05/2014}}</ref> L'any 2000 va ser guardonat amb la [[Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya]].<ref name="parl" />

Heribert Barrera i Costa: diferència entre les revisions