Diferència entre revisions de la pàgina «Escultura»

m
m
(format de taula)
m (m)
}}
 
== Materials ==
[[Fitxer:Niccolo da Uzzano by Donatello - cast.jpg|thumb|''[[Retrat de Niccolò da Uzzano]]'' en [[terracota]] policromada per [[Donatello]]]]
Els materials emprats en escultura determinen el resultat de l'aspecte i textura de l'obra així com les seves característiques físiques. Amb l'ús d'una pedra tova és més difícil obtenir un resultat minuciós degut a la seva corrosió; en contraposició, amb un material més dur com el granit es requereix més esforç físic. Els detalls de formes delicades i amb calats s'aconsegueixen millor amb l'ús de la fusta, com ho demostren, per exemple, els retaules gòtics. El treball en argila permet diversos acabaments, des del més fi poliment a deixa les mateixes empremtes dels dits de l'artista. En conclusió, és l'escultor i el seu propòsit el que aconsegueix treure del material la forma i la textura desitjades.
=== L'argila ===
{{AP|Argila}}
L'argila és un dels materials més antics que ha utilitzat l'home; és fàcil de modelar i no necessita utensilis especials, ja que es pot treballar simplement amb les mans. Amb el [[fang (geologia)|fang]] es poden crear motlles útils per a treballar amb altres materials o per fer reproduccions d'un mateix objecte. Si s'empra com a material definitiu s'ha de coure; llavors rep el nom de [[terracota]]. En la preparació del fang, els processos d'industrialització han modificat i alleugerit l'antic treball manual de premsat i esmicolament de l'argila; això fa possible que al mercat hi hagi blocs preparats a disposició dels escultors.<ref name="Mal85"/> Els tipus d'argila més comuns són:<ref name="Mid36">[[#Mid82|Midgley 1982]]: pàg.36-37</ref>
Finalment, fou [[Leonardo da Vinci]] qui a finals del [[segle XV]] establí un cànon que adoptaren la majoria dels pintors i escultors. La mesura fonamental del cànon [[Florència|florentí]], adaptada de l'home que es considerava ben constituït, residia en el [[cap (anatomia)|cap]]. Segons ell, el cap ha de tenir una alçada que ha de ser la vuitena part de tot el cos, essent la cara la desena part del mateix i amb una alçada igual a la longitud de la mà. Situant la figura humana dempeus i estenent els braços, Leonardo determinà un quadrat perfecte; les línies baixen a plom, passen pels extrems de les mans i, horitzontalment, s'estenen per sobre del cap i per sota dels peus. Les diagonals d'aquest quadrat es creuen en la darrera [[vèrtebra]] lumbar i determinen el centre de tota la figura. Traçant una horitzontal en aquest punt central es divideix l'home en dues parts iguals i cadascuna d'aquestes es divideix en dues parts més; són línies paral·leles que travessen per la meitat del [[tòrax|pit]] i pels [[genoll]]s. Al seu torn, el cap es divideix en quatre parts iguals, quedant una d'elles a l'alçada del nas.<ref name="Bia437">[[#Bia83|Biaggi 1983]]: pàg.437-447</ref>
 
== Dimensions de les obres ==
{|style="margin-left:10px;" cellspacing="0" align="right"
|-
{{refend}}
 
== Referències ==
{{Referències|4}}
 
36.226

modificacions