Almogàver: diferència entre les revisions

'''''Almogàvers''''' era la denominació que reberen els [[Paramilitar|soldats autònoms]] en forma de companyies d'[[infanteria lleugera]] alçades a la [[corona d'Aragó]] (on es podien dir '''''miquelets''''') i a la [[corona de Castella]] (on també s'anomenaven '''''[[peones]]''''') durant l'[[edat mitjana]], entre els segles [[XII]] i [[XV]].<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}}; p. 31</ref> A la [[corona de Castella]], la seva organització interna fou regulada i codificada pel rei [[Alfons X de Castella]] en les ''[[Siete Partidas]]''. El seu protagonisme històric, l'aconseguiren un cop finalitzat el període de conquesta dels emirats islàmics peninsulars. Davant del problema per desmobilitzar-los i reintegrar-los a la vida civil, foren reclutats per formar la '''[[Companyia Catalana d'Orient|companyia catalana d'Orient]]''' i van participar en la [[Guerra de Sicília (1282-1289)|Guerra de Sicília]] al servei del rei [[Frederic II de Sicília]]. En aquella època, eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la població pagesa, ja que sempre "necessitaven" guerres.

 

Vestien molt senzillament, tan sols una [[gonella]] o camisa curta (a l'estiu i a l'hivern), les [[polaines]] d'aquell temps i unes [[avarques]] de cuir. L'armament era molt lleuger: la [[llança]], un [[coltell]] i dos [[dard|dards]]. A més a més, al sarró hi duien pa per a dos o tres dies, i a la cintura un [[foguer]] per encendre el foc de la foguera. Els aliments, se'ls procuraven ells mateixos allí on es trobessin, però si era necessari menjaven herbes o fins i tot dejunaven. Es caracteritzaven, doncs, per la seva senzillesa i frugalitat, capaços de resistir duríssimes condicions de vida i d'atacar o escapolir-se amb una rapidesa inusual.<ref name="Diccionari"/>

 

 

== Etimologia ==

Aquestes bandes de mercenaris bandits dedicats a l'assalt eren anomenades pels àrabs ''al-mogauar'',<ref name="ALMO">Ferran Soldevila: "Els Almogàvers"</ref> que significa 'els que provoquen [[algarada|algarades]]<nowiki/>'. Així mateix, els graus interns d'aquestes bandes també tenen un origen etimològic àrab: aquell qui els guiava durant una de les seves incursions era anomenat [[adalil|''adalí'']], de l'àrab ''al-dalla'', 'guia', 'ensenyar el camí'; i de la mateixa manera, el cabdill que els dirigia en la incursió era anomenat ''[[almogaten]]'', de l'àrab ''al-mucaddem'', 'capità', 'el que dirigeix'.

 

== Origen sarraí ==

L'origen primigeni d'aquests mercenaris bandits anomenats ''Al-Mogauar'' se situa en els territoris de l'[[Àndalus]] vers el [[segle X]]. Així, la primera referència històrica documental apareix en la crònica àrab ''Akhbar muluk Al-Andalus'', la història dels reis de l'Àndalus, escrita entre el [[887]] i el [[955]] per [[Àhmad ibn Muhàmmad Ar-Razí]], conegut entre els àrabs amb el malnom d'''Al-Tariji'' ('el Cronista') i entre el cristians com el ''moro Rasís''. En la seva crònica, l'historiador de [[Qurtuba]] descriu els territoris de l'Àndalus, i en arribar a la vall de l'Ebre, Al-Tariji cita per primera vegada en la història l'existència d'unes tropes anomenades ''almogàvers'' existents a la ciutat [[Saraqusta]], la Saragossa islàmica:<ref name="BOLEA-2010-17">[[#BOLEA-2010|Bolea 2010]], pag. 17</ref>

 

 

== Adaptació aragonesa ==

Assentat l'origen primigeni en terres d'[[Al-Andalús|Al-Àndalus]] d'aquestes bandes formades per petits grups de sarraïns dedicats a l'assalt per sorpresa, seran els [[aragonès|aragonesos]] els primers cristians que passaran a adaptar aquest estil de vida i a guerrejar com els seus homòlegs sarraïns, en tal manera que terminaran sent coneguts pel mateix nom d'''almogàvers''.

 

 

== Companyies mercenàries d'aragonesos i catalans ==

[[Fitxer:Almogavers-catalans.jpg|thumb|300px|Tropes molt similars als almogàvers durant la [[conquesta de Mallorca]]]]

 

 

== Transcendència militar històrica ==

Els almogàvers van ser considerats com una de les millors [[infanteria|infanteries]] de la seva època.<ref>{{ref-llibre |cognom=Kagay |nom=Donald J. |cognom2=Villalon |nom2=L. J. Andrew |títol=The Circle of War in the Middle Ages: Essays on Medieval Military and Naval History |llengua=anglès |editorial=Boydell & Brewer, Limited |lloc= |data=1999 |pàgines=p.152 |isbn=0851156452 }}</ref> En una època en què la [[cavalleria]] era l'arma predilecta dels [[exèrcit]]s i en què el model de l'ideal cavalleresc era el mític a seguir, els almogàvers utilitzaven el terreny al seu favor: lluitaven de nit, anaven sempre dempeus i no feien servir cuirassa, fet que els donava una gran mobilitat.

 

 

=== Graus militars ===

En no ser un exèrcit formal, la seva estructura jeràrquica era molt simple:<ref name="Diccionari"/>

* '''[[Adalil]]''': màxim grau entre els almogàvers, anava a cavall i guiava les tropes, el nomenava el rei en temps de guerra.

 

== Història ==

{{Història militar de la Corona d'Aragó}}

 

=== Guerres contra els sarraïns ===

Coneixem la seva existència a partir del [[segle XIII]] quan, en grups d'una dotzena de guerrers, feien incursions d'un dia o dos en terra sarraïna. Per part seva, els dirigia l''''almugatèn''' i quan havien de cobrir un atac més important, rebien les ordres d'un '''adalil''', de designació reial. Vivien, principalment, del botí que obtenien en les seves incursions. Anaven armats només amb un [[coltell (eina)|coltell]], una llança i dos dards, anaven vestits amb una [[gonella]] o camisa molt curta, [[polaines]] i [[avarca|avarques]] de cuir i se'ls considerava soldats forts, frugals i molt àgils en la lluita.

 

Formaven una host nombrosa, ja que [[Pere el Gran]] ([[1276]]-[[1285]]) en portà uns 15.000 en les seves expedicions a [[Expedició a Tunis|Tunis]] i [[Guerra de Sicília (1296-1302)|Sicília]],<ref name="Diccionari"/> i lluitaren també en terres catalanes durant la [[Croada contra la Corona d'Aragó|croada contra la corona d'Aragó]], sota comandament de [[Roger de Llúria]],<ref name="Diccionari"/> participant en la [[Batalla del coll de Panissars]].

 

Quan Jaume II va renunciar al domini catalanoaragonès de [[Sicília]] el [[1295]] en la [[pau d'Anagni]] per poder aliar-se amb els seus antics enemics (el rei de Nàpols [[Carles II d'Anjou II]] i el [[papa]]), el seu germà Frederic no va voler abandonar l'illa. Els exèrcits catalans que corrien per Sicília i [[Calàbria]] van posicionar-se per l'un o l'altre; molts dels qui ho feren pel rei Jaume van posar-se al servei dels Anjou i la [[Güelfs i gibel·lins|lliga güelfa toscana]] i es quedaren guerrejant pels estats de la península italiana, i arribaren a lluitar contra l'emperador [[Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric VII]] el 1312.<ref name="Diccionari"/> En varen destacar els cabdills [[Dalmau de Banyuls]] i l'aragonès [[Diego de Larrat]]. El primer formà una companyia de 800 o 1.000 cavallers i de 1.500 peons al servei de [[Venècia]] per recuperar el domini de [[Zadar]], ciutat revoltada el 1313.<ref name="Diccionari"/>

 

 

=== Declivi ===

Tot i que a la península Ibèrica els almogàvers van dissoldre's per la manca d'un enemic amb el qual guerrejar, a la [[Mediterrània]] van desaparèixer per causes diferents. Va ser una suma de diversos fets que es van anar acumulant. El primer motiu va ser la lluita de poder que hi va haver entre els caps almogàvers. Aquesta lluita va començar quan van alliberar Berenguer d'Entença, que havia estat capturat durant l'extermini que suposà la [[venjança catalana]]. Quan Entença fou alliberat, aquest reclamà la seva posició de cabdill que tenia anteriorment, però els almogàvers van donar suport al seu nou cap Bernat de Rocafort. Això provocà un conflicte intern entre Entença, a qui donaven suport alguns nobles i aragonesos, contra Bernat. En una d'aquestes disputes, Berenguer d'Entença fou assassinat i hi quedà únicament com a dirigent Bernat de Rocafort; tot i així, aquesta disputa no seria fàcilment oblidada per la [[Companyia Catalana d'Orient|companyia catalana d'Orient]].

 

 

== Vegeu també ==

* [[Foguer]]