Castell: diferència entre les revisions

El terme es fa servir de vegades pels treballs de terra [[prehistòria|prehistòrics]] ([[castell de Hollingbury]], [[castell de Maiden]]), i altres vegades per a les [[ciutadella (arquitectura)|ciutadelles]] (com els castells de [[Badajoz]] i [[Burgos]]) o els xicotets ''forts d'arrêt'' aïllats, en els temps moderns. També s'aplica sovint a la mansió principal d'un príncep o noble, i a [[França]] (anomenat ''château'') a qualsevol seu pública que siga una [[relíquia]] de l'[[feudalisme|edat feudal]]. A [[Bordeus]] s'anomenen ''châteaux'' els [[Celler (vi)|celler]]s de [[vi]] que ofereixen una marca de gran [[qualitat]].

 

[[Fitxer:Ambleside Roman Fort - Project Gutenberg eText 19115.png|thumb|Fort romà a Ambleside, Cumbria]]

Ja a partir del [[Neolític]] (entre el 8500 aC i el 2500 aC), la població va construir turons fortificats per a defensar-se. Molts eren construïts amb fang ([[tàpia]]) i han arribat fins als nostres dies, juntament amb proves de l'ús de [[palissada|palissades]] i [[fossa|fosses]]. Posteriorment es van anar construint amb pedra, maons de fang o de tova, segons la disponibilitat de materials o les necessitats defensives. Els romans van trobar enemics que es defensaven amb turons fortificats, que anomenaren ''[[oppidum]]''. Encara que eren estructures primitives, eren efectives i requerien l'ús de maquinària i altres tècniques de [[setge]] per a superar les defenses, com en la batalla d'[[Alesia]].

Les mateixes fortificacions romanes, els ''castrum'', eren simples obres provisionals aixecades sobre el terreny pels exèrcits en campanya, però podrien arribar a ser construccions permanents en pedra, com la muralla d'Adrià a Anglaterra o els [[Limes]] a Alemanya. Els forts romans es construïen amb planta rectangular i torrasses amb cantonades arrodonides. L'[[enginyer]] romà [[Vitruvi]] va ser el primer d'assenyalar el triple avantatge de les torres rodones: un ús més eficaç de la pedra, una més bona defensa contra els [[ariets]] (en treballar la muralla a compressió) i un millor camp de tir. Fins al {{segle|XIII}} aquests avantatges no es van redescobrir a l'Europa del nord, portades de l'Espanya musulmana, que va mantenir la tradició de molt abans ençà.

 

Els primers castells es començaren a construir entre els segles VIII i XV, tot i que el seu origen és més antic i tenen precedents en l'arquitectura militar de la Grècia clàssica. A l'[[alta edat mitjana]] s'utilitzava com setge defensiu una simple palissada de fusta, però l'evolució de l'armament i les tècniques militars van fer inservible aquest procediment. Més endavant, es va confiar en la solidesa de les construccions de pedra i en l'alçada dels murs que es podia arribar a aconseguir amb aquest material.

 

A partir del segle XVI, amb l'ocàs del feudalisme i la consolidació de les monarquies absolutistes, la noblesa propietària dels castells els va anar abandonant a canvi de mansions palatines a la cort. Per aquest motiu, i perquè van quedar obsolets en la seva funció militar, els castells van perdre tot interès i van decaure fins a l'actual ruïna de la major part d'ells.

 

[[Fitxer:Castelo-dos-Mouros 1.jpg|thumb|Muralla del Castelo dos Mouros, a Sintra, Portugal.]]

En l'arquitectura castellera, es poden assenyalar els següents components com a essencials i característics:

* [http://castellscatalans.cat/index.html Castells Catalans]

* [http://www.massanetdecabrenys.com/castells.html Castells de Maçanet de Cabrenys]

{{Arquitectura militar}}

{{Elements del castell}}