Obre el menú principal

Canvis

m
m
{{Taula del segle|13}}
 
== Política ==
[[Genguis Khan]] es corona rei dels [[Mongòlia|mongols]], i emprèn una sèrie de guerres des de l'actual [[Rússia]] fins a la [[Xina antiga|Xina]]: conquerí gran part d'Àsia i envaí la part oriental d'Europa. Les incursions mongols a la resta del continent seran una amenaça constant per al desenvolupament dels regnes cristians.
 
[[Manco Cápac]], líder mític del poble inca, hauria governat sobre aquestes dates. La [[confederació Iroquesa]] es va expandir, instal·lant-se a les terres d'Ohio. A l'Àfrica, [[Sundiata Keïta]] va formar les bases de l'[[Imperi de Mali]], com recorda la narrativa èpica que recull les seves gestes.
 
== Economia i societat ==
El rei anglès va signar la [[Carta Magna]], considerada la primera constitució de la història, que limitava el seu poder enfront del parlament, enfortint així la democràcia i la participació civil. Es van establir les bases del sistema [[hanged, drawn and quartered]], mètode d'execució contra els delictes més greus. Un altre exemple de parlament destacat són les [[Corts Catalanes]].
 
Es va produir un gran incendi a [[Hangzhou]], la capital xinesa, que va obligar el govern a preveure indemnitzacions i partides extraordinàries per a la reconstrucció de les més de 50.000 cases destruïdes. A Londres i Hamburg també van declarar-se incendis d'importants proporcions. A Cilícia, un terratrèmol va posar fi a la vida de 60.000 persones. Aquests desastres i les guerres van fer minvar la població mundial, situada en uns 400 milions de persones, dels quals només 72 viuen a Europa.
 
== Invencions i descobriments ==
Les [[ulleres]] (perfeccionades amb les aportacions de l'òptica de [[Roger Bacon]]) van començar a usar-se àmpliament a Itàlia al final del segle, especialment per part dels monjos per veure millor els manuscrits que havien de copiar. Aquests estaven dividits en fragments (''peciae''), que es repartien entre els membres de cada monestir per guanyar temps. Les universitats, entre elles la flamant [[Universitat de Cambridge]], es van convertir també en centres de còpia i traducció de manuscrits amb les seves biblioteques.
 
[[Leonardo de Pisa]] popularitza el sistema de numeració indi, amb el zero, i crea l'anomenada [[successió de Fibonacci]]. [[Ibn an-Nafís]] descriu el sistema de circulació menor de la sang. [[Petrus Peregrinus|Petrus Peregrinus de Maricourt]] explica com funciona el [[magnetisme]] i afirma que els pols magnètics no poden donar-se aïllats, un fet cabdal per a la física i cosmologia contemporànies. S'inventa la [[filigrana (paper)]], que va ser molt usada com a mètode de seguretat en els bitllets bancaris.
 
== Art, cultura i pensament ==
[[Innocenci III]], considerat el papa més poderós de l'edat mitjana, convoca el [[concili del Laterà IV]], que aprova una sèrie de lleis contra els heretges i infidels. Algunes d'elles reforcen la croada contra el [[catarisme]], molt present a França, i d'altres busquen separar jueus i musulmans de la vida pública, per exemple amb distintius externs com l'estrella groga, símbol de l'antisemitisme. Es va produir la fundació dels franciscans i posteriorment les clarisses per part de [[Francesc d'Assís]], un monjo que propugnava una vida austera i en harmonia amb la natura per als religiosos. Dins aquest orde destaca l'aportació d'[[Antoni de Pàdua]].
 
 
Es va crear el [[motet]], forma musical que perviuria amb variants fins ben entrat el segle XVIII. S'escriuen las ''[[Cantigas de Santa María]]'', les composicions de poesia cantada més rellevants del període. L'[[art gòtic]] es torna l'estil arquitectònic més conreat al continent europeu.
 
 
{{Commonscat}}
36.206

modificacions