Antílops: diferència entre les revisions

El nom '''antílop''' (o '''antilop''') es donadóna globalment a tots els individus que pertanyen a diversos [[Gènere (biologia)|gèneres]], i a qualque [[artiodàctil]], no [[bòvid]], com és el cas de l'antílop americà. De les 90 espècies d'antílop distribuïdes en 30 gèneres, unes 15 estan en perill. Els antílops tenen en comú les formes elegants i esveltes, les dimensions petites o mitjanes i un tipus de vida propi. Tenen les [[pota|potes]] llargues i primes, acabades en [[dit]]s fins protegits per [[peülla|peülles]]. El [[coll (anatomia)|coll]] és allargat. Tenen [[banyes]] caviformes, ben desenvolupades en els [[mascle (biologia)|mascles]] i més petites o absents en les [[femelles]]. L'antílop és un [[mamífer]] herbívor. Són animals nocturns. Els antílops tenen, en general, un [[dimorfisme sexual]] acusat.

Viuen en regions [[desert|desèrtiques]], [[estepa (geografia)|estepes]] i [[sabana|sabanes]], sovint en grups de diversos individus. Qualque [[espècie]] habita l'[[Àsia]], però la gran majoria viu a l'[[Àfrica]], especialment a la part oriental, on són protegits amb el propòsit d'evitar-ne l'extermini. Si bé s'ha introduït l'antílop blackbuck en els [[Estats Units]] amb el propòsit de fer "caceres exòtiques", una activitat molt comuna a [[Texas]], no hi ha un vertader antílop nadiu d'Amèrica, i l'"antílopAntílop pronghorn" de lesdels gransGrans planesPlans pertany a la família ''[[Antilocapridae]]''. Als boscs occidentals d'[[Àfrica]] també hi podem trobar qualque espècie d'antílops i també hi trobam [[subspècie]]s i races locals, basades en les diferències de color i d'estructura de les banyes. A part dels antílops anomenats així justament (antílop negre, antílop africà, etc.), cal considerar també com a antílops l'[[addax]], el ''bongo'' o ''bocerc'', el ''cob'', el ''congoni'', el ''cudú''. El ''blesbok'' o ''damalisc'', els ''disc-discs'', els ''duikerbok'', les ''gaseles'', el ''guerenuc'', l{{'}}''impala'' o ''pal·la'', l''<nowiki/>'onòtrag'', el ''niala'', el ''nilgau'', els ''nyus'', l{{'}}''orango'', els ''òrinxs'', la ''saiga'', el ''steenbok'' i el ''springbok'' o ''antílop saltador''. També hauríem d'esmentar com a noms d'antílops l{{'}}''antílop africà'' (''Taurotragus oryx'', un antílop de gran mida; l{{'}}''antílop americà'' (''Antrocapra americana'') remugant, l'única espècie actual de la família dels ''antilocàprids''; l{{'}}''antílop aquàtic'' (''Kobus allipsiprymus''), un antílop gros amb banyes llargues de la regió compresa entre [[Somàlia]] i el riu [[Limpogo]], molt semblant al ''K. defassa'' del [[Senegal]] i est d'Àfrica fins a [[Rhodèsia (regió)|Rhodèsia]]; l{{'}}''antílop -cavall'' (''Hippotragus equinus''), un antílop de gran dimensions, de [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]], [[Aràbia]] i [[Etiòpia]]; l{{'}}''antílop -cavall negre'' (''Hippotragus niger''), molt semblant a l'antílop -cavall; anomenat també egòcer; l{{'}}''antílop impala'': impala; l{{'}}''antílop nan'': nom que se'nes donadóna a diversos gèneres (''Oreotragus'', ''Dorcatragus'', etc.) de petites dimensions que habiten a Àfrica; l{{'}}''antílop negre'' (''Antilope cervicapra'') d'uns 80 cm d'alçada i dimorfisme sexual molt acusat; l{{'}}''antílop reial'' (''Neotragus Pygmaeus''), un petit antílop de la mida d'una llebre, que viu a [[Guinea (regió)|Guinea]], [[Nigèria]] i [[Costa d'Or (colònia britànica)|Costa d'Or]], també anomenat neòtrag.

En general es pot dir que els antílops són [[artiodàctils]], és a dir, mamífers terrestres amb membres [[xònic]]s i [[unglot]]s, que pertanyen als [[cérvols]] i afins. Les 171 espècies actuals d'artiodàctils s'agrupen en els [[subordre]]s dels [[suïns]] i els [[remugant]]s. Els remugants presenten [[dents]] [[hipodonta|hipodontes]], tenen un parell de [[dent canina|canines]] superiors o no en tenen cap, les [[incisiva|incisives]] superiors o les canines (semblants a les incisives) es troben separades per un [[diastema (dentició)|diastema]]; les [[queixals|molars]] són [[selenodont]]es i l'[[estómac]] presenta diverses cambres. L'aliment, després d'estar a la primera cambra, torna a la boca on és [[mastegar|mastegat]] per segona vegada. Els remugants es poden dividir en dos grups: els [[tilòpode]]s i els [[pècors]]. Els pècors inclouen una gran diversitat d'espècies: pràcticament tots els remugants vivents. Les seves extremitats només toquen a terra pels dos [[dit]]s centrals recoberts distalment per unglots (els laterals, més curts, solen conservar-se). Els molars són del tipus selenodont, com ja s'ha esmentat. Els cervoïdeus agrupen formes amb cranis amb defenses cobertes de [[pell]] (com en el cas dels [[giràfid]]s) o banyes no recobertes que es renoven periòdicament ([[cèrvid]]s).

Amb un aliment que no es mou, els antílops (igual que altres herbívors) no necessiten una gran intel·ligència. De totatotes maneramaneres, necessiten ser capaços de reaccionar davant la presència de [[depredador]]s, per tant tenen tendència a ser corredors ràpids. Són àgils (poden executar corregudes ràpides) i tenen una bona resistència (podenPoden córrer durant un temps). Això són avantatges quan són perseguits per depredadors saltadors com el [[lleopard]] o el [[guepard]], que és l'animal terrestre més ràpid, però que es fatiga aviat.

Les diferents espècies tenen un comportament diferent en presència de depredadors, i aquestes diferències s'associen a l'[[hàbitat]]. Qualque espècie dels boscos oberts s'ajeu fins al darrer minut i llavors bota enèrgicament. Les espècies de les planes, com les gaseles, no tenen aquesta oportunitat i han de fugir ràpidament quan el predador s'acosta. Les reaccions varien segons les espècies dels depredadors i el seu comportament. Per exemple, les gaseles poden no fugir d'un [[lleó]] fins que està a uns 200 metres —elsmetres—els lleons cacen per sorpresa, sovint a l'aguait, un que pot ser vist clarament és improbable que ataqui. De totatotes manera,maneres els lleopards que depenen de l'arrencada ràpida poden causar que les gaseles fugin a una distància d'uns 800 metres.

Les espècies de ladel forest, bosc o dels llocs on hi ha molts d'arbusts tenen tendència a ser sedentaris, però moltes de les espècies de les planes emprenen [[migració|migracions]] dures. Aquestes migracions fan que les espècies, per poder menjar herba, segueixin les pluges. Els [[nyu]]s i les [[gaseles]] d'[[Àfrica de l'est|Àfrica de l'Est]] fan algunes de les migracions més impressionats i massives de tots mamífers.

* Glòria Estruch i Roser Nos. ''Gran Enciclopèdia Catalana''. Enciclopèdia Catalana S. A. Segona edició (1986). Segona reimpressió, març 1989. Diputació, 250. 08007,. Barcelona.

* Kingdon, Jonathan. 1997. ''The Kingdon Field Guide to African Mammals''. Academic Press, San Diego & London. Pp. 346–446. ({{ISBN|0-12-408355-2}}).

* [http://www.zoobarcelona.com/ZOO_Barcelona/Catalan/fitxes/marcos.htm Plana de zoologia] {{ca}}.