Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
 
La marededéu que s'hi venera actualment és una talla [[art romànic|romànica]] del [[segle XII]], de fusta d'[[àlber]]. Representa la Mare de Déu amb l'infant assegut a la falda i fa uns 95 centímetres d'altura. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; l'infant Jesús té la mà dreta aixecada en senyal de beneir, mentre que a l'esquerra hi té una pinya. Excepte la cara i les mans de Maria i de l'infant Jesús, la imatge és pintada de daurat. La Mare de Déu, en canvi, és de color negre, fet que li ha valgut el sobrenom popular de '''la Moreneta'''. L'ennegriment de la talla es creu que és degut al fum de les espelmes que durant segles han anat cremant als seus peus en senyal de veneració. L'[[11 de setembre]] del [[1881]], el papa [[Lleó XIII]] va declarar oficialment la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya.<ref>[http://www.abadiamontserrat.net/catala/index_espirit.htm Espiritualitat] dins de la pàgina del Monestir de Montserrat</ref> També se li va concedir el privilegi de tenir missa i ofici propis. La seva festivitat se celebra el [[27 d'abril]].
 
=== Les campanes ===
L'abadia de Montserrat presenta dos campanars, el primer és l'anomenat "torre de l'abat" construïda al costat dret de la façana principal de l'edifici, una torre alta i molt imponent que no acull cap campana. A la part del darrere de la façana (a l'altura de l'atri) hi ha el campanar de Santa Caterina, de planta octogonal que alberga un total de dotze campanes, deu d'ús litúrgic i dues de servei horari.
 
El conjunt harmònic fou dissenyat per el Pare Gregori Mª Estrada, un total de deu campanes afinades en to de Fa Major, vuit de les quals es fabricaren als anys 50 del segle XX. El conjunt es completà l'any 2005 amb la incorporació de les dues campanes restants, oferides per la família Vilaseca - Roca.
 
Les vuit campanes menors estan penjades a les finestres del campanar i son pràcticament invisibles des de fora. Les dues majors estan en una estructura metàl·lica sobra la mateixa torre. Aquestes últimes són la segona i la sisena més grans de Catalunya.
 
A dalt de la torre també hi ha les campanes horàries.
 
Tot el conjunt és perfectament oïble des de qualsevol punt del recinte.
{| class="wikitable"
|+Campanes litúrgiques
!Nom
!Fonedor
!Any
!Boca (cm)
!Massa (kg)
!Afinació
|-
|Sant Miquel
|Karl Czudnochowsky (Alemanya)
|1955
|76
|300
|Do 4
|-
|Sant Josep
|Albert Bachert (Alemanya)
|2005
|85
|350
|Si''b'' 3
|-
|Sant Pius X
|Karl Czudnochowsky (Alemanya)
|1955
|90
|400
|La 3
|-
|Sant Gregori I
|Karl Czudnochowsky (Alemanya)
|1955
|102
|600
|Sol 3
|-
|Sant Jordi
|Albert Bachert (Alemanya)
|2005
|115
|850
|Fa 3
|-
|Sant Jaume
|Karl Czudnochowsky (Alemanya)
|1955
|122
|1000
|Mi 3
|-
|Sant Pau
|Karl Czudnochowsky (Alemanya)
|1955
|135
|1400
|Re 3
|-
|Sant Pere
|Karl Czudnochowsky (Alemanya)
|1958
|153
|1900
|Do 3
|-
|Sant Benet
|Karl Czudnochowsky (Alemanya)
|1955
|183
|3500
|La 2
|-
|Santa Maria
|Karl Czudnochowsky (Alemanya)
|1958
|225
|6400
|Fa 2
|}
{| class="wikitable"
|+Campanes horàries
!Nom
!Fonedor
!Any
!Boca (cm)
!Massa (kg)
|-
|Nostra Senyora de Montserrat (Quarts)
|?
|1788
|45
|45
|-
|Jesús, Maria i Sant Beda (Hores)
|Claudi Chalot (França)
|1627
|90
|430
|}
 
==Accés==
33

modificacions