Gottfried Wilhelm Leibniz: diferència entre les revisions

=== Tecnologia ===

El 1906, Garland va publicar un volum d'escrits de Leibniz que tractava de les seves múltiples invencions i treballs d'enginyeria. Se sap que Leibniz va ser un gran inventor, enginyer i científic aplicat. Seguint el lema ''theoria cum praxis'', exhortava al fet que la teoria fos combinada amb aplicacions pràctiques, i per tant se li dóna el títol de pare de les [[ciències aplicades]]. Va dissenyar hèlices per molins de vent, bombes d'aigua, màquines per extreure mineral, premses hidràuliques, làmpades, submarins, rellotges, etc. Amb [[Denis Papin]], va inventar una [[màquina de vapor]]. Fins i tot va proposar un mètode per dessalinitzar aigua. Del 1680 al 1685, va lluitar per superar les inundacions periòdiques que afectaven les mines de plata del ducat a les [[Districte de Harz|muntanyes de Harz]], però no se'n va sortir.<ref>Aiton (1985), 107–114, 136</ref>

==== Tecnologia de la informació ====

Leibniz pot haver estat el primer científic d'ordinadors i teòric de la informació.<ref>Davis (2000) tracta el rol de Leibniz en ser el precursor del naixement de les [[calculadora|calculadores]] i dels llenguatges formals.</ref> En la seva joventut, va escriure sobre el [[Codi binari|sistema binari]] (base 2), que utilitzen els ordinadors, i va continuar tractant aquest tema al llarg de la seva carrera.<ref>See Couturat (1901): 473–78.</ref> Es va avançar a la [[interpolació polinòmica de Lagrange]] i la [[teoria algorísmica de la informació]]. El seu [[raonador de càlcul]] va anticipar aspectes de la [[màquina de Turing]]. En 1934, [[Norbert Wiener]] va dir que havia trobat en els escrits de Leibniz una menció al concepte de [[realimentació]], que era central en l'última teoria [[cibernètica]] de Wiener.