Heribert Barrera i Costa: diferència entre les revisions

A l'exili emprengué la reorganització clandestina d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]],<ref name="punt2" /> i n'esdevingué el màxim dirigent a l'interior i secretari general (1976-1987). Fou [[President d'Esquerra Republicana de Catalunya|president]] del mateix partit en el període de 1991 a 1995.<ref name="parl" />

 

===La transició===

Un cop tornat a Catalunya el [[1968]], Barrera veia amb preocupació el rol preponderant del [[PSUC]] i el [[Moviment Socialista de Catalunya|MSC]] en la lluita antifranquista. Com molts altres polítics d'esquerra, va entrar al [[Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya]] de [[Josep Pallach]] el novembre de [[1974]],<ref name="Diccionari"/> tot i que va acabar abandonant el projecte per les reticències generades a les bases del seu partit, [[ERC]].<ref name="Diccionari"/> Aquesta va escollir-lo secretari general el [[1976]], càrrec que aniria renovant fins el [[1987]].<ref name="Diccionari"/> Però com que el partit no havia estat legalitzat pel [[Segon Govern preconstitucional d'Espanya|govern de Suárez]], es va haver de presentar a les [[Eleccions generals espanyoles de 1977|primeres eleccions democràtiques del 1977]] en una estranya coalició entre ERC, el [[Partit del Treball]] i algunes persones del [[Front Nacional de Catalunya]], esdevenint diputat al [[Congrés dels Diputats]] [[Espanya|espanyol]].<ref name="Diccionari"/> Com a participant de la conseqüent [[Assemblea de Parlamentaris de Catalunya|Assemblea de Parlamentaris]], Barrera va rebutjar qualsevol pacte amb el govern espanyol si prèviament no es restaurava l'[[Estatut de Catalunya del 1932]] i retornava el govern republicà a l'exili del [[president Tarradellas]]; una posició que ja havia defensat anys abans.<ref name="Diccionari"/> Més endavant va discrepar públicament de l'avantprojecte del que seria el nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979|Estatut del 1979]], però finalment el va votar a favor.<ref name="Diccionari"/>

===Política catalana===

 

 

L'any 2000 va ser guardonat amb la [[Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya]].<ref name="parl" />

El 2001 es va publicar el llibre ''Què pensa Heribert Barrera?'' en el qual feia unes declaracions controvertides dient que la immigració feia perillar el futur de Catalunya;<ref>{{ref-notícia|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3914100/20110827/mor-heribert-barrera.html|títol=Es mor Heribert Barrera|editor=[[Vilaweb]]|data=27 d'agost de 2011}}</ref> membres d'ERC com [[Josep Lluís Carod Rovira]] o [[Jordi Pujol]] van desmarcar-se dels seus postulats [[xenofòbia|xenòfobs]], els quals el mateix Barrera va moderar en entrevistes posteriors.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/122026/20010302/carod-rovira-demana-barrera-aturi-seves-declaracions.html|títol=Carod-Rovira demana a Barrera que aturi en les seves declaracions|editor=Vilaweb|data=2 de març del 2001}}</ref> L'any 2009, Barrera va expressar públicament el seu allunyament de les posicions de la direcció del seu partit, ERC, per mitjà d'un article publicat el 20 de maig a l'''[[Avui]]'' titulat ''Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero''.<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/oportunitat_i_viabilitat_de_la_proposta_de_joan_carretero_59896.php ''Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero'']</ref> En aquest article, l'històric dirigent d'[[ERC]], considerava "oportuna i viable" la proposta que l'exconseller de Governació, [[Joan Carretero i Grau|Joan Carretero]], va formular en un article al mateix diari publicat el 18 d'abril de 2009 titulat ''Patriotisme i dignitat'',<ref>[http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0418/090418diari006.pdf ''Patriotisme i dignitat'']</ref> la qual va desencadenar que la direcció obrís expedient a Carretero i el suspengués de militància. De fet, Barrera donà suport al partit que encapçalà aquest darrer, [[Reagrupament Independentista]], tot i que mai deixà de militar a ERC.<ref name="lluita" /><ref name="punt2" /> El 10 de juliol de 2010, Barrera va encapçalar la [[manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim"]] juntament amb els altres [[President de la Generalitat de Catalunya|presidents]] i ex-presidents de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] i del [[Parlament de Catalunya|Parlament]] encara vius llavors ([[José Montilla i Aguilera|José Montilla]], [[Pasqual Maragall i Mira|Pasqual Maragall]], [[Jordi Pujol i Soley|Jordi Pujol]], [[Ernest Benach i Pascual|Ernest Benach]] i [[Joan Rigol i Roig|Joan Rigol]]).<ref name=vilaweb>{{ref-web|url= http://www.vilaweb.cat/noticia/3753345/arrenca-multitudinaria-manifestacio-sentencia-estatut.html|títol= Èxit incontestable d'una jornada històrica|editor= [[VilaWeb]]|data= 10 de juliol de 2010}}</ref><ref name="punt2" />

 

 

[[Fitxer:Heribert Barrera i Joan Rigol votant a Barcelona Decideix.jpg|thumb|Heribert Barrera i [[Joan Rigol]] votant al districte de [[Nou Barris]] de Barcelona durant les [[consultes sobre la independència de Catalunya]] l'any 2011.]]

 

 

Fou responsable de l'àrea de química teòrica de la ''[[Gran Enciclopèdia Catalana]]''.<ref name="BalcellsPujol2002">{{ref-llibre|cognom1=Balcells|nom1=Albert|cognom2=Pujol|nom2=Enric|títol=Història de l'Institut d'Estudis Catalans|url=http://books.google.com/books?id=hzghLXO9zDIC&pg=PA175|any=2002|editorial=Institut d'Estudis Catalans|isbn=978-84-7283-656-3|pàgines=p. 175}}</ref> Fou president de la [[Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques]] i de la secció de ciències de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], de la qual esdevingué posteriorment membre emèrit. També era membre d'institucions científiques estrangeres, com la [[Societé Française de Chimie]] i l'[[American Chemical Society]].<ref name="punt2" />

 

 

== Vegeu també ==